Allò bell fortuït com “la trobada d’un paraigua i una màquina de cosir en un quiròfan” i el pensament lateral són dos mètodes de creativitat que posa en pràctica la directora de cinema, escriptora i guionista Isabel Coixet, segons ha reconegut en la seva conferència inaugural de la setzena edició del Cornellà Creació Fòrum (CCF), que aquest 2026 estarà íntegrament dedicat a la cultura. L’acte de Coixet suposa el número cent de trobades del CCF, en les quals han participat més de 140 conferenciants i han assistit unes 15.000 persones, fet que consolida Cornellà com l’àgora de referència del territori Llobregat per reflexionar i intercanviar coneixement i experiències.
Els assistents al tradicional dinar que en les darreres edicions se celebra a l’escenari de l’Auditori de Cornellà ja van notar, en el còctel previ, que aquest any hi havia canvis. L’actriu local Zahara Murillo, de Fem Impro, i una companya seva anaven micròfon en mà escalfant l’ambient del diàleg amb la cultura, que serà l’eix central del CCF durant aquest any. Ignacio Escudero, director general d’Aigües de Barcelona, principal patrocinador del Cornellà Creació Fòrum, va subratllar que la cultura “representa un pilar essencial en el creixement i la maduresa de qualsevol comunitat (…) constitueix la nostra identitat col·lectiva, teixeix vincles entre nosaltres i ens proporciona les claus per interpretar la realitat que ens envolta”.
D’Isabel Coixet, Escudero va dir que les seves pel·lícules “remouen sentiments i emocions” i va enumerar les seves distincions, com els 8 Premis Goya obtinguts, a més del Premi Nacional de Cinematografia de 2020 i el Sant Jordi. Va recordar que la seva àvia venia entrades de cinema i que per això ella va veure moltes pel·lícules des de petita. La seva tendència cap a la direcció li va venir arran del regal d’una càmera de 8 mil·límetres que va rebre en la seva primera comunió i amb la qual va filmar escenes familiars. A més de 16 pel·lícules dirigides, Coixet ha realitzat documentals com “Invisibles” i “Escoltant el jutge Garzón”, així com curtmetratges.
Coixet també lidera el programa de Radio 3 “Haurien de prohibir els diumenges a la tarda”, que naturalment s’emet els diumenges de 5 a 6 de la tarda. Escudero va afegir que la directora declara que les coses realment importants per a ella són “l’art i les anxoves”, a més de col·leccionar parells de mitges i ulleres i escoltar Joy Division. Considera el cinema com un art intangible i per això realitza amb les seves mans collages “perquè no se’m dona bé la jardineria”. Aquests dies està promocionant la seva darrera pel·lícula “Tres adéus”, però a Cornellà va confessar que li agradaria “fer la història de dues dones que van combatre els nazis en una illa de manera artística”. La seva filmografia és tan coherent com diversa: “Coses que mai no et vaig dir” (1996), “La meva vida sense mi” (2003), “La vida secreta de les paraules” (2005), “Mapa dels sons de Tòquio” (2009), “La llibreria” (2017), “Elisa & Marcela” (2019) o “Un amor” (2023) són només alguns dels molts títols que porten la seva autoria.
La directora de cinema, que confessa que ha sortit “com el salmó, perquè gairebé sempre vaig a contracorrent”, es defineix com “una senyora gran” que de la seva generació “soc la que més coses ha fet a Europa perquè soc un cul inquiet i una curiosa amb absoluta inseguretat en mi mateixa”, però a qui “una veu interior em diu: per què no fer això i allò?”.
Coixet va recordar que va entrar a treballar en el món de la publicitat perquè Marçal Moliné, que li va publicar uns contes amb els quals havia guanyat un premi, li va oferir entrar a la seva agència. Allà va recordar que un creatiu li va lliurar el llibre “El pensament lateral”, que Edward de Bono va publicar el 1970 i del qual va dir que “és la base de tots els coaches” i encara és vigent.
El llibre del pensament lateral parla de com solucionar problemes sense anar pels camins trillats: “A la vida pots escollir un pla i traçar uns objectius, però no cal anar en línia recta, pots traçar corbes”, sosté Coixet, que recorda el seu primer anunci, que va ser per a Camper dibuixant un mapa d’Itàlia al costat d’una bota perquè calia fer una campanya per vendre botes… I la van contractar. Un altre exemple de pensament lateral “no és parlar de la menstruació, sinó a què fan olor els núvols”. D’aquesta manera, la seva escola de cinema va arrencar en el món de la publicitat, “perquè era on hi havia diners, fins al punt que per a un anunci de cava es va contractar l’operador de Stanley Kubrick a la pel·lícula ‘2001: Una odissea de l’espai’”.
Coixet, que confessa no suportar que li preguntin per què roda pel·lícules en altres països i en altres llengües, va viure a Austràlia, Sud-àfrica i als Estats Units i és una de les poques directores de cinema que, com Orson Welles, financen els seus projectes. Sobre la creativitat, al Cornellà Creació Fòrum Isabel Coixet va recordar quan als anys 80 va estar a Palo Alto i va assistir a una xerrada a la Universitat de Stanford d’un senyor pàl·lid, desmanegat i amb texans, que va interpel·lar l’audiència preguntant: “Si mors i arribes al Paradís, com identificaries Adam i Eva?” I va respondre: perquè no tenen melic. El conferenciant era Steve Jobs, que parlava com Ferran Adrià. Un altre exemple de la vigència del pensament lateral.
La directora de cinema practica l’actitud d’anar per la vida de manera creativa, en la línia de la metàfora atribuïda al Comte de Lautréamont (pseudònim d’Isidore Ducasse), que diu que la “poesia és la trobada d’un paraigua i una màquina de cosir en un quiròfan”. Tot i que sovint s’ha citat aquesta frase, que apareix a l’obra mestra “Els Cants de Maldoror” (1869), com una definició de poesia, en realitat es tracta d’una metàfora utilitzada per l’autor per descriure la bellesa d’un adolescent, convertint-se posteriorment en la definició fonamental d’allò bell fortuït i de l’estètica surrealista.
Efectivament, per a Coixet, les “idees venen de la barreja d’allò sublim i allò banal i llavors trobes una solució i un per què no”. Per això assenyala la importància d’“estar obert al clic de no anar enlluernat constantment amb el que tu penses”. Pel que fa als temps que corren, rebutja “el desànim de pensar que tot va malament, perquè no condueix enlloc i el món et crea una boira mental que no et permet reaccionar, quan sempre pots reaccionar i has de saber que hi ha una altra manera d’aplicar el pensament lateral”. Aquest mètode per explicar coses és el que també ha aplicat en el seu darrer conte a través d’un personatge insòlit, un agent de l’ICE, la polèmica policia migratòria de Donald Trump. A través del policia, Coixet es respon preguntes com: per què fa el que fa? hi ha necessitat?
“Se suposa que jo faig cinema d’art i assaig”, bromejava Coixet en oposició a tantíssim contingut que avui dia existeix. Contingut, un terme que per a la directora de cinema és “buit, com entretenir-se”. I davant del nerviosisme que ens provoca la incertesa, Coixet diu que es guia intentant “aconseguir l’equilibri entre mirar les notícies, entendre-les i entretenir-se”. En un altre moment ha confessat que li sembla “important estar permanentment obert a coses que no tenen a veure directament amb nosaltres i que ens fan mandra, però cal convèncer-se que això ajuda més que els coaches i tots els tractats del món”.
L’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, defensa que “la cultura ho pot tot perquè té el poder de transformar la societat”. La CULTURA, així en majúscules, sosté que “pot canviar el món”. Defensa que així va quedar palès al Mondiacult 2025, la conferència mundial sobre polítiques culturals i desenvolupament sostenible que ha situat la cultura al centre de l’agenda global. “Entenguem-la com un dret ciutadà, un eix que ho travessa tot, fins i tot més enllà de les seves disciplines”, defensa Balmón, “més enllà del teatre, la dansa, la música, l’art... perquè des de la cultura també és possible construir espais de diàleg amb multitud de veus”. D’aquí que afegeixi la necessitat de “parlar aquest llenguatge comú”.
La programació del Cornellà Creació Fòrum de 2026 la integren sis propostes amb la cultura com a nexe comú i amb convidats de luxe com la també cineasta Mabel Lozano, que dialogarà el 6 de març amb la periodista Marta Peirano sobre “El batec femení de la cultura”; l’escriptor Javier Cercas, que serà entrevistat el 29 de maig pel periodista Àlex Sàlmon en un acte titulat “La política de la ficció”; l’actor, director i productor Abel Folk amb la novel·lista i dramaturga Emma Riverola debatran el 18 de setembre “De l’imaginari a l’escena”; la directora del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Elvira Dyangani, parlarà el 23 d’octubre amb la directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Judit Carrera, sobre “La democratització de la cultura” i, finalment, l’actriu, productora i autora Assumpta Serna i l’actor de cinema, teatre i televisió Luis Zahera dissertaran el 27 de novembre sobre “La dimensió pedagògica de la cultura”.
Balmón recorda que a Cornellà “hem debatut sobre economia, democràcia, medi ambient, innovació, comunicació, societat, empresa... I hem arribat fins aquí després de recórrer un trajecte compartit amb totes les empreses i entitats que ens han donat suport”. I l’alcalde conclou que “només dialogant amb la cultura podem trobar el consens i generar esperança”. Queda obert, doncs, l’espai del Fòrum de Cornellà Creació per pensar, qüestionar i debatre. Nextllobregat.cat en serà el cronista.
Tornar al llistat 
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.