Davant dels 14 milions de ciutadans de la generació “baby boom” que no desitgen la vellesa dels seus pares, Javier Yanguas, doctor en psicologia, gerontòleg i director científic del programa Gent Gran de la Fundació “la Caixa”, adverteix que, malgrat tendir a seguir un projecte de vida més independent, estan més exposats a situacions de fragilitat o a manca de suport i ajuda per haver tingut més divorcis i menor natalitat”. L’especialista ha abordat com gestionar una longevitat sense precedents a la conferència “Vellesa i envelliment 2030: Reptes i oportunitats per a tota la societat”.

Més del 25% de la població ja supera els 65 anys i aquesta xifra augmentarà significativament en les pròximes dècades. En una societat que ha allargat la vida com mai abans, el veritable desafiament ja no és viure més, sinó viure millor. És necessari i indispensable posar el focus en els reptes i oportunitats socials derivats de l’envelliment de la població.

“Tenim vides petites, pensem en vides petites”, ha exposat Javier Yanguas citant a un dels individus estudiats, un professor de literatura d’institut, posant així el focus en la necessitat d’adaptar el concepte de vellesa i com s’experimenta en una vida cada vegada més extensa.

Javier Yanguas és un referent en l’estudi de l’envelliment i amb una llarga trajectòria professional, ha analitzat el pas i presa de contacte amb la vellesa en diferents blocs generacionals i com això modela la percepció social del que significa ser gran i passar a una edat avançada.

Envellir diferent dels pares

Ha estudiat en primer lloc l’arribada a la vellesa de la generació del “baby boom”, un grup nombrós d’uns 14 milions de persones. Aquest grup presenta característiques molt diferents a les del segon grup d’interès, aquells que ja fa anys que estan instal·lats en la vellesa. Com afirma el ponent: “L’envelliment que volen portar endavant és molt diferent del dels seus pares”.

Segons Yanguas, aquesta generació ha transformat profundament els models de vida. Ha reduït la natalitat, ha incrementat la independència personal i ha modificat l’estructura familiar, amb més divorcis, menys natalitat i menys xarxes de suport tradicionals. Aquest canvi provoca conseqüències directes en la vellesa: amb persones que tendeixen més a seguir un projecte de vida independent, però alhora queden més exposades a situacions de fragilitat o a manca de suport i ajuda.

No es pot generalitzar

Una altra característica de l’envelliment és l’heterogeneïtat que complica les generalitzacions sobre la manera de viure aquesta etapa vital. Tot i així, l’especialista gerontòleg arriba a identificar tres formes principals de viure aquesta vellesa: els qui la conceben com una vida de descans, els qui opten per una hiperactivitat constant i aquells que busquen una vida amb sentit, una recerca complicada centrada en trobar experiències significatives. Aquesta última opció, va assenyalar, és també la més difícil de construir.

El gerontòleg també ha abordat la perspectiva d’aquells que ja fa anys que es troben en aquesta etapa. Davant dels models estereotipats i la discriminació social per l’edatisme, Yanguas va defensar la idea que “no existeix una única manera d’envellir” i qüestiona mites com el de la saviesa associada a l’edat.

Un dels aspectes més repetits per aquest grup és la importància de les relacions. La soledat i l’aïllament emergeixen com algunes de les principals preocupacions, en una societat que, malgrat la hiperconnectivitat digital, veu com augmenta el temps que les persones passen soles o aïllades. “Prefereixen trucar-me per Whatsapp que venir a veure’m” exemplifica que diuen.

Viure amb pedres a les sabates

L’expert també alerta sobre una tendència cap a la comoditat i el benestar immediat, que pot empobrir les relacions i el sentit vital. Davant d’aquestes circumstàncies, defensa la necessitat de la creació de vincles i apostar per una vida significativa. Finalment, Yanguas destaca que envellir implica acceptar limitacions i adaptar-s’hi: “L’obligatorietat d’aprendre a viure amb pedres a les sabates, perquè això és la vellesa, pedres que no et pots treure, pedres que a vegades et fan mal, a vegades et fan rascades, a vegades et fan mal, a vegades t’impedeixen caminar sobre un terra que es mou”.

En definitiva, l’envelliment de la població ja no és una qüestió de futur, sinó una realitat que exigeix una resposta col·lectiva. Tal com conclou l’expert en la seva conferència, el repte no resideix simplement a prolongar la vida, sinó a dotar-la de sentit, qualitat i vincles en una societat que, paradoxalment, cada vegada està més connectada i més aïllada. El veritable desafiament passa per superar la concepció de la vellesa com una etapa menor i alliberar-la de la mirada limitant que la redueix a vides petites, que ja no encaixen en una existència cada vegada més llarga.