Encara és recent la introducció de la paraula edatisme als lèxics i diccionaris normatius. Es tracta d’un pas endavant, visibilitzador, perquè no donar nom a un fet, a una realitat, implica discriminar-la, ocultar-la, i aquest és el cas de l’edatisme.

Segons l’informe mundial sobre l’edatisme que l’Organització Mundial de la Salut va publicar el 2021, a Europa, una de cada tres persones grans pateix alguna discriminació relacionada amb la seva edat. Són discriminacions presents en tota mena d’àmbits i entorns: a les relacions socials, a les institucions, als serveis públics, als entorns familiars, fins i tot a vegades ens les autoinfligim.
Les administracions públiques ens estem implicant de manera creixent en l’abordatge de l’edatisme, una problemàtica oculta que ha anat aflorant i que ens obre un ampli ventall de possibilitats per actuar. Per això hem començat a emprendre iniciatives i programes per donar-hi resposta.

Com a alcaldessa i com a presidenta de la Diputació de Barcelona, tinc la certesa que la perspectiva local resulta clau. Perquè s’aborda i s’enfronta millor l’edatisme des de la proximitat, a prop de la gent, posant nom i cara a les persones que el pateixen. Ser propers a la gent fa que els governs locals tinguem la millor disposició i perspectiva per capgirar tot allò que genera discriminació per edatisme.

Alhora, som conscients que no es tracta d’una discriminació aïllada, sinó que sol estar relacionada i agreujada amb altres formes de discriminació, com el masclisme, el capacitisme o el racisme. D’aquesta manera tenim discriminacions que s’acumulen i es retroalimenten, multiplicant la desigualtat. Vivim en una societat on, per exemple, envellir no té el mateix significat per a un home que per a una dona. Aquesta doble discriminació resulta molt clamorosa. D’altra banda, l’edatisme perjudica la societat perquè es desaprofita el capital de coneixement que posseeix la gent gran, que es pot vehicular mitjançant programes de mentoria, per exemple.

Com dic, el municipalisme és el primer front en la lluita contra l’edatisme. Per això, a la Diputació de Barcelona tenim un fort compromís amb els drets de les persones grans i contra l’edatisme. Aquest compromís es concreta, per exemple, en el projecte transformador “Generacions diverses: cap a la igualtat d’oportunitats”, amb el qual impulsem els drets i la igualtat d’oportunitats en diferents moments vitals, tenint en compte la diversitat de la societat. Ho fem formant professionals, sensibilitzant la ciutadania i acompanyant els ajuntaments amb recursos econòmics i tècnics per impulsar projectes municipals d’abordatge de l’edatisme. En aquest sentit, destaco el programa “Lluita contra l’edatisme envers les persones grans”, que hem dotat amb un milió i mig d’euros.

No vull acabar sense recordar una altra iniciativa pionera, el I Congrés d’Edatisme, que, amb el lema “Cap a uns municipis no edatistes”, vam impulsar entre octubre i novembre de 2025. Amb aquest congrés innovador vam voler establir-nos com a referent en la feina en aquest camp, i per això hi vam reunir experiències provinents del món acadèmic, dels ajuntaments i de les entitats socials, perquè totes les aportacions, teòriques i pràctiques, són necessàries per eliminar la discriminació edatista.
 

Lluïsa Moret Sabidó, presidenta de la Diputació de Barcelona