Roser Bastida és una científica de Gavà que formarà part d’una simulació internacional que recrearà les mateixes condicions que una expedició tripulada al planeta Mart. Ella és farmacèutica i comunicadora científica i ha estat seleccionada per formar part de la tripulació de Hypatia III, la tercera missió anàloga impulsada per la organització Hypatia Mars. 

El projecte es farà a l’estiu de 2027 a la Flashline Mars Arctic Research Station, una base científica de l’Àrtic on es simulen les condicions de les futures missions espacials. Durant 15 dies set investigadores conviuran en un entorn remot per posar a prova protocols, tecnologia i capacitat d’adaptació humana a situacions similars a les que podrien viure en un viatge a Mart. 

Un lloc remot de la Terra

“La missió simula que estem en un altre planeta, en aquest cas a Mart. Durant 15 dies simula que estem allà fent una missió espacial, però en realitat estem en un lloc molt remot de la Terra, en aquest cas a l’Àrtic”, explica. 

Aquestes simulacions permeten avança en la preparació per a futures expedicions espacials sense haver de sortit del nostre planeta. “Provarem protocols, provarem tecnologia, i ens provarem també a nosaltres mateixes en aquest entorn tan remot i amb aquestes condicions tan dures. Tot això serveix per tenir coneixements de cara a plantejar missions reals”.

Conviure en una base de menys de 100 m2

Durant la missió, les set dones tripulants hauran de viure completament aïllades en una base científica molt reduïda. “Estarem en una base molt petita, de menys de 100 metres quadrats, compartida per la tripulació. Estarem allà tancades menys en els moments en què es faran sortides extra vehiculars” explica la gavanenca. 

Aquestes sortides es realitzaran amb l’equipament que simula els dels astronautes. “Sortirem de la base en grups petits i anirem vestides com si fóssim a Mart. Portarem -afegeix- bosses que pesen el mateix que les bosses d’oxigen. És intentar simular al màxim possible que estem en un altre planeta”, conclou.

A més, la Roser explica que arribar a la base no serà senzill i pot fer variar els dies de la missió. “Per arribar a l’illa necessitem agafar cinc avions. L’últim és una avioneta comercial que, si fa mal temps, no podà volar. Per tant, podria ser que les dates variïn en funció del temps”.

Comunicar la recerca espacial

Bastida participarà a la missió amb un doble paper: comunicadora científica i artista en residència. En el primer cas, la seva feina serà explicar al pública què es fa furant la simulació i apropar la recerca espacial a la societat. “El rol de comunicació és explicar a la societat exactament el que fem, donar difusió al projecte i que arribi al màxim de gent possible”, afirma. 

Segons explica, la divulgació és una part essencial del projecte. “Un dels objectius de l’associació és generar referents i també apropar la recerca espacial a la societat”. 

La poesia en una missió simulada a Mart

A més de la seva feina com a comunicadora científica, la Roser Bastida també desenvoluparà el paper d’artista en residència a través d’un projecte basat en la poesia. “ El projecte és fer uns poemes sobre uns animals que en un futur es troben una Terra inhabitable i desastrosa, i els envien a Mart perquè comencin a viure-hi i facin una mica de conill d’índies per veure com és viure allà”, explica. 

La idea va sorgir quan va conèixer la convocatòria per participar en la missió. “Em semblava un projecte molt engrescador i vaig pensar què podia oferir, i em va sorgir aquesta idea.  

Per a ella, la comunicació científica i la poesia comparteixen un mateix objectiu: convertir missatges complexos en comprensibles. “Una cosa que sé fer bé és transmetre un coneixement que sigui complex de manera que s’entengui, i això té en comú tant la comunicació com la poesia”. 

Dones en la ciència 

El projecte Hypatia també té una un rol social important. La seva tripulació està formada íntegrament per dones amb l’objectiu de visibilitzar el seu paper en la recerca científica. “En el món científic, les dones estan molt infrarepresentades. Només un 11% dels astronautes són dones, i que hagin fet sortides extra vehiculars és encara més petit”, explica. 

Segons afegeix, la manca de referents és una de les principals causes d’aquesta desigualtat. “És un tema d’una barrera en no tenir referents. Aquest projecte vol visibilitzar que les dones també ho podem fer”.

Preparació per a una experiència extrema

Les participants hauran d’entrenar-se tant físicament com psicològicament per aquesta missió. “Encara estem en la etapa de que el projecte sigui viable, però en els mesos que vinguin haurem de fer una forta preparació. Inclús farem cursos per aprendre a estar en ambients extrems”. 

Tot i els reptes, la Roser Bastida veu aquesta missió com una oportunitat única. “És un món tant llunyà al que vivim al dia a dia que penso que serà una oportunitat molt interessant de descobrir, i viure-ho en primera persona em sembla molt guai”. 

La gavanenca també considera que l’experiència pot ajudar a reflexionar sobre el futur del planeta. “La missió ha de servir per fer veire que estar un unes condicions que no són les de la Terra és incòmode”. Conclou amb la idea que com a la Terra no s’està enlloc.