És important que les persones de totes les edats puguin viure de manera autònoma tant de temps com sigui possible, als seus domicilis, i quan ja no siguin autònoms, han de poder continuar vivint dignament. S'ha de preservar la seva voluntat, la seva intimitat i privacitat i els seus drets. Sembla obvi, però no està garantit a la nostra societat.

Per aconseguir aquesta autonomia dels ciutadans a totes les edats, en primer lloc, cal oferir serveis d'assistència a domicili adaptats a les necessitats de la persona. Tenir certs problemes de mobilitat o d'autonomia no és el mateix que ser totalment dependent i, per tant, la resposta assistencial que és dona tampoc no hauria de ser la mateixa.

Prestigi que mereixen les cures

En aquest sentit, un recent dictamen del Consell Consultiu de la Gent Gran del Baix Llobregat, afirma que és indispensable atorgar al treball de cures el prestigi que mereix en el món laboral. “No té cap sentit que justament, el treball que s’encarrega de preservar la vida en totes les seves etapes, sigui un dels menys valorats”, continua el dictamen. 

A Catalunya existeixen 7 tipus de serveis assistencials: residències, centres de dia, centres sociosanitaris, hospitals de dia, habitatges tutelats, ajuda a domicili i la teleassistència. La gran majoria d’aquests serveis són d’iniciativa privada i tenen afany de lucre, tot i que hi ha una bona part de les places d’aquests centres que són públiques, mitjançant concerts amb l’administració. Les places públiques però, en la majoria de serveis, no arriben ni de lluny a cobrir les necessitats de la població. Per exemple, la llista d’espera per una plaça pública a una residència al Baix Llobregat, ronda els 4 anys.

Les residències, a més, són serveis indispensables, si, però el Consell Consultiu de la Gent Gran de la comarca considera que “també són serveis que cal repensar, redissenyar i adequar com a espais de vida”. Per exemple, amb estances adaptades i amb places reduïdes, llibertat d’horaris i de moviments, autonomia en la presa de decisions, sense cap pèrdua d’intimitat i respectant en tot moment, els drets i la voluntat de la persona.

Al Baix Llobregat hi ha 3.078 persones que viuen en residències, essent els municipis de Castelldefels, Corbera de Llobregat i Vallirana, els que tenen més centres residencials. Per contra, hi ha tres municipis a la comarca que no tenen cap residència: El Papiol, La Palma de Cervelló i Sant Climent de Llobregat.

Quan no cal una residència

Les limitacions en la mobilitat, però, o una pèrdua parcial d’autonomia, no haurien d’implicar de cap manera l’ingrés a una residència. Són indispensables altres tipus de serveis que s’adaptin a les necessitats de cura de cada persona: habitatges amb serveis, ajuda a domicili, etc. 

També el dictamen del Consell de la Gent Gran de la comarca destaca algunes iniciatives que es comencen a posar en marxa, que utilitzen les noves tecnologies o que es basen en models d’èxit en l'àmbit comunitari a altres països. La innovació té molt camí encara per recórrer en el món de les cures. 

S’ha de tenir en compte que, segons dades de l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, gairebé 28.000 persones grans viuen soles a la comarca, de les quals 3 de cada 4 són dones. La mitjana d’edat d’aquestes persones se situa en 78,3 anys i els municipis del Baix Llobregat amb més percentatge de persones grans que viuen soles són Cornellà de Llobregat (21,9%) i Molins de Rei (20,6%). 

Crida als poders públics

Pel Consell Consultiu de la Gent Gran, “els poders públics tenen un paper cabdal en les cures: provisió de serveis, normativa que garanteixi drets, i sobretot, reconeixement a les persones cuidadores”. Però el repte que suposa per a la nostra societat el progressiu envelliment de la població, juntament amb un finançament insuficient del sector assistencial de cures i una manca de professionals provocada entre d’altres, pel desprestigi del sector, provoca malauradament que no tothom pugui envellir amb dignitat, autonomia i seguretat. És per aquests motius que el lloc de residència i, sobretot, els recursos econòmics que disposem, determinaran la manera com envellim.

Decàleg reivindicatiu del Baix

1.    Que es controlin i reforcin les condicions de seguretat dels edificis on resideixen persones grans: condicions constructives, instal·lacions, etc., inclosos també els centres residencials, ja siguin públics o privats perquè no passi com a la tragèdia de Valencia, on més de la meitat de les persones mortes per la Dana eren majors de 70 anys al viure en baixos antics.

2.    Adaptar els serveis assistencials a les necessitats de cura de cada persona, i als seus recursos personals i econòmics. S’han de reforçar els serveis d’ajuda a domicili com a prioritaris per tal que les persones puguin viure el màxim de temps possible als seus domicilis.
 
3.    S’han de millorar les condicions laborals de les treballadores que es dediquen a tenir cura de les persones grans: millora de les ràtios, més formació, sous dignes, etc. A més, tenint en compte que la majoria dels treballs de cura són realitzats per familiars, especialment dones, és necessari també garantir els drets d’aquestes cuidadores familiars. 

4.    Cal repensar les residències en clau de drets, tenint present la vinculació comunitària dintre del propi centre i amb l’entorn. És necessària una autoavaluació per part de les pròpies residències: treballadores i residents, amb la implicació dels principals agents del sector. 

5.    Que el nou model de residències s’incorpori com a requisit als plecs de condicions de les places concertades i se n’asseguri el compliment, amb un control i seguiment continu durant tota la durada del contracte. A més, s’hauria d’exigir també un informe memòria del resultat del servei que s’ha prestat. 

6.    Que s’avanci cap un sistema totalment públic d’atenció a les cures, evitant la privatització de serveis essencials per a la vida. La vida no pot ser un negoci. 

7.    Prioritzar un veritable impuls a la innovació aplicada a les cures, que permeti desenvolupar tot el potencial que les eines tecnològiques van posant paulatinament al nostre abast.

8.    Que es promoguin des de tots els àmbits, programes d’acompanyament, suport i detecció de les solituds no desitjades i l’aïllament.

9.    Donar a conèixer les bones pràctiques que s’estan desenvolupant a la comarca i a d’altres territoris, i se n’incentivi la seva rèplica arreu de la comarca. 

10.    Prioritzar el suport i promoció del voluntariat d’acompanyament: amb reconeixement, formació, etc. Les aliances amb el teixit associatiu i les col·laboracions amb els centres educatius de l’àmbit, són principals. 

Necessitarem 80.000 places i 26.000 professionals més per atendre en 10 anys el repte de la dependència

L’hivern demogràfic que viu la nostra societat, una de les més longeves del món, provocarà que en 25 anys el nombre de majors de 80 anys es dobli a Catalunya, al passar d’una estimació de 497.000 el 2026 a gairebé un milió el 2050, amb l’arribada completa de la generació del “baby boom” a l’anomenada tercera edat.

I, com que el previsible és que el gruix d’aquestes persones necessiti ajuda i cures, és necessari crear 80.000 noves places en residències i contractar 26.000 professionals més abans del 2035, segons alerta l’Associació catalana de Recursos Residencials (ACRA) que ha presentat recentment un estudi socioeconòmic sobre la situació del sistema de dependència al nostre país, amb les previsions clau per al futur.

L’estudi indica que el sistema actual «ja mostra signes de saturació», doncs hi ha tanta falta de professionals i places que el temps mitjà a Catalunya per resoldre una sol·licitud de dependència és de 275 dies i la llista d’espera per accedir a una prestació individual supera les 38.000 persones, la més alta de tot Espanya.