“La pobresa fa por”, explica Agustín Fructuoso, delegat del territori Baix Llobregat nord de la Fundació Banc d’Aliments de Barcelona. L’organisme té la seva seu a la ciutat comtal i estén la seva labor al llarg de totes les comarques de la província a través de diversos magatzems i la col·laboració amb més de 300 entitats socials. La seva tasca és la recuperació a través de circuits comercials i l’adquisició mitjançant donacions i compres directes d’aliments que no es malbaratin i que siguin aptes per al consum humà, per a posteriorment distribuir-los a les entitats homologades que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat econòmica i social. 

És, en conjunt, una comesa que complementa moltes de les altres labors que les entitats socials duen a terme en la lluita contra la pobresa, on la salut, i per tant, promoure una alimentació adequada i de qualitat, són pilars bàsics. La incapacitat per a tenir una bona alimentació és un dels eixos que mesura el sub-indicador de la privació material severa (PMS) , adherit a la taxa AROPE, i que a Catalunya és d’un 8’9% sobre el total de la població, segons l’Enquesta de condicions de vida 2023 de l’Idescat. Aquesta xifra ha passat de situar-se al 6,5% l’any 2015, just amb la implantació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), fins a l’actual xifra, amb un imperceptible descens amb respecte al pic del 9% registrat en plena pandèmia de la Covid-19.

Inseguretat alimentària

Si anem més enllà, un informe de la Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social en el Estado Español (EAPN- ES) alerta que el percentatge de ciutadans que no es poden permetre menjar carn, pollastre o peix al menys cada dos dies ha anat augmentant progressivament des de l’any 2008 – quan se situava en un 2,2% – a un 6,4% al 2023. La inseguretat alimentària, que fa referència a aquest accés insuficient a l’alimentació i en concret a certs aliments saludables i fonamentals, és un fet real al territori. Parlar d’inseguretat, per tant, no només implica referir-se al fet passar gana, que és l’escenari final al que poden arribar moltes famílies, sinó al risc de patir malnutrició per la mancança de certes dietes que, degut al cost elevat d’alguns aliments, són inaccessibles per a una part de vegades imperceptible de la població.

Per al Banc d’Aliments, aquest gruix de població no és gens imperceptible. Segons el delegat del Baix Llobregat nord, les dades recollides l’any 2024 – des de principis d’any fins al 24 de setembre –, indiquen que la tasca de l’entitat a la comarca ha aconseguit beneficiar a 11.441 persones en situació de vulnerabilitat a través de 36 entitats diferents i 183 punts de recollida. “Si penses que el Banc d’Aliments a l’any 2023 va atendre a quasi 230.000 persones, et quedes amb la boca oberta. Vull dir, que estem a Catalunya. I quan fas això, veus la magnitud de la història”, apunta Fructuoso.

Malnutrició en entorns vulnerables

Cal recordar que el preu de la cistella de la compra ha augmentat en un 30,8% durant els darrers dos anys, segons un estudi de la OCU (Organització de Consumidors i Usuaris). Per a les famílies de menor renda, amb major dificultat d’accés a una alimentació de qualitat, aquesta situació s’agreuja: la taxa de pobresa alimentària augmenta fins al 20% en aquest tram de població vulnerable, segons les darreres dades de l’INE.

L’ODS 2 – Fam Zero també exigeix posar el punt de mira sobre la població infantil. Espanya és el país de la Unió Europea amb major taxa de pobresa infantil, tal i com alerta l’informe Estat de la Infància a la Unió Europea 2024 d’UNICEF. Per tant, l’escassetat de recursos econòmics en llars amb infants també repercuteix en l’alimentació d’aquests menors. 

Si a una baixa capacitat adquisitiva s’hi sumen factors com un estil de vida sedentari i la priorització de productes alimentaris més assequibles, com els aliments refinats i ultraprocessats, el resultat és una deficiència important de vitamines i minerals essencials que deriva en malnutrició. Les dades poden passar desapercebudes, però segons els registres de l’Idescat, el percentatge de menors catalans de 2 a 17 anys que patien obesitat, sobreprès o pes insuficient era del 31,2% al 2023. Per als homes, la xifra era lleugerament major (33,8%) amb respecte a les dones (28,4%). 

A la pregunta de si creu que existeix una conscienciació real de la població envers la inseguretat alimentària, Fructuoso considera que l’alimentació és part del conjunt de tots aquells factors que constitueixen la pobresa, i declara que “no penso que la gent no hi estigui conscienciada, sinó que fa molta por. Veure a una persona amb dificultats no és agradable”. I afegeix: “Penso que en aquest moment, la percepció de moltíssimes persones és que amb els problemes materials que hi ha en moltes famílies, no costa saber el que passa. El que costa és dir: “mira, passa això, però jo no estic tan malament. Doncs sí que estaria bé ajudar en alguna cosa”.”

“El perfil de pobresa pot ser qualsevol persona”

La memòria del Banc d’Aliments del 2023 assenyala que els col·lectius atesos a través del seu servei i de les entitats col·laboradores són de persones sense llar, immigrants, persones en situació d’irregularitat administrativa, persones grans que viuen soles i famílies que es troben en situació de vulnerabilitat, risc d’exclusió social i/o pobresa energètica. Són els perfils de la pobresa alimentària. 

Fructuoso manifesta en aquesta línia que la pobresa és una circumstància que acumula darrere molts altres factors, i evidencia la complexitat d’aquest fenomen: “En aquest moment, el perfil de pobresa pot ser qualsevol persona, tal i com tenim estructurada la societat”. Rebutja distingir entre perfils, perquè sap que la vulnerabilitat pot trucar a la porta tant del jovent com dels sectors de població de major edat. I recorda l’evidència que va suposar la Covid-19 en aquest sentit, afegint que factors la pèrdua del lloc de treball, el difícil accés a l’habitatge i l’elevat preu del lloguer, que acapara gran part dels recursos adquisitius de les famílies, poden ser determinants en aquest procés. 

La cronificació exigeix responsabilitats

A mitjans de 2024, els bancs d’aliments arreu de l’Estat van alertar sobre l’augment de la pobresa. Anys enrere, un informe de la Creu Roja, Càritas i el Banc d’Aliments manifestava que el model de distribució d’aliments dels anteriors anys era poc eficaç i mostrava una tendència de cronificació de la dependència dels usuaris, en comptes de ser un servei enfocat a situacions d’emergència que eventualment moltes persones arribarien a superar. Fructuoso indica en aquest sentit que la pobresa “sempre augmenta, donat que a Catalunya hi ha un risc de pobresa i exclusió social del 8,9% de les persones. Sempre augmenta perquè les condicions de vida no varien massa i sempre hi ha persones que tenen dificultats”.

Tot i així, assevera que “qui cronifica la pobresa és la societat capitalista. El Banc d’Aliments el que fa és ajudar esporàdicament a aquelles persones que ho necessiten. Però hi ha persones que ho necessiten molt de temps. Perquè? Perquè hi ha altres responsabilitats, que tenen a veure amb habitatge, feina, formació, sanitat, que han de funcionar molt millor, i que són les que han de donar solucions”. 

Existeix el risc que el servei imprescindible que proveeix aquesta i altres entitats socials pateixin una mena d’estatalització? Fructuoso assenyala que “el Banc d’Aliments compleix una tasca que no estaria malament que fessin els governs. Però està bé que sigui el Banc, perquè això comporta molta més agilitat que una institució publica. És una tasca necessària que tan de bo no fos necessària”, manifesta.

Visibilitzar la societat civil

L’any 2023, el Banc d’Aliments de Barcelona va aconseguir 559.546 euros en donacions directes, 17.498 euros en tiquets comerç, targetes moneder per valor de 396.428 euros i una xifra total de 4.546.053 euros gràcies a la campanya del Gran Recapte. No obstant, Fructuoso fa una crida: “Al Banc d’Aliments hi calen voluntaris”. Els voluntaris són, amb paraules d’admiració, els qui “van directament a pal·liar les mancances. Aquestes persones són les que estan en primera fila”. Durant tot l’any, el Banc funciona a través de 28 persones contractades i 186 voluntaris al llarg de la província. Aquest cos de ciutadans assegura que la tasca de l’entitat estigui en funcionament continu, proveint aliments a aquells qui més ho necessiten i cobrint les mancances de l’Estat en gestió d’inseguretat alimentària.

Explica que al Baix Llobregat, el còmput de voluntaris i donacions es manté més o menys igual respecte a la resta d’anys, i assegura que el teixit social de voluntariat a Catalunya funciona força bé. També aplaudeix el fet que darrerament s’han adscrit a la tasca alguns centres educatius com escoles i instituts. Però això no és suficient, perquè, tal i com declara, “s’ha de tenir la consciència de que això – la situació de pobresa i inseguretat alimentària – és evitable. Però és evitable en tant que més persones tinguin la consciència d’actuar-hi”. 

Per això, no dubta en posar sobre la taula la responsabilitat que té la ciutadania a l’hora d’exercir pressió i conduir les polítiques estatals. “Hi ha una responsabilitat institucional de la pobresa, però també ciutadana. I aquesta és molt important, perquè és la que fa que els que estan amunt prenguin nota”, explica. “Si el Gran Recapte, que en total a Catalunya necessita 20.000 voluntaris, en tingués 30.000, això seria una pressió cap a les persones que tenen la potestat de prendre decisions”. 

Fructuoso celebra en aquest sentit la funció fonamental que compleixen les entitats agrupades dins la Taula del Tercer Sector, i assevera que “quan visibilitzes que hi ha voluntaris, visibilitzes a la societat civil. Per exemple, l’any passat al Gran Recapte es van mobilitzar casi 20.000 persones a tota Catalunya durant dos dies. Això és important i vol dir que es treballa per una societat millor”.