Durant els mesos d'estiu, l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat es transforma en una ciutat viva que mai descansa. Les seves terminals són plenes d'activitat dia i nit, convertint-se en una artèria estratègica per a Catalunya i el sud d'Europa. Només els mesos de juliol, agost i setembre del 2024, més de 16 milions de passatgers van creuar les portes, reflex del seu rol com a motor econòmic, turístic i logístic. Aquest dinamisme no només el posiciona com un dels aeroports més actius d'Europa, sinó com una infraestructura clau en el context de la mobilitat global del segle XXI.

El mar encara té aliats disposats a no mirar cap a una altra banda.

Amb més de 1.000 operacions diàries, l’aeroport es manté en funcionament constant. Rere aquest ritme imparable hi ha una organització meticulosa: controladors aeris, tècnics, personal de seguretat, neteja, logística i atenció al client formen part d'una maquinària sincronitzada que permet l'operativa continuada. Tant se val si és a la matinada o a ple migdia, el Prat mai s'atura.

Durant l’hivern 2024-2025, de fet, l'aeroport ha operat 44 rutes intercontinentals, la xifra més gran registrada fins ara, amb més de 3 milions de seients oferts. Entre les novetats, destaquen companyies aèries com T’way, amb vols a Seül, Iberojet cap a Tegucigalpa, i el retorn de Level a Miami. A més, han augmentat les freqüències cap a destinacions clau com Filadèlfia -amb vol diari-, Beijing, Shenzhen, Yeda i Abu Dabi. Aquesta ampliació reflecteix una clara estratègia d'internacionalització que busca posicionar Barcelona com a porta d'entrada directa a mercats d'alt valor, situats a Amèrica, Àsia i l'Orient Mitjà.

Ciutat aeroportuària viva

Més de 10.000 persones treballen directament o indirectament a l'aeroport, des de pilots fins a tècnics de manteniment, personal de terra i dependents. Ignacio Rubio del Pino, president d'ASETRA, ho resumeix així: "L'aeroport de Barcelona requereix una plantilla altament preparada. És vital per garantir l'operativa en un entorn cada cop més exigent". Aquesta capacitat laboral és una peça essencial per mantenir la reputació internacional de l'aeroport.

El capital humà és imprescindible per sostenir una operativa 24/7.

De la mateixa manera, El Prat ha transcendit el seu rol funcional per esdevenir un veritable ecosistema urbà. Amb més de 50 restaurants i 30 botigues a les instal·lacions, els passatgers poden gaudir d'experiències gastronòmiques, des de cuina gurmet catalana fins a cadenes internacionals, moda, tecnologia i serveis prèmium. Aquesta faceta comercial també genera ocupació directa i dinamitza l'economia local, fent de l'aeroport una ciutat dins la ciutat.

Etern debat d’ampliació

L'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat continua sent objecte de controvèrsia política, tot i que cada vegada són més les veus que reclamen una actuació urgent davant la saturació de la infraestructura. Amb l'aeroport operant al límit de la seva capacitat, la manca de decisions clares comença a tenir conseqüències en la competitivitat de la ciutat comtal i la capacitat per atraure inversions.

Daniel Sirera, portaveu del Partit Popular (PP) a l'Ajuntament de Barcelona, ​​ha estat una de les figures polítiques que ha expressat amb més contundència la necessitat d'actuar: "L'ampliació de l'aeroport no és una obra menor ni un caprici. Es tracta de garantir que Barcelona segueixi sent competitiva, capaç d'atreure inversions i de generar ocupació."

Al febrer, el ple del consistori va aprovar una moció promoguda pel PP que instava a activar immediatament el projecte d'ampliació. Tot i això, el consens polític encara sembla llunyà. Mentre que alguns partits subratllen la importància estratègica de l'aeroport com a motor econòmic, altres adverteixen dels possibles impactes mediambientals i urbanístics que l'ampliació podria comportar.

El futur de l’aeroport segueix així al centre del debat. El temps, però, hi juga un paper clau: la pressió dels sectors econòmics i la situació de gairebé un col·lapse operatiu augmenten la urgència d'una solució. Barcelona s'enfronta al repte de decidir entre avançar amb una infraestructura clau o continuar posposant una qüestió que podria marcar el seu rol al mapa global de connexions aèries.

Una infraestructura estratègica

El Prat és actualment el segon aeroport europeu en tràfic d'origen-destí (O&D), només per darrere de Heathrow, i amb només un 10% de passatgers en trànsit, el que indica que la gran majoria dels viatgers trien Barcelona com a punt de partida o destí final. A més, la ciutat ocupa la cinquena posició europea per volum de tràfic O&D, superant a Madrid, Roma i Amsterdam.

Tot i el creixement del tràfic, la puntualitat s'ha mantingut en nivells competitius: 74,9% en arribades i 65,7% en sortides durant l'any. A l'hivern, aquestes xifres milloren notablement gràcies a la reducció de vols, assolint un 82,9% en puntualitat d'arribades. La mitjana de retard és de només 4,5 minuts per vol, posicionant El Prat per sobre d'altres aeroports com Roma, Lisboa o Tel Aviv. Amb xifres històriques, lideratge renovat, ambició internacional i una activitat ininterrompuda, El Prat no és només un aeroport: és el mirall d'una ciutat global en expansió.

L’ampliació marcarà el paper de Barcelona al mapa aeri europeu.

L'aeroport continua batent rècords i connectant Barcelona amb el món, i si vol mantenir la seva posició com a node clau del sistema aeri europeu, el següent pas -l'ampliació- no pot continuar esperant. Perquè més enllà del nombre de passatgers o de les rutes internacionals, el que està en joc és el futur d'una metròpoli que no deixa de créixer. El Prat simbolitza la capacitat de Barcelona per projectar-se a l'exterior, atraure inversió, talent i oportunitats. Renunciar al seu desenvolupament seria tancar la porta a aquesta projecció. Per això, l'ampliació no és només una qüestió d'infraestructures: és una aposta pel model de ciutat que Barcelona vol ser de cara a les properes dècades.