Quan es compleix el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, el Baix Llobregat mira cap a una de les seves obres més singulars i profundes: la Cripta de la Colonia Güell. Situada entre Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat, aquesta església inacabada simbolitza millor que cap altra obra la petjada de l’arquitecte a la comarca. Lluny de la monumentalitat turística de Barcelona, la cripta emergeix com un espai íntim i experimental on Gaudí va posar a prova solucions estructurals que després culminarien en obres majors, convertint el Baix Llobregat en un escenari clau del seu llegat.

Per entendre aquesta empremta cal situar-se en el context de la colònia tèxtil impulsada per l’industrial Eusebi Güell, mecenes i amic de Gaudí. Però, com recorda l’historiador local i autor de l’obra Colonia Güell, la primera monografia que aborda amb profunditat el territori, Josep Padró i Margó, la importància de la cripta va més enllà de l’encàrrec: forma part inseparable de la història social del territori. “Jo soc un historiador local que he prestat més atenció a la història social de la Colonia Güell, però és inevitable parlar-ne de l’arquitectura, perquè amb la figura d’Antoni Gaudí hi ha una transcendència importantíssima i forma part d’aquesta història”, assenyala.

La presència de l’arquitecte a la colònia va ser discontínua però intensa. Segons Padró, “Gaudí va estar èpoques treballant en la cripta i s’estava mesos que hi venia directament a l’obra”, tot i disposar del suport del seu col·laborador, el mestre d’obres Francesc Berenguer i Mestres. “Malgrat això, Gaudí es posava davant i dirigia l’obra durant el temps”, explica, evidenciant el caràcter personalíssim del projecte. El trajecte diari des de Barcelona és avui part del relat gairebé mític que envolta la construcció. “Es llevava de bon matí i travessava tot Barcelona fins a l’Estació de Sants, agafava el tren, baixava a Cornellà de Llobregat i allà l’esperava la tartana del Niño”, descriu Padró. Un cop a la colònia, la jornada era exhaustiva: “Quan arriba a la Colonia estava tot el dia a l’obra, dinava a la font del Niño i se’n tornava a casa seva”.

Malgrat aquesta dedicació, el contacte amb els treballadors i veïns va ser limitat. “Gaudí va tenir poc contacte amb la gent de la Colonia; va tenir contacte amb el capellà”, explica l’historiador, que recorda que aquest controlava la comptabilitat de l’obra i traslladava les despeses al mecenes. Els registres econòmics conservats permeten seguir l’evolució de la construcció a través de les factures.

Un dels aspectes més fascinants és el mètode creatiu de Gaudí, radicalment diferent de l’arquitectura convencional. “La forma de construir de Gaudí era molt empírica”, afirma Padró, destacant l’ús de la maqueta funicular. Mitjançant cordills i saquets de perdigons, l’arquitecte simulava les forces estructurals: “La trajectòria que es formava en els cordills pel pes era la forma que havien de tenir els arcs, però invertida”. El resultat era un sistema de càlcul físic d’una precisió extraordinària, fruit d’una “mentalitat arquitectònica trencadora”. Aquest mètode implicava també canvis constants durant l’obra, cosa que desconcertava els treballadors. Segons les memòries d’un aprenent de picapedrer, “feia unes coses molt estranyes, deia de fer una cosa i l’endemà canviava d’idea”. Padró interpreta aquests episodis com a conseqüència d’un procés experimental: Gaudí “anava construint i molt sovint rectificant el que anava fent, però duia el projecte al cap”.

Les obres, iniciades el 1898 i aturades el 1914, només van permetre completar la planta inferior. Padró matisa fins i tot la denominació habitual: “Hem anomenat cripta el que és una planta baixa; no ho és ben bé perquè no està soterrada”. Tot i això, accepta el terme per respecte a l’autor: “Gaudí l’anomenava cripta, així que ja em cuidaré prou d’esmenar-li la plana”. Segons explica, l’espai havia de sostenir una gran església superior que mai no es va construir. Quan els fills de Güell van decidir paralitzar el projecte, es va adaptar l’edifici existent per al culte: “Es va haver d’adequar el que hi havia construït per obrir-ho al culte i des d’aquell moment va ser l’Església del Sagrat Cor de la Colonia Güell. I encara ho és”.

La interrupció de les obres va provocar la pèrdua irreparable d’aquest laboratori creatiu. L’obrador on es conservava la maqueta va quedar abandonat durant dues dècades, i “amb el pas del temps els cordills es van trencar o deformar, els sacs de perdigons es van trencar”. Fins i tot, recorda l’historiador, alguns veïns en reutilitzaven el material: “Hi havia caçadors del poble que agafaven els perdigons per reomplir els cartutxos”. El resultat: “Tot estava fet pols”. Padró atribueix aquest deteriorament a la manca d’interès dels hereus del mecenes. “Va ser una responsabilitat de la família Güell, no van tenir cura de mantenir el que hi havia fet”, afirma, suggerint que els fills no compartien l’entusiasme del pare per Gaudí. La desaparició de plànols i materials ha dificultat enormement la reconstrucció del projecte original.

Malgrat tot, la cripta s’ha consolidat com un centre d’interès patrimonial i turístic. El Centre d’Interpretació de la Colonia Güell ofereix recursos divulgatius i rep un flux constant de visitants. “Està obert a molts turistes que hi entren contínuament”, explica Padró, que destaca també les aportacions d’especialistes com l’arquitecte alemany Rainer Zerbst, autor de reconstruccions hipotètiques de l’església completa amb torres de fins a 46 metres.

En el marc del centenari, l’historiador preveu un augment de les activitats commemoratives: “Durant la celebració de l’any Gaudí es faran moltes altres coses”. Però també defensa la conservació de l’obra tal com és. “No conec ningú que digui que s’ha d’acabar l’església”, assegura, recordant l’opinió d’arquitectes restauradors que consideren qualsevol finalització una interpretació aliena a l’autor. “Més val deixar-ho tal com està i autènticament gaudinista”.

La preservació i difusió de la Cripta Gaudí

En aquesta tasca de preservació i difusió hi té un paper clau el Consorci de la Colònia Güell, una de les entitats gestores del monument juntament amb l’INCASOL de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Baix Llobregat. El seu responsable tècnic, Andrés Andrés Jara, subratlla la dimensió territorial d’aquest patrimoni: la cripta, afirma, és “un edifici que és patrimoni mundial i l’únic amb aquest guardó”, fet que la converteix en “un dels referents arquitectònics per a tota la comarca”. Aquesta singularitat no només reforça el prestigi cultural del lloc, sinó que contribueix a situar la Colònia Güell dins el mapa patrimonial europeu.

Jara insisteix que el valor de l’espai va molt més enllà de l’arquitectura monumental. La cripta, diu, “és un valor afegit” que permet explicar també el context històric de la colònia industrial i la vida dels treballadors de l’època, generant una oferta cultural que vincula memòria i comunitat. Per això, les visites s’han concebut amb un doble relat entrellaçat: “d’una banda, el projecte social impulsat per la família Güell; de l’altra, la innovació arquitectònica de Gaudí”, comenta. Segons explica, es tracta d’un “element viu de la seva memòria constructiva”, on es poden observar tècniques que posteriorment desenvoluparia en obres com la Sagrada Família. L’objectiu és fer comprensible una obra complexa i, alhora, transmetre la seva dimensió humana i territorial.

Aquesta voluntat pedagògica s’acompanya d’una preocupació clara per la convivència amb l’entorn. El consorci defensa un model de gestió que prioritzi el respecte tant per l’edifici com per la vida quotidiana de la colònia, conscient que es tracta d’un espai patrimonial, però també d’un barri viu. En aquest sentit, la cripta no es presenta com un monument aïllat, sinó com una peça integrada dins un teixit social que encara conserva la memòria del passat industrial.

“Durant la celebració de l’any Gaudí es faran moltes coses”, comenta l’historiador Josep Padró.  I el responsable tècnic afirma que sí; “aquest any esperen tenir més oferta i visites per l’efecte que genera el centenari de la mort de Gaudí i el guardó de Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona”.

Cent anys després de la mort de Gaudí, la cripta continua sent una peça essencial per entendre tant la seva evolució arquitectònica com la història industrial i social del Baix Llobregat. Un monument discret però immens, que converteix la Colònia Güell en un dels epicentres reals, i sovint oblidats, del seu univers creatiu fora de Barcelona.

La Cripta de la Colonia Güell, una obra inacabada convertida en patrimoni universal

La Cripta de la Colonia Güell és l’única part construïda d’un ambiciós projecte d’església ideat per Antoni Gaudí per a la colònia tèxtil d’Eusebi Güell. Les obres es van iniciar el 1908 i es van interrompre el 1914, quan els hereus del mecenes van decidir no continuar el finançament. El resultat és una planta inferior concebuda com a base d’un temple superior que mai no es va aixecar, però que ja conté moltes de les innovacions estructurals més avançades de l’arquitecte.

L’edifici destaca per l’ús d’arcs catenaris, columnes inclinades i una combinació de materials, pedra basàltica, maó vist, ceràmica i ferro, que distribueixen les càrregues de manera orgànica. Aquest sistema, calculat mitjançant la famosa maqueta funicular, anticipa solucions que Gaudí desenvoluparia posteriorment en altres obres.

Després de la paralització, l’espai es va adaptar per al culte i ha funcionat ininterrompudament com a església del Sagrat Cor. Durant el segle XX es van fer diverses intervencions de manteniment, però la restauració decisiva va tenir lloc entre finals dels anys noranta i inicis dels 2002 sota la direcció de l’arquitecte Antonio González Moreno-Navarro, especialista en patrimoni i responsable d’eliminar elements afegits no gaudinians, com la teulada posterior, substituïda per una coberta més respectuosa amb l’estructura original.

El reconeixement internacional va arribar l’any 2005, quan la cripta va ser inclosa en la declaració de Patrimoni Mundial de la UNESCO dins el conjunt d’obres d’UNESCO dedicades a Gaudí. Aquest distintiu la situa al mateix nivell que altres icones de l’arquitecte, tot i la seva escala més reduïda i el seu caràcter inacabt.

Avui, la cripta és considerada un laboratori arquitectònic clau per entendre l’evolució de Gaudí i un dels espais patrimonials més rellevants del Baix Llobregat. La seva singularitat rau precisament en allò que no es va construir: una obra interrompuda que, lluny de quedar incompleta, ha esdevingut una peça única dins la història de l’arquitectura mundial.

El jardí modernista de Sant Boi, un parc invisible

Entre 1903 i 1912 es va construir dins l’antic manicomi de Sant Boi de Llobregat, avui Parc Sanitari Sant Joan de Déu, un jardí d’estil anglès amb llac, camins sinuosos i diversos elements arquitectònics de rocalla. El conjunt inclou la cova-cascada (1906), una muntanya artificial coronada per un baldaquí; una gruta dedicada a la Mare de Déu de Lourdes (1911), situada enmig del llac; i una plaça amb bancs revestits de trencadís (1912).

La cronologia coincideix amb els anys en què Antoni Gaudí treballava en la Cripta de la Colònia Güell, i les formes, arcs parabòlics, superfícies corbes i estructures orgàniques, presenten paral·lelismes amb solucions que posteriorment desenvoluparia a la Sagrada Família. Tot i que no es conserva cap document que n’acrediti formalment l’autoria, diversos investigadors han assenyalat les coincidències estilístiques i estructurals. 

En aquest context, Sant Boi ja ha anunciat que el 2026 dedicarà l’any a la figura d’Antoni Gaudí amb motiu del centenari de la seva mort. L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu han impulsat conjuntament una programació cultural, educativa i participativa que vol apropar l’univers modernista a la ciutadania, donar a conèixer espais singulars com el “Jardí Invisible” i reivindicar la petjada del modernisme a la ciutat. La iniciativa compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Fa poc més d’un any es van completar las restauracions dels bancs modernistes, revestits amb trencadís ceràmic i situats a la plaça construïda el 1912. La intervenció, impulsada pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, això ha permès consolidar l’estructura, recuperar mosaics originals i restituir peces malmeses seguint criteris estrictes de conservació patrimonial.

Durant dècades, l’espai va romandre ocult rere els murs del complex. Avui és un conjunt patrimonial visitable que reforça la idea del Baix Llobregat com a territori d’experimentació dins l’evolució arquitectònica de Gaudí, més enllà dels grans escenaris monumentals de Barcelona. En l’enllaç al portal web del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu s’observen un conjunt d’imatges que exposen la bellesa del parc, a més d’oferir una visió detallada de cada obra.