L’habitatge, part de la solució en la vellesa
En aquest mateix context, Teresa López Ruiz, responsable de relacions institucionals del Colegio de Registradores de España, planteja que l’habitatge pot formar part de la solució. Espanya té una característica diferencial, ja que la majoria de les persones grans ha concentrat el seu estalvi en el totxo i prop del 90% dels majors de 65 anys disposa d’habitatge en propietat. A més, la immensa majoria prefereix envellir a casa. Per això defensa fórmules de “liquació patrimonial”, és a dir, mecanismes per convertir un actiu il·líquid —l’habitatge— en ingressos per complementar la pensió, pagar cures o mantenir el nivell de vida.
Entre aquestes fórmules situa la hipoteca inversa i la venda de la nua propietat. La primera permet mantenir la propietat de l’habitatge i rebre un préstec, en pagament únic o periòdic, la devolució del qual queda ajornada fins a la mort. Tanmateix, López Ruiz recorda que a Espanya gairebé no s’utilitza. De fet, l’any passat es van signar poc més de 300 operacions, davant de les 88.000 del Regne Unit. Atribueix aquest fracàs a l’escàs coneixement financer, a la resistència psicològica a endeutar-se en la vellesa, al desig de deixar herència i al limitat interès de les entitats, que solen prestar imports reduïts respecte al valor de taxació.