Factors psicosocials
Per altra banda, l'estudi també analitza els factors psicosocials precursors del comportament d'estalvi (confiança, motivació i actitud). Els resultats indiquen que l'actitud de nadius digitals i millennials és positiva cap a l'estalvi en la mateixa mesura que per a la resta de la població i la seva percepció sobre l'entorn social favorable a la cultura de l'estalvi és una mica superior a la de la resta de la població, però en qualsevol cas molt baixa. Així, l'estudi assenyala que “aquests resultats són un signe clar de la manca de cultura d'estalvi que tenim al nostre país, cosa que hauria de preocupar les institucions governamentals i financeres, i una àrea que requereix esforços importants per transformar aquest element en un factor positiu que promogui l'estalvi dels ciutadans.”
Pel que fa als motors i frens de l'estalvi, les motivacions principals per als nadius digitals i els mil·lennistes són els imprevistos (com per a la resta de la població) i la compra de l'habitatge per al 22,7% i el 20% d'aquestes generacions (a diferència dels adults més grans en què és la pensió). En tots dos grups de joves adults, l'estalvi com a complement de la pensió queda en un lloc molt endarrerit, només el 4,4% dels nadius digitals i el 6,8% dels millennials el selecciona com a primer objectiu de l'estalvi, davant del 16,2% dels més grans de 40 anys.
D'altra banda, les principals barreres a l'estalvi que troben nadius digitals i millennials són la manca d'ingressos i d'incentius fiscals, coincidents amb les que esgrimeix la resta de la població. No obstant això, a la població de millennials, i especialment a la de nadius digitals, les despeses supèrflues degudes a la impulsivitat (9,5% i 11,6% respectivament), juntament amb les despeses supèrflues degudes a la pressió de l'entorn social suposen una barrera a l'estalvi per a un percentatge d'enquestats superior que a la resta de la població.