L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha commemorat aquest divendres al Parlament de Catalunya el 15è aniversari de la seva creació en la configuració institucional actual, en un acte que ha servit per reivindicar el paper d’aquesta administració supramunicipal com a instrument imprescindible per ordenar i gestionar una realitat urbana que supera àmpliament els límits municipals.

A la imatge que encapçala aquesta informació, alcaldes i alcaldesses dels 36 municipis de l’AMB posen a l’hemicicle del Parlament de Catalunya amb el president de la Generalitat, Salvador Illa; el president de la cambra, Josep Rull; el president de l’AMB i alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i alguns dels principals protagonistes de la creació de l’ens metropolità, entre ells Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB des de la seva constitució i alcalde de Cornellà; Xavier Trias, José Montilla i Jordi Hereu.

Institució nascuda des de la unanimitat

L’actual AMB va néixer de la Llei 31/2010, aprovada per unanimitat al Parlament el 27 de juliol de 2010, i els seus primers òrgans de govern es van constituir el 21 de juliol de 2011, després de les eleccions municipals. La nova administració va integrar l’antiga Mancomunitat de Municipis, l’Entitat Metropolitana del Transport i l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient, amb l’objectiu de racionalitzar la governança i prestar serveis essencials a 36 municipis.

Quinze anys després, l’AMB gestiona competències que incideixen directament en la vida quotidiana de 3,4 milions d’habitants: transport públic, mobilitat, aigua, residus, urbanisme, habitatge, espai públic i espais naturals. El seu territori, de 636 quilòmetres quadrats, concentra el 42% de la població catalana i el 52% del PIB de Catalunya, i disposa per al 2026 del tercer pressupost públic del país, amb 2.896 milions d’euros.

En la seva intervenció, Jaume Collboni ha defensat que el 2011 “es va curar una ferida” en la governança de la Barcelona i la Catalunya metropolitanes, gràcies a un “pacte de país” basat en el consens i la capacitat de cessió entre forces polítiques. El president de l’AMB ha subratllat que el model metropolità barceloní és avui objecte d’estudi internacional i ha situat entre els principals reptes de futur l’impuls de l’habitatge públic, la lluita contra l’emergència climàtica i l’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic metropolità.

Salvador Illa també ha posat l’accent en la cultura del pacte que va fer possible el naixement de l’AMB. El president de la Generalitat ha defensat que la dimensió metropolitana és imprescindible per oferir bons serveis públics i ha definit el model de l’AMB com un exercici de “federalisme municipal” i de “capitalitat inclusiva”.

Acollir dos milions més d’habitants

L’efemèride arriba en un moment en què el debat metropolità adquireix una especial rellevància per a l’Hospitalet i el Baix Llobregat, un dels territoris que viu més directament els efectes d’aquesta realitat compartida. En una entrevista recent amb nextllobregat.cat, Antonio Balmón ja advertia que el creixement demogràfic previst a Catalunya fins a assolir els deu milions d’habitants obligarà la regió metropolitana a preparar-se per acollir bona part dels dos milions d’habitants addicionals que podria tenir el país en els pròxims anys.

Segons Balmón, aquest escenari exigirà planificació, recursos i anticipació per evitar que es reprodueixin problemes de desigualtat, manca de serveis i vulnerabilitat social com els que van patir el Baix Llobregat i l’Hospitalet durant les onades migratòries dels anys seixanta i setanta. El vicepresident executiu de l’AMB insistia que les persones que arribaran necessitaran habitatge, mobilitat i serveis públics dignes, i que no anticipar aquesta realitat pot generar problemes estructurals difícils de corregir durant dècades.

En aquella mateixa entrevista, Balmón feia balanç dels 15 anys de la institució i sostenia que la llei metropolitana ha permès triplicar els recursos i consolidar polítiques en mobilitat, medi ambient, habitatge, trama urbana, protecció del litoral i serveis vinculats a la vida quotidiana. No obstant això, també assenyalava com a assignatura pendent la millora i estabilització del finançament de l’AMB.

No obrir el meló de l’ampliació de l’AMB

El vicepresident executiu defensava que el futur immediat s’ha de centrar a consolidar les funcions actuals abans d’obrir debats sobre una eventual ampliació territorial cap a una metròpoli de cinc milions d’habitants. Segons el seu parer, l’AMB ha de reforçar primer la seva personalitat institucional, ampliar funcions i dotar-se de capacitat executiva a través del planejament urbanístic.

Entre els reptes pendents, Balmón situava la millora de la mobilitat, l’ampliació del transport públic, la gestió de residus, la transició energètica, la qualitat ambiental, l’habitatge, els drets socials i la convivència. També avançava que abans de final d’any es faran passos per constituir una empresa mixta destinada a reforçar la seguretat i la convivència metropolitana mitjançant eines tecnològiques vinculades a l’ús del telèfon mòbil.

Trobada de metròpolis espanyoles

L’acte del Parlament també ha volgut mirar cap al futur. Durant el 2026, l’AMB organitzarà diferents iniciatives vinculades a l’aniversari, entre elles una trobada de metròpolis espanyoles els dies 20 i 21 d’octubre per compartir estratègies de governança supramunicipal en àmbits com l’habitatge, l’agenda climàtica i la digitalització.

A més, ja es pot visitar a l’antiga terminal de Drassanes l’exposició “Futur immediat. Transformar l’espai públic metropolità”, una mostra immersiva sobre la transformació de l’espai públic metropolità davant els reptes del canvi climàtic, la mobilitat sostenible, la connectivitat i la preservació del patrimoni natural i cultural.

Quinze anys després de la seva constitució, l’AMB reivindica la seva singularitat com a administració metropolitana única a Espanya per competències, recursos i institucionalització. Però la celebració arriba acompanyada d’una advertència compartida pels seus responsables: la metròpoli necessita més habitatge, millor mobilitat, finançament suficient, cohesió social i capacitat per respondre a la crisi climàtica. Reptes que, a l’Hospitalet i al Baix Llobregat, no són una abstracció institucional, sinó una realitat diària.