Judith García va nèixer l’any 2001 a Sant Boi. Amb 22 anys, s’ha graduat en Ciències Biomèdiques a la Universitat de Barcelona (UB) i ha estat guardonada amb el primer Premi al Millor Treball de Final de Grau, atorgat pel mateix centre i la Societat Catalana de Biologia. També va rebre el Premi Extraordinari de Batxillerat l’any 2019 per ser una de les estudiants amb millors qualificacions de Catalunya. Actualment, cursa un Màster en Genètica i Genòmica, i el seu objectiu professional radica en la investigació biomèdica del càncer de mama, temàtica a la qual ha dedicat tots els esforços al llarg de la carrera.

“El càncer era un àmbit que m’agradava perquè és una malaltia molt misteriosa, tan diferent en cada pacient. Aquesta heterogeneïtat em semblava superinteressant. I afecta tantes persones que sento que estic aportant un granet de sorra”, explica la Judith García. Actualment, està desenvolupant el seu TFM pel Màster en Genètica i Genòmica que cursa a la UB, i en paral·lel, realitza les corresponents pràctiques de laboratori en col·laboració amb l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona. 

La investigació sobre el càncer de mama és el nucli de tots els seus estudis. De fet, avança que quan finalitzi el Màster té previst fer un Doctorat en Biomedicina per a seguir profunditzant en aquest camp. Això no obstant, la seva dedicació no cessa, i explica els avenços que s’estan duent a terme al laboratori. “Estem provant un fàrmac nou per a un tractament de càncer de mama. El que fem nosaltres és un tema mecanístic, és a dir, intentem saber com funciona el fàrmac i perquè, a quines proteïnes afecta i com responen els pacients. La cosa positiva d’aquest fàrmac és que evita molts dels efectes negatius de les teràpies d’ara”. I afegeix també que “estem investigant alguns dels mecanismes que fan que el càncer sigui més agressiu, i això pot desenvolupar en noves teràpies”.

La síndrome de l’impostor

García és conscient del fet que a les carreres STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics) escassegen les dones, però ressalta que és curiós que precisament als estudis científics aplicats a la salut el major percentatge d’estudiants siguin dones. “La meva carrera, per exemple, té un 80% de dones”, explica. No obstant, això no implica que les estudiants de Biomedicina no s’enfrontin a diverses dificultats. 

Tal i com assenyala García, l’obstacle més evident en l’àmbit de les ciències és la competitivitat. “És un camp tant competitiu que de vegades penses que no ets suficientment bona. A classe, hi havia gent que era súper intel·ligent, súper capaç, i ara, en investigació, també ho veig. I penses, «doncs igual jo no soc una persona tan adequada per a això»”. Tot i així, afirma que aquesta sensació intermitent d’inferioritat és una característica comú en aquest àmbit. “Si li preguntes a una altra persona, també et diria el mateix. Hi ha com una espècie de síndrome de l’impostor”.

Confessions d’èxit i fracàs

La jove investigadora es defineix a sí mateixa com una persona “determinada i ambiciosa”. A una illa deserta, s’emportaria “un mòbil, alguna cosa per a fer cultius i un objecte per a entretenir-me, com una pilota”. Li agradar tenir un estil de vida actiu i practicar l’esport, però també inverteix el seu temps lliure en activitats més relaxades, com veure sèries o pel·lícules i gaudir amb els seus amics. No obstant això, avança que aquest estiu no ha planejat cap activitat divertida, doncs està enfocada en la conclusió dels seus estudis: a l’agost haurà de presentar el TFM i, al setembre, fer la defensa davant d’un tribunal.

Per a arribar a l’excel·lència, específicament dins el seu camp, García explica que tot es redueix a una qüestió d’autoexigència. “Sempre m’han dit des de petita que soc molt exigent i perfeccionista”, recorda. I afegeix que el fet tenir èxit en el que fa “prové de voler fer les coses bé per mi mateixa. Si no ho faig, no em quedo tranquil·la”. De fet, el llegat al que aspira arribar amb la seva feina és el del reconeixement personal. “El llegat que m’agradaria tenir és el de deixar la impressió de ser una bona científica. Just el que em passa a mi amb els meus companys, que els miro i penso que son molt bons en el que fan. Doncs m’agradaria que això al final també em passés a mi”.

A la pregunta de si té por al fracàs, declara que sí, però que alhora confia en els seus bons progressos. “He tingut la sort de que tot m’ha anat sortint més o menys bé, he pogut fer la carrera que volia, m’he graduat...”, assenyala. “Ara mateix em puc considerar exitosa en el sentit d’estar fent el que m’agrada fer i el que esperava fer”. 

Santboienca de sempre

La jove biomèdica és de Sant Boi de tota la vida. Explica que el que més li agrada del seu municipi és el seu caràcter modern i obert a tots els públics. “A nivell d’activitats, s’organitzen coses que penso que estan molt alineades amb la gent jove”. I afegeix: “Es preocupen de que els ciutadans se sentin còmodes i tinguin al seu abast molts recursos”.

En referència a situació de la generació Z i a si se sent identificada amb les característiques que defineixen aquest espectre de població –digitalització, hiperexposició, consum accelerat–, Garcia explica que “em sento identificada, però no en extrem. Per exemple, utilitzo molt poc les xarxes, només tinc Instagram i no soc gaire de penjar fotos o compartir tot el que faig”. I assenyala que “en generacions més joves a la nostra s’utilitzen totes les xarxes, i penso que és una mica excessiu el fet d’estar tant connectat i saber tant de la gent”. A més a més, la santboienca no dubta en apuntar que les xarxes socials i la presència constant d’informació provoquen que les relacions interpersonals en general siguin més fredes. 

Major consciència en salut mental

No obstant, i en relació a una possible crisi de valors dins la societat, García considera que la població ha avançat en altres aspectes dignes de menció, com és el cas d’una major visibilització de la salut mental. “Penso que últimament hi ha més consciència sobre la salut mental en totes parts i hi ha moltes activitats per part d’institucions per promoure una millora en aquest sentit”, assevera. I afirma que aquesta conscienciació i respecte cap a les situacions alienes es veu molt reflectida en el camp de les ciències, on l’estrès entre els estudiants i joves investigadors és un denominador comú. 

En còmput, tot parlant de les diferències entre les noves generacions i les més anteriors, García es mostra optimista. “A partir de la meva generació hi ha un comportament més lliure o separat de les generacions més grans. Per exemple, en la manera de donar-li més importància a la salut mental i als sentiments. I penso que tot això també es positiu”. I afegeix: “Veig molt positiva la mentalitat d’enfocar-te en tu mateix i arribar allà on vols arribar”. 

Compromís amb la sostenibilitat

En relació a les diverses problemàtiques mediambientals i al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la investigadora biomèdica explica que manté un cert compromís amb la millora d’aquests àmbits. Exposa, per exemple, que el treball que duu a terme junt amb els seus companys de laboratori podria tenir una aplicació important en l’acompliment de l’ODS número 5, “Gender equality”, que persegueix la igualtat de drets i oportunitats de les dones en tots els aspectes de la vida. 

“Nosaltres, que investiguem el càncer de mama, també investiguem el paper que tenen les hormones en les persones. I s’ha descobert que un mateix fàrmac pot tenir diferents efectes en homes que en dones”, exposa. I denuncia que “tradicionalment, només s’ha investigat l’efecte que tenien els fàrmacs en homes, però és molt possible que a les dones els afecti diferent”. De fet, la no inclusió de les dones en qüestions de salut constitueix una de les moltes bretxes de gènere que existeixen actualment, motiu pel qual la biomèdica assegura que tot el que sigui investigació dirigida a les hormones podria ser beneficiosa per a ampliar el coneixement sobre la reacció als fàrmacs en diferents sexes.

Un altre aspecte sobre el qual García també té consciència és la sostenibilitat. Explica que, a l’hora de comprar certs productes, intenta fixar-se en aspectes com la relació qualitat-preu i el respecte mediambiental, tot i que reconeix que hauria de fer-ho més sovint. Tanmateix, subratlla: “Sí que tinc aquesta preocupació per temes de sostenibilitat dins el laboratori, on per exemple generem molts residus amb els plàstics que envolten els productes”. I afegeix: “Ara m’he unit a un Comitè de Sostenibilitat per a reduir l’energia que consumim al laboratori i els residus que produïm”.

Reflexions de futur

Tot fent referència al futur, la santboienca assegura que el seu màxim objectiu és aconseguir el doctorat. Actualment, explica, rep una beca d’investigació que constitueix el seu principal suport econòmic mentre dedica tots els esforços al Màster en Genètica i Genòmica. Tanmateix, es considera responsable a l’hora d’organitzar l’economia personal i confessa que, excepte en algunes qüestions d’oci i necessitats personals, estalvia pràcticament tot.

Pel que fa a la possibilitat d’independitzar-se o adquirir una hipoteca, García manifesta que la seva idea és emancipar-se dels seus pares quan comenci el doctorat. “Si pogués, m’agradaria comprar-me una casa”, exposa, tot i que sap que les circumstàncies del mercat immobiliari no acompanyen als joves. “Els lloguers cada vegada són més cars, i, a la vegada, tampoc tenim diners per a pagar l’entrada d’una casa”.

Paral·lelament, García posa sobre la taula les dificultats econòmiques i de conciliació personal que comporta cursar un doctorat. La jove biomèdica adverteix que “quan fas un doctorat, has de demanar ajudes econòmiques al Ministeri. Algunes ajudes t’obliguen a fer vàries hores de docència, i hi ha estudiants que es queixen perquè han de compaginar el seu projecte d’investigació, que és molt exigent, amb la obligació d’estar ensenyant”. 

En aquest sentit, reconeix que “per a mi seria molt satisfactori estar ensenyant”, però li preocupa la compaginació de les hores de docència amb les que haurà de dedicar al projecte. “Després del doctorat, no sé si em veig continuant la carrera acadèmica. Potser sí, però és complicat”. I afegeix: “És un compromís molt gran. Perquè acabes sent cap d’un grup de laboratori i tens funcions que no son tant relacionades amb la investigació, sinó més de burocràcia”.

Infravaloració i escassetat de recursos

En resposta a quins són els reptes que assolen la seva professió a mitjà i llarg termini, García ho té molt clar: “A Espanya, la feina que fem no està gaire reconeguda. Hi ha la idea que els investigadors som sempre estudiants”. I manifesta que “s’acostuma a pensar que amb aquest treball no hi ha una contribució real, perquè com no existeix un efecte físic, no hi ha la consciència que és una feina important”. 

També denuncia que a l’Estat no es destinen els recursos necessaris per a exercir la investigació. “Quan es fa el doctorat, per a tenir un sou s’ha de demanar una ajuda al Ministeri. Però no hi ha una regulació fixa, i, per exemple, en tema de drets laborals, el sou és molt baix i les indemnitzacions no estaven ben regulades. Sí que és veritat que durant els últims anys, amb la Llei de la ciència, estan fent les coses bé. Però encara queda molt per fer”, assevera.

García considera, tanmateix, que l’impacte de la investigació biomèdica és molt petit si es parla en termes d’individualitat. “Nosaltres, per exemple, que som un grup molt apurat, de vegades investiguem una proteïna. Per a nosaltres, igual això té un impacte molt important, però per a una persona qualsevol això no l'afecta en res. Però el que sí és veritat és que aquestes petites contribucions acaben tenint una petita aplicabilitat en la ciència”.

Promoure un espai professional

Pel que fa al binomi de joves i grans i la seva conciliació dins el món professional, la investigadora biomèdica considera que “hi ha un problema de taxa de reposició. La gent que és més gran de vegades no deixa espai per a la gent jove”. De fet, aquesta situació és comú al món de les ciències i la investigació, on García explica que “com es triga tant de temps en aconseguir les qualificacions necessàries, tenir 40 anys es considera ser molt jove”. 

La investigadora també opina que de vegades se subestima el talent jove. “Pel fet de tenir menys experiència, de vegades no s’escolta tant a la gent jove com s’hauria de fer, i no es té present que han rebut molts coneixements a la universitat, que els tenen frescos i que poden aportar noves idees”, defensa. Tanmateix, no creu que els grans estiguin obligats a retirar-se per a deixar pas als joves. “Penso que si els més grans tenen coneixements a oferir, si són bons científics, no és necessari que marxin. Però si que és necessari deixar un espai per a tothom, per a què puguin entrar els joves, que tenen idees més innovadores en temes de tecnologia, Intel·ligència Artificial...”

Models a seguir per a l’èxit

Si hagués de donar un consell als joves que es volen dedicar a la investigació científica, García els confessaria la tècnica que a ella tan bé li ha funcionat: “Fixar-me en un objectiu, saber a on vull arribar i treballar constantment per a aconseguir-ho”. Tanmateix, si ha de parlar de qualitats exemplars o de models a seguir, té molt clar quines són les seves inspiracions.

Per a ella, les principals qualitats que hauria de tenir un líder són les que posseeix el cap de grup del seu laboratori. “És una persona molt ambiciosa. Té al cap un projecte amb les idees molt definides, sap cap a on vol tirar i va fent passes de manera constant sempre tenint present l’objectiu”, explica. “Sin prisa, pero sin pausa”, matisa.

Tanmateix, la santboienca declara que el seu major referent és la científica Laia Montserrat. “La meva primera experiència en investigació va ser al laboratori dels nostres col·laboradors a la Vall d’Hebron, durant les pràctiques de carrera”, explica. “A Laia Montserrat me la van posar com a mentora i és la meva màxima inspiració acadèmica. És una científica superdeterminada, exigent i apassionada”, subratlla.

“No tot el coneixement és matemàtica o química, també s’ha d’aprendre a fomentar aspectes com la resolució de conflictes”

En referència al fracàs escolar que ha assenyalat l’informe PISA del 2023, on Espanya ha obtingut els pitjors resultats de la seva història, García considera que “a l’educació actual li falta creure en què els estudiants joves poden aprendre moltes més coses de les que els ensenyen”. 

La biomèdica, que ha destacat per les seves altes qualificacions i que actualment també dedica algunes hores a proporcionar repàs a alumnes d’ESO, observa que el nivell de dificultat que s’ensenya als més joves ha disminuït respecte a anys enrere. “Veig que els continguts que estan aprenent a 4t d’ESO, nosaltres els havíem après al 2n curs. Falta confiar a donar continguts més complicats”, assegura.

En paral·lel, opina que “no tot el coneixement és matemàtica o química, també s’ha d’aprendre a fomentar aspectes com la resolució de conflictes o la credibilitat”. D’aquesta manera, creu que l’ideal que seria la compaginació d’assignatures d’aplicació més teòrica amb aquelles que també contribueixen al creixement personal dels alumnes.