Reflexions de futur
Tot fent referència al futur, la santboienca assegura que el seu màxim objectiu és aconseguir el doctorat. Actualment, explica, rep una beca d’investigació que constitueix el seu principal suport econòmic mentre dedica tots els esforços al Màster en Genètica i Genòmica. Tanmateix, es considera responsable a l’hora d’organitzar l’economia personal i confessa que, excepte en algunes qüestions d’oci i necessitats personals, estalvia pràcticament tot.
Pel que fa a la possibilitat d’independitzar-se o adquirir una hipoteca, García manifesta que la seva idea és emancipar-se dels seus pares quan comenci el doctorat. “Si pogués, m’agradaria comprar-me una casa”, exposa, tot i que sap que les circumstàncies del mercat immobiliari no acompanyen als joves. “Els lloguers cada vegada són més cars, i, a la vegada, tampoc tenim diners per a pagar l’entrada d’una casa”.
Paral·lelament, García posa sobre la taula les dificultats econòmiques i de conciliació personal que comporta cursar un doctorat. La jove biomèdica adverteix que “quan fas un doctorat, has de demanar ajudes econòmiques al Ministeri. Algunes ajudes t’obliguen a fer vàries hores de docència, i hi ha estudiants que es queixen perquè han de compaginar el seu projecte d’investigació, que és molt exigent, amb la obligació d’estar ensenyant”.
En aquest sentit, reconeix que “per a mi seria molt satisfactori estar ensenyant”, però li preocupa la compaginació de les hores de docència amb les que haurà de dedicar al projecte. “Després del doctorat, no sé si em veig continuant la carrera acadèmica. Potser sí, però és complicat”. I afegeix: “És un compromís molt gran. Perquè acabes sent cap d’un grup de laboratori i tens funcions que no son tant relacionades amb la investigació, sinó més de burocràcia”.