La segona edició de Capacitació pedagògica per a la formació política, editat per Néctar, recull l’experiència de qui va dirigir durant 25 anys l’escola de quadres del PSC. L’escriptor, docent i ex cap de policia Javier Marín Vázquez publica la segona edició de Capacitació pedagògica per a la formació política, un llibre en què reivindica l’aprenentatge permanent com una eina imprescindible per millorar la preparació de dirigents i responsables públics. L’obra arriba després d’El poli rojo, unes memòries estretament vinculades a L’Hospitalet i el Baix Llobregat, on va desenvolupar una part important de la seva trajectòria professional i política. A la imatge que encapçala aquesta ressenya, Javier Marín i la portada del seu llibre.

Marín sosté que la formació exerceix un paper fonamental com a element anivellador de les classes socials perquè contribueix a igualar les oportunitats de desenvolupament personal, laboral i vital. Per aquest motiu, recorda que les organitzacions d’esquerres li van concedir històricament una atenció prioritària, tant per preparar les seves bases com els seus quadres intermedis i dirigents.

Aquesta preocupació, però, hauria perdut força, segons la seva opinió, des de la consolidació democràtica i l’arribada dels partits progressistes a les institucions. L’autor considera que les formacions polítiques han caigut en un dels errors clàssics de la gestió del temps: permetre que “la gestió d’allò urgent desplaci allò important”.

La conseqüència, segons la seva anàlisi, és l’abandonament progressiu de la formació permanent per part de molts responsables públics. Marín recorre al símil futbolístic per afirmar que la qualitat de bona part de la classe política es troba actualment “a tercera regional”, una crítica que estén al conjunt de les organitzacions i no únicament a unes sigles determinades.

Aprendre després d’arribar al poder

La tesi central de Capacitació pedagògica per a la formació política és que exercir una responsabilitat institucional no pot convertir-se en el punt final de l’aprenentatge. L’autor compara l’activitat política amb professions com la medicina, la informàtica o l’advocacia, els especialistes de les quals necessiten actualitzar constantment els seus coneixements.

Marín adverteix que els qui accedeixen a llocs de responsabilitat acostumen a quedar absorbits per la gestió quotidiana. La urgència dels expedients, les agendes públiques i els conflictes immediats acaba relegant la reflexió, la lectura i l’actualització de coneixements. Aquest abandonament, argumenta, afavoreix la desactualització, la rutina i, finalment, la mediocritat.

Davant d’aquesta dinàmica, proposa traslladar a l’àmbit polític una màxima àmpliament assumida per les empreses: “Si vols qualitat, inverteix en formació”. El llibre no es limita a plantejar una reflexió teòrica, sinó que reuneix pautes i recursos adreçats a qui ha de formar quadres polítics, socials i empresarials.

L’obra està escrita com un manual per a formadors i, alhora, com una crida d’atenció als partits. El seu propòsit és recuperar una cultura pedagògica que l’autor va conèixer directament durant les darreres dècades del franquisme i la Transició, quan la preparació de militants i dirigents era considerada una peça essencial de les organitzacions polítiques.

Una escola amb més de 200 professors

Javier Marín es dedica des del 1990 a la formació general i, de manera específica, a la preparació de quadres polítics. Va ser fundador i director durant 25 anys de l’Escola de Quadres Polítics del PSC, des d’on va crear i coordinar un equip format per més de 200 professors.

Segons recorda, aquells docents hi participaven de manera desinteressada, moguts per la voluntat de compartir els seus coneixements i contribuir a elevar la preparació dels responsables polítics. Aquesta experiència constitueix una de les bases d’aquesta segona edició, en què Marín sistematitza allò après durant dècades de treball en partits, empreses i universitats.

La seva pròpia trajectòria acadèmica reflecteix aquesta defensa de la formació contínua. És graduat en Seguretat Integral i Seguretat Pública per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Polítiques Públiques per la Universitat Pompeu Fabra i màster en Comunicació i Lideratge. També ha cursat estudis de Criminologia, Dret, Ciència Política i Empresarials.

Marín va romandre vinculat com a estudiant a les universitats catalanes entre el 1980 i el 2013. A més, ha impartit cursos sobre habilitats directives a la Universitat de Barcelona i la UAB. El seu perfil professional es completa amb la seva experiència com a cap de policia i assessor de Seguretat a la Delegació del Govern a Catalunya.

De la pedagogia política a la memòria de L’Hospitalet

La publicació d’aquesta segona edició permet recuperar també la connexió territorial de Marín, especialment visible en el seu anterior llibre, El poli rojo. En aquella obra relata la seva experiència com a agent de la Policia Local de L’Hospitalet durant els primers anys de la dècada de 1980, en plena transformació dels cossos municipals després de la dictadura.

Les seves memòries descriuen una ciutat sotmesa a una intensa pressió social, amb escassetat de recursos policials, elevats nivells de delinqüència i l’impacte de l’heroïna en barris com Pubilla Cases, la Florida o Bellvitge. L’autor també recorda les inèrcies procedents del franquisme que encara sobrevivien dins les plantilles i els intents d’una nova generació d’agents per adaptar la policia a la democràcia.

Marín va participar en la creació del sindicalisme dins la Policia Local de L’Hospitalet i va defensar un model basat en la professionalització, la proporcionalitat en l’ús de la força i el servei a la ciutadania. Des de la ciutat també va contribuir a impulsar una escola de formació per a agents de diferents municipis del Baix Llobregat, entre ells Cornellà, Esplugues, Sant Joan Despí, Viladecans, Gavà i Castelldefels.

El 1985 va ser nomenat cap de la Policia Local de Pallejà, on va continuar la seva trajectòria en un context marcat igualment per la manca de mitjans i la modernització dels cossos municipals. Posteriorment va intervenir en iniciatives com la creació de la primera associació de caps de policia local de Catalunya.

El poli rojo i Capacitació pedagògica per a la formació política aborden àmbits diferents, però comparteixen un mateix fil conductor: la voluntat de transformar les institucions mitjançant el coneixement, la professionalització i el compromís públic. La nova edició torna ara sobre aquesta idea per recordar que una democràcia no depèn únicament de les seves lleis i les seves eleccions, sinó també de la preparació de les persones encarregades de gestionar-la.