Una escola que destaca en condicions adverses
Alarcón subratlla el mèrit d’haver format sis matadors de toros, entre ells Serafín Marín, en condicions molt més adverses que altres escoles de l’Estat. També destaca el paper d’entitats com la UTIAC o la Peña Taurina El Prat, que organitzen desplaçaments, col·loquis i activitats culturals per mantenir viva l’afició.
Sobre “Tendido 5”, el nom del qual remet al tendido històricament més exigent de la Monumental, reconeix que després de la prohibició temen per la continuïtat del programa. La resposta institucional és clara: “Faltaria més que no es pogués parlar de toros a la ràdio pública”, li transmeten des de l’Ajuntament. Hi ha hagut pressions polítiques i algun episodi aïllat d’amenaces, però mai incidents al carrer. “Si el 2010 m’haguessin dit que més de deu anys després continuaríem actius, no m’ho hauria cregut. I, tanmateix, aquí estem”, resumeix.
La seva vinculació amb el món del toro és també personal. Fill del banderiller Mariano Alarcón, mort a la Monumental el 1952, se sent “orgullós” de ser català dins la tauromàquia. Però, sobretot, es fa taurí per la solidaritat que rep la seva família: la gent del toro es bolca amb la seva mare i amb ell, i aquell gest marca la seva vida.