Del 21 de setembre al 18 d’octubre, els establiments de Sabors de l’Horta reinterpretaran una recepta que concentra bona part de l’horta comarcal en un sol plat. Tomàquet, pebrot, albergínia, ceba i carbassó. El final de l’estiu deixa al Parc Agrari del Baix Llobregat els ingredients necessaris per cuinar una samfaina i, aquest any, també una nova campanya gastronòmica. Del 21 de setembre al 18 d’octubre, 32 restaurants del col·lectiu Sabors de l’Horta oferiran interpretacions pròpies d’aquest plat tradicional català. A la foto que encapçala aquesta informació, un dels plats.

La iniciativa, impulsada pel Consorci de Turisme i el Parc Agrari del Baix Llobregat, vol convertir la samfaina en un aparador del producte fresc i de temporada. Cada cuiner podrà portar la recepta al seu terreny, des de les versions més recognoscibles fins a elaboracions contemporànies, però mantenint com a fil conductor les verdures produïdes a la comarca.

La proposta arriba just quan els camps acomiaden els grans productes de l’estiu. És el moment en què encara coincideixen tomàquets, pebrots, albergínies i carbassons, abans que l’horta canviï de registre amb l’arribada dels cultius de tardor i d’hivern. La samfaina permet reunir-los en una elaboració senzilla, basada en la cocció lenta, però prou versàtil per funcionar com a plat, guarnició, salsa o punt de partida per a receptes més creatives.

Sense deixar el menú del darrer tomàquet

Entre els establiments participants hi ha Bart Burger Gastronòmic, de Sant Boi. El seu cuiner, Toni Romero, ja havia avançat a nextllobregat.cat que treballava en la promoció de la samfaina del Baix després de dedicar un menú temporal a l’últim tomàquet de la temporada. Romero ha convertit el Parc Agrari en el rebost creatiu del restaurant: ha treballat amb la carxofa, el pollastre Pota Blava, el préssec, l’oli d’arbequina i les verdures de productors santboians per elaborar hamburgueses, pans, cerveses, kombutxes i plats de cuina gastronòmica.

La seva trajectòria il·lustra l’esperit que Sabors de l’Horta vol estendre entre els restaurants de la comarca: que el producte local no aparegui només com una indicació a la carta, sinó que determini les receptes segons el calendari agrícola. En el cas de Romero, aquesta relació inclou la compra directa als pagesos i la participació en projectes de recuperació de cultius, com la plantació de pomeres o la recuperació d’un antic oliverar d’arbequina.

La campanya també posa el focus en la situació dels productors. Les temperatures elevades i els efectes del canvi climàtic endureixen les condicions de cultiu i augmenten la incertesa de les collites. Introduir els aliments del Parc Agrari a les cartes ajuda a crear demanda de proximitat i a sostenir una activitat que continua sotmesa a una forta pressió territorial.

El rebost de la comarca i Barcelona

El Parc Agrari ocupa 3.348 hectàrees distribuïdes entre 14 municipis. Aplega 318 explotacions agràries professionals, dona feina a unes 1.200 persones i produeix aproximadament 35.500 tones anuals d’hortalisses i fruita. També representa el 14% de l’horta de regadiu de Catalunya, unes dimensions que el converteixen en una infraestructura alimentària singular dins l’àrea metropolitana de Barcelona. Parc Agrari del Baix Llobregat

Sabors de l’Horta connecta aquesta producció amb la restauració. Els establiments adherits, identificats amb un distintiu, assumeixen el compromís de treballar amb ingredients frescos, pròxims i vinculats a la temporalitat del camp. Amb la samfaina, la xarxa disposa ara d’un relat gastronòmic compartit, tot i que cada restaurant el traduirà amb una recepta diferent.

La campanya es completarà amb un sorteig al compte d’Instagram de Turisme Baix Llobregat. Entre el 24 de setembre i el 4 d’octubre es podran guanyar cinc menús dobles en restaurants participants. Els guanyadors es donaran a conèixer el 5 d’octubre.

La relació completa d’establiments inclou restaurants de diferents municipis i perfils molt diversos, des de cases de cuina tradicional fins a hotels, establiments de platja i projectes gastronòmics contemporanis. Aquesta amplitud permetrà comprovar fins on pot arribar una recepta aparentment humil quan passa per 32 cuines diferents. I, sobretot, recordar que darrere de cada plat hi ha un camp, un calendari i una pagesia que manté productiu un dels últims grans espais agrícoles de l’entorn metropolità.