Las opiniones de tres expertos orientan y aconsejan cómo la longevidad se perfila como uno de los grandes riesgos económicos y sociales de España. En el seminario de la Asociación de Periodistas de Información Económica (APIE) sobre los retos de la economía española, en la UIMP con el patrocinio de BBVA, han intervenido para abordar la longevidad desde ángulos complementarios y con la vivienda en propiedad como palanca para financiar la vejez de la vejez. Encabeza estas líneas una ilustración generada por IA con dos de las vías actuales: la hipoteca inversa y la nuda propiedad.

Los expertos que han disertado sobre la longevidad son Antonio Huertas, presidente de Mapfre, que analiza el impacto del envejecimiento en el mercado laboral y defiende aprovechar el talento sénior en un entorno transformado por la inteligencia artificial. Por su parte, Mirenchu del Valle, presidenta de Unespa, alerta del reto demográfico y de la necesidad de preparar ahorro, seguros y cuidados para afrontar la “vejez de la vejez”; y Teresa López Ruiz, del ámbito registral, explicó cómo la vivienda puede convertirse en liquidez mediante fórmulas como la hipoteca inversa, la nuda propiedad o la venta con alquiler garantizado. Los tres expertos encabezan estas líneas.

Potenciar l’estalvi finalista per a la jubilació

Mirenchu del Valle, presidenta de la Unión Española de Entidades Aseguradoras y Reaseguradoras (Unespa), situa el repte demogràfic al centre del debat econòmic en advertir que no es tracta només de viure més anys, sinó de com es finança i s’atén l’última etapa de la vida. Segons exposa, a partir dels 65 anys, les dones tenen una esperança de vida addicional d’uns 24 anys i els homes d’uns 20, però només al voltant de deu anys més se solen viure amb bona salut. Aquí apareix el que va denominar “la vellesa de la vellesa”, una fase que suposa i integra més necessitats de cures, dependència i recursos econòmics.

Del Valle defensa que Espanya ha de reforçar l’estalvi finalista per a la jubilació. Va subratllar que el volum acumulat en assegurances i pensions és molt inferior al d’altres països europeus, ja que els actius representen a Espanya al voltant del 8% del PIB, davant d’una mitjana europea del 32%. Per això reclama impulsar els plans de pensions d’ocupació, la inscripció automàtica a l’estil britànic, el tercer pilar d’estalvi individual i una millor educació financera. També defensa que els ciutadans rebin informació clara sobre la pensió esperada, com passa a Suècia.

L’habitatge, part de la solució en la vellesa

En aquest mateix context, Teresa López Ruiz, responsable de relacions institucionals del Colegio de Registradores de España, planteja que l’habitatge pot formar part de la solució. Espanya té una característica diferencial, ja que la majoria de les persones grans ha concentrat el seu estalvi en el totxo i prop del 90% dels majors de 65 anys disposa d’habitatge en propietat. A més, la immensa majoria prefereix envellir a casa. Per això defensa fórmules de “liquació patrimonial”, és a dir, mecanismes per convertir un actiu il·líquid —l’habitatge— en ingressos per complementar la pensió, pagar cures o mantenir el nivell de vida.

Entre aquestes fórmules situa la hipoteca inversa i la venda de la nua propietat. La primera permet mantenir la propietat de l’habitatge i rebre un préstec, en pagament únic o periòdic, la devolució del qual queda ajornada fins a la mort. Tanmateix, López Ruiz recorda que a Espanya gairebé no s’utilitza. De fet, l’any passat es van signar poc més de 300 operacions, davant de les 88.000 del Regne Unit. Atribueix aquest fracàs a l’escàs coneixement financer, a la resistència psicològica a endeutar-se en la vellesa, al desig de deixar herència i al limitat interès de les entitats, que solen prestar imports reduïts respecte al valor de taxació.

Guanya terreny la nua propietat

La nua propietat, en canvi, està guanyant terreny. Consisteix a vendre la propietat de l’habitatge, però conservar-ne l’usdefruit per continuar vivint-hi fins a la mort. El comprador adquireix amb descompte i consolida la plena propietat més endavant. Segons López Ruiz, el venedor mitjà té entre 75 i 85 anys i el preu pot rebaixar-se fins a un 50%. La fórmula ofereix més liquiditat immediata que la hipoteca inversa, tot i que implica perdre la propietat i exigeix analitzar bé la fiscalitat, especialment la plusvàlua municipal i l’IRPF.

La conclusió de l’experta és que no existeix una solució única, perquè cada cas requereix assessorament independent, diagnòstic personalitzat i seguretat jurídica. Per a López Ruiz, el Registre de la Propietat ha de jugar un paper clau per donar transparència i confiança a aquestes operacions. La idea de fons és clara, ja que el patrimoni immobiliari pot ajudar a transformar el repte de la longevitat en una oportunitat per viure més anys amb més autonomia.

La paradoxa d’una societat amb menys joves

Per la seva part, Antonio Huertas, president de Mapfre, completa el debat sobre longevitat des de l’òptica laboral i empresarial. Vincula l’envelliment amb una altra gran revolució simultània, la intel·ligència artificial, i defensa que totes dues obliguen a repensar el futur del treball. Al seu parer, seria un “greu error” que les empreses deixessin de contractar joves perquè la IA pugui assumir tasques inicials, ja que això trencaria la cadena de formació professional. Però també adverteix de la paradoxa contrària que suposa que, en una societat amb menys joves i més longevitat, prescindir del talent sènior suposa descapitalitzar les companyies.