Javier González (Barcelona, 1974) és conseller comarcal de Turisme del Baix Llobregat. Tot i haver crescut a la ciutat de Barcelona, està vinculat al Baix Llobregat des de fa anys, territori on ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria professional.

Amb estudis d’Enginyeria de Telecomunicacions (UPC), màster en Administració i Direcció d’Empreses (EAE) i màster en Innovació i Transformació Digital (UOC), González ha estat sempre vinculat a l’administració d’entitats o empreses de caràcter tecnològic, buscant el valors de la innovació i el component digital i mantenint aquesta vocació de foment sobre les qüestions que tenen a veure amb la millora de la societat.

En qüestió de turisme, el conseller manifesta la seva convicció per mantenir la sostenibilitat en la pràctica del sector i protegir les joies naturals de la comarca enfront de la degradació. No obstant, sosté que el model turístic del Baix Llobregat és atractiu, potent i polivalent: des del turisme de negocis fins al de proximitat, el Consell Comarcal del Baix Llobregat continua apostant per un model que abraci les diverses arestes de la comarca sense deixar ningú enrere.

Un model turístic de proximitat per a la comarca

Com ha evolucionat el turisme al Baix Llobregat en els darrers anys i quins són?
El primer que podem dir és que el Baix Llobregat mostra un comportament turístic sòlid, amb una capacitat d’atracció tant per al turisme vacacional com per al turisme de negocis. Aquestes dinàmiques indiquen que la comarca s’ha consolidat com una destinació amb recorregut propi dins l’àrea metropolitana.

En aquest sentit, el balanç és positiu i permet parlar d’estabilitat i continuïtat del model, amb indicadors que apunten a una evolució favorable. El Baix Llobregat es configura, així, com un pol cada vegada més atractiu, sense que hi hagi elements que facin preveure una davallada de l’activitat turística.

Governança i desenvolupament de l’estratègia turística

Quines són les principals línies d’actuació de l’estratègia turística del Baix Llobregat i com s’articula la seva governança?
Hi ha un eix que té a veure amb la governança, que precisament el que busca és la col·laboració de tots els ens. Nosaltres ens estem reunint amb tots els ajuntaments de la comarca i amb tots els sectors que tenen alguna cosa a dir en el sector turístic; és a dir, restauradors, el tema de l’activitat agrària, operadors d’oci, operadors en natura. Aquestes dinàmiques d’anar fent seguiment del Pla Estratègic i, sobretot, conciliar interessos, és una cosa que es produeix de manera natural i bastant sovint. Sí que voldria destacar, també en aquest eix, el fet que s’està consolidant una xarxa de Punts d’Informació Turística (PIT), i això és important.

En l’eix de sostenibilitat i accessibilitat, junt amb el Consorci de Turisme tenim la distinció Biosphere, que és aquest segell que acredita les bones pràctiques en matèria de sostenibilitat. És una aposta que estem fent en el tot territori i a la qual cada vegada més organitzacions, tant públiques com privades, s’estan adherint, precisament perquè veuen que el turisme, a més de ser un sector econòmic, ha de ser socialment i ambientalment sostenible.

En l’eix d’innovació, hem fet trobades professionals amb el sector, amb gent que pot divulgar sobre el que vol dir innovar. A nivell gastronòmic, per exemple, també hem fet la reedició dels Sabors de l’Horta, que és un segell molt important en referència a aquella restauració que està compromesa amb el Parc Agrari i amb el producte de proximitat. Cada vegada els restauradors tenen aquest compromís d’una manera més clara i fan aquesta oferta d’uns menús que estan elaborats amb producte propi, i crec que això s’ha de posar en valor.

En el cas del turisme familiar, hem tingut iniciatives que estan consolidades, però que cada vegada agafen més força, com els cupons, que és una cosa que les famílies utilitzen molt i que permeten que qualsevol ciutadà de la comarca pugui anar amunt i avall gaudint de la nostra oferta a preus molt assequibles. O el propi SuperMes, a l’abril, que també té una oferta en activitats. I com no, un dels eixos és el màrqueting i la promoció del destí. Al Consorci de Turisme no parem de fer campanyes, algunes més generalistes i de posicionament, i d’altres més específiques, com pot ser l’Apassiona’t.
Pel que fa al finançament, està proveït pels fons Next Generation, la Diputació de Barcelona i el propi Consorci de Turisme, que són les aportacions dels ajuntaments que hi formen part.

– Quins projectes o iniciatives considera més rellevants dins l’evolució recent de l’oferta turística del Baix Llobregat?
S’ha de tenir en compte que la millora contínua d’una determinada proposta també té el seu valor. Però, per exemple, la campanya específica del Sostibaix. Dins del marc de la sostenibilitat, aquesta campanya va fer una crida a tothom a programar accions sostenibles i compromeses amb el medi ambient, revaloritzant el patrimoni cultural i natural del Baix Llobregat. També en sostenibilitat, al nord de la comarca hem començat l’informe d’un estudi de viabilitat per valorar la instal·lació d’aparcaments d’autocaravanes, que té a veure amb un tipus de turisme que precisament és més específic i vinculat a la natura.

La Ruta del Tram també ha tingut nous actius i s’ha farcit en una oferta més àmplia de la que ja teníem. Hem afegit, per exemple, un celler o els Chocolates Blanxart de Sant Joan Despí, per posar en valor no només la part cultural i patrimonial de la comarca, sinó també la vinculació amb l’activitat econòmica i la restauració. El Carxofa Baix també és una cosa nova que vam fer el mes de març 2025 i que va anar molt bé. En quant a natura, per exemple, hem pogut redactar rutes que ens connecten als Set Balcons de Montserrat. I és important perquè els balcons ja són prou atractius perquè la gent els visiti, però ara, a més a més, utilitzant les plataformes, hem dissenyat rutes. I fins i tot hi ha gent que va participar en un repte i va fer tot l’itinerari en un sol dia. També m’agradaria destacar, com a exemple del que hem anat consolidant en el que va d’any, el tema del turisme MICE. L’eix d’innovació que hem fet està especialitzat en una cosa que és molt de la nostra comarca, que és que el turisme de negocis trobi en la nostra comarca un lloc idoni per fer esdeveniments vinculats amb el motor, amb una nova guia especialitzada en el sector de l’automoció. I sobretot, que identifiqui espais on pot fer promoció de la seva activitat empresarial, o les seves trobades, o els seus llançaments de producte en localitzacions que són idònies al nostre territori.

El turisme blau també és una novetat. El tema de la Copa Amèrica ens va obligar en aquest sentit. Dins del Delta del Llobregat i el que anomenem Costa Barcelona, i a partir dels fons Next Generation, hem tingut l’oportunitat de fer turisme blau i potenciar tots els actius que tenim, tot el lleure vinculat al mar, així com la sostenibilitat del litoral, que vol dir no només tenir cura en l’activitat turística, sinó la recuperació de les nostres dunes i ecosistemes.

I en l’eix de tecnologia, una novetat que hem de destacar és el tema de les nostres webs i xarxes socials. Enguany l’acabem d’arrencar i està funcionant, tot el tema de fer-la més accessible per persones que tenen algun tipus de discapacitat i que puguin accedir-hi d’una manera més amable. Si vas a la web pots modular el contrast, els colors, la mida del text, pots tenir una conversió de text a veu, canviar les lletres per a persones amb dislèxia, o fer ajustos visuals pel daltonisme. Aquests petits arranjaments en matèria digital, que tenen un component d’innovació, són avenços que estan molt bé.

Quin paper juga el turisme de negocis dins el model turístic del Baix Llobregat i com es complementa amb altres tipologies de turisme?
Sí, continuarem apostant-hi, però no és excloent amb altres iniciatives que estem desenvolupant, relacionades amb el turisme vacacional i el de proximitat. Precisament, la gràcia del nostre model turístic és que és bastant ambiciós, i té molt clar que estratègicament el turisme de negocis és inherent a la comarca. Perquè la nostra és una comarca de caràcter industrial, amb unes infraestructures principals com l’aeroport i amb una comunicació molt fàcil amb Barcelona, i això fa que de manera inevitable tinguem un turisme de negocis. Aquest turisme ens dona una cosa bona, que és que no és estacional, i d’alguna manera ens permet que l’ocupació turística tingui una estabilitat durant tot l’any. Per això no és incompatible amb continuar treballant en un turisme que aposti per una oferta vinculada al lleure, al patrimoni, a la cultura, a la gastronomia, als espais naturals i a la part vacacional. I sobretot, pensant en la pròpia mobilitat interna, que és aquell turisme que tot i que potser no té un impacte significatiu en l’ocupació hotelera, sí que està contribuint en l’economia mitjançant el turisme de proximitat.

Model turístic, accessibilitat i preus

L’evolució dels preus i del tipus d’allotjament pot estar indicant un canvi cap a un model turístic més selectiu. Com es pot garantir que aquest model continuï sent accessible i equilibrat per al territori?
Ho interpreto com una evolució natural del que ens passa a la comarca, que és una naturalesa arrelada al turisme de negocis. Tenint en compte que són perfils professionals i que són empreses les que estan al darrere, el que estan buscant són llocs més de gamma mitja-alta, això és una conseqüència. Sí que és cert que tenim i volem un turisme de qualitat, que sigui respectuós amb els residents i sostenible en sentit econòmic, social i ambiental. Però no crec que el fet que hi hagi un col·lectiu de gent tria una oferta mitja-alta en els hotels estigui denotant quin tipus de turisme tenim.

A la comarca precisament estem promovent una quantitat d’accions per tenir un turisme accessible i familiar, amb propostes gratuïtes o de baix cost. Tenim un clar posicionament en negocis i està creixent el turisme vacacional, però no defugim del fet que el turisme és pel que ve i pel que està, i el que volem és que tothom tingui una oferta adequada pel que necessita. I després serà el públic el que determini si li ve de gust anar a un restaurant, anar a fer una activitat cultural, una experiència lúdica o esport. Però la proposta que fem del Baix Llobregat és molt potent. Tanmateix, aquesta pujada de preus és important, evidentment, i s’han de contenir per tal que puguem gaudir de la nostra oferta hotelera quan hem de  pernoctar. Però no tinc tan clar que el fet que la gent majoritàriament ocupi hotels de més estrelles ens porti a un escenari que sigui inviable, i en tot cas, està millor que Barcelona; i dins del que és la nostra proximitat a la ciutat, diria que els nostres preus estan més acomodats tot i la pujada.

Turisme familiar i de proximitat

En l’entrevista de l’any passat, vostè va mencionar que el turisme familiar de la comarca potser no pernocta, sinó que és el que té una mobilitat diària pel Baix Llobregat. Com es fomenta aquest tipus de turisme?
De fet, dins de l’estratègia, una altra aposta és aquesta, i per això des del Consorci de Turisme fem un posicionament que aposta per la restauració, la proximitat, el reconeixement dels nostres actius patrimonials, museístics i de l’àmbit educatiu, sobretot pensant en les famílies. Els cupons són un clar exemple d’una aposta per un turisme familiar, a través de preus assequibles o fins i tot gratuïts, així com el SuperMes i altres iniciatives. També el que fem amb les escoles, des del punt de vista de convidar a tots els mestres per visitar punts que després s’utilitzen per anar amb els alumnes d’excursió.
 

Sostenibilitat i contenció dels fluxos turístics

En termes de sostenibilitat i de contenir els fluxos turístics, com valora aquesta aposta pel turisme intern?
La pròpia oferta i les campanyes que elaborem fan que aquesta mobilitat interna provoqui, primer, que la persona pugui gaudir no només del seu municipi, sinó dels 29 que té a la vora, i a més a més, això ens dona la possibilitat de que l’impacte mediambiental sigui molt menor del que pot ser l’internacional o el vacacional. Sens dubte, això està contribuint a l’economia local, i aquests visitants que potser no pernocten representen un gruix important, perquè tot això forma part d’una activitat comercial i una dinamització econòmica, a més del que vol dir la satisfacció de qui fa aquest tipus de visita de proximitat. I crec que evidentment l’impacte mediambiental és molt menor. El que és important és que nosaltres apostem no només pel turisme de negocis o el vacacional, sinó que el nostre compromís també és continuar fent una oferta turística de proximitat, de qualitat i sostenible, pel que són les visites i la mobilitat interna, que tenen un valor important.


Com es pot reforçar el turisme nacional i de proximitat en un context de creixent internacionalització del sector turístic?
Durant la pandèmia vam tenir moltes visites i molta mobilitat de proximitat, de caràcter nacional; i a la que s’han obert les portes, tothom ha començat a moure’s amb llibertat. I aquesta mobilitat continua sent internacional, igual que nosaltres ens anem arreu quan fem turisme vacacional.
Nosaltres el que volem és recuperar aquesta baixada, és a dir, no menystenim el turisme nacional i de proximitat; al revés, el que volem és que tingui l’excusa per venir. I per això potser reforcem aquestes experiències més úniques, vinculades amb la natura, el lleure, la gastronomia, el producte local o la cultura. És aquí on volem atreure aquest col·lectiu. Si bé és cert que el percentatge ha baixat, jo crec que és una qüestió més circumstancial, relacionada amb les dinàmiques de la pandèmia i la recuperació de la mobilitat. Però tenim feina a fer. Hem de continuar treballant perquè aquest pols d’atracció que representa el Baix Llobregat des de diferents vessants continuï sent un motiu per venir, pels catalans i pels que no siguin de Catalunya.

Tenen algun objectiu concret en termes de recuperació de percentatges de les visites nacionals?
Si parlem de l’estratègia, nosaltres el que volem és un turisme de qualitat i sostenible. Això té moltes arestes i moltes connotacions. Volem un turisme sostenible no només econòmicament, també socialment. I que, a més a més, no derivi cap a conflictes o parts negatives d’un turisme que no volem. Per tant, diria que el que m’agradaria és que fos equilibrat, que es pogués combinar la proximitat de les regions veïnes amb la internacionalització. Perquè que tu siguis un pols d’atracció turística internacional és desitjable, però no a qualsevol cost. I diria que potser no són tant els percentatges, i sí l’asecte qualitatiu del turisme que ens arriba, com ho fa i com gaudeix de la nostra comarca. Però no vull que el nostre turisme sigui desconegut pels autòctons o per la gent de la vora, perquè aquí també juga un component important, que és el sentit d’identitat, de pertinença, i de sentir que la nostra comarca és prou bona per visitar-la i gaudir-la. Vull que vingui gent de fora, i que ens coneguin a nivell internacional, però no a cost que nosaltres perdem la cohesió, l’orgull, la identitat. Tothom és benvingut i el que volem és que coneguin la nostra comarca i la gaudeixin.

La connectivitat és una gran qüestió no resolta al Baix Llobregat. Tot i que vostès no tenen competències directes en aquest àmbit i ja estan promocionant rutes a través del transport públic, creu que la deficiència en les infraestructures viàries i opcions de transport és un impediment a l’hora de promocionar el turisme a la comarca, especialment per als municipis del nord?
Evidentment, el factor mobilitat influeix molt, perquè el fet que tu puguis anar d’un lloc a un altre i hi hagi certa autonomia de les persones per moure’s és fonamental al visitar el nord de la comarca. I potser en qüestió de transport públic, només amb ferrocarrils, rodalies, o tram, és una mica limitant, i ha una part del nord que no té aquestes infraestructures. Per tant, l’important és demanar als estaments que tenen les competències que facin el possible per millorar les infraestructures, com a mínim, d’interconnexió entre els municipis.