Amb 63 anys i després de gairebé quatre dècades treballant a la mateixa empresa d’automoció, Jaume Riera, de Corbera de Llobregat, va haver de començar de nou. Després d’un canvi a la direcció, el van acomiadar. “Va ser un cop molt dur, em vaig sentir traït”, explica. Després d’aquell moment, es va veure abocat a un atur que encara avui arrossega. “Quedar-se sense feina als 60 anys és veure en primera persona què és l’edatisme. Ningú et truca, ningú et dona una oportunitat".

Ara, combina el voluntariat amb la seva gran passió: els escacs. Ensenya escacs al casal de gent gran Les Magnòlies i participa activament en la vida del municipi, a més a més, entrena equips de futbol sala a Cornellà. “Intento fer activitats per distreure’m i desconnectar. Sempre he estat una persona implicada, i crec que la gent ho valora", comenta. I afegeix: “Quan et quedes sense feina, desapareixes del mapa. I això fa molt de mal. La societat no sap aprofitar l’experiència de la gent sènior".

Edatisme laboral

Després de desenes de sol·licituds sense resposta, només ha pogut trobar feines puntuals i precàries, sovint per contactes propis. “El mercat laboral et tanca les portes. Per molt que tinguis experiència, no compta si tens més de cinquanta-cinc anys, l’edat és determinant".
Aquesta situació, diu, té conseqüències que van més enllà de l’economia. “Et sents invisible. I això t’afecta psicològicament". Reivindica que els processos de selecció eliminin dades com l’edat, el gènere o la fotografia: “El que hauria de comptar és la capacitat i l’actitud”, sosté.

Allò que li va prendre la feina ho ha tornat a trobar, en part, en la vida comunitària. Al casal de Les Magnòlies ha trobat un espai per mantenir-se actiu i útil. “Allà faig de professor d’escacs, i és una activitat que agrada molt. Ajuda a mantenir la ment desperta i crea relacions". A més, col·labora amb l’ajuntament i amb entitats locals per millorar el benestar de la gent gran del municipi.

També dedica temps a entrenar joves en equips de futbol sala. “És una manera de connectar generacions. Els nens aprenen valors i, alhora, a mi em mantenen en contacte amb el món actual". Defensa aquesta interrelació entre generacions com una eina per combatre els prejudicis. “Els joves han de veure que els grans també tenim energia i ganes de fer coses".

Envellir amb qualitat

La vida el va posar a prova, però ell la va superar. “El càncer em va afectar menys del que pensava. El que realment em fa por és perdre capacitats, veure’m deteriorat". No parla des del pessimisme, sinó des del realisme. “Una cosa que em passa és que no puc dormir sense un punt de llum, suposo que serà com una por o rebuig a la mort".

Malgrat tot, manté una actitud positiva. “L’edat s’ha d’afrontar amb qualitat de vida. La longevitat està molt bé, però cal envellir bé". I mantenir-se actiu mentalment i físicament a través de l’esport i els escacs que segons ell: “són activitats que m’ajuden a estar centrat i a desconnectar dels problemes. Mantenir la ment ocupada és essencial per envellir bé".
 

La família com suport essencial

En Jaume Riera viu sol a Corbera, mentre la seva dona continua treballant a Barcelona i la seva filla fa vida a Almeria. “No m’importa, faig moltes coses i em sento acompanyat. Tinc la sort d’una família molt unida. Les meves germanes han estat també un gran suport, i malgrat que la meva filla està lluny l’estimo moltíssim". Aquesta xarxa afectiva familiar és, segons ell, el que salva a moltes persones grans de la soledat. “Aquí no tothom té la mateixa sort. Hi ha gent gran que viu aïllada a les urbanitzacions, sense família i depenent d’un cotxe per moure’s. L’accessibilitat és un problema greu".

També parla de la dificultat econòmica que viuen moltes persones jubilades. “Les pensions estan massa baixes comparades amb la inflació. I quan un dels dos membres d’una parella mor, l’altre queda desprotegit. Falta més suport públic en ajudes alimentàries i energètiques".
 

“Quedar-se sense feina als 60 anys et fa veure de cara què és l’edatisme: ningú et truca, ningú et dona una oportunitat, i de cop deixes d’existir per al món laboral”

Una mirada crítica i realista

Segons el corberenc: “Els polítics haurien de fer quatre números i ser coherents amb la realitat. No pots parlar de sostenibilitat i, alhora, ignorar les dificultats reals de la gent". També és escèptic amb la polarització: “Els extrems s’alimenten de les vulnerabilitats socials. Hi ha massa discurs fàcil i poc sentit comú".
Sobre les noves generacions, creu que viuen un moment confús. “Abans hi havia més implicació i esperit crític. Ara els joves no es reivindiquen tant, potser perquè ho han tingut massa fàcil. Però tenen molt potencial". Per això defensa que l’escola fomenti més pensament crític i formació en valors.

Tot i les decepcions, Jaume Riera no ha perdut la confiança en la gent. “Tinc la consciència tranquil·la. No cauré bé a tothom, però sé que tinc més amics que enemics". Si pogués parlar amb el seu jo de vint anys, li diria: “Aprèn idiomes, sigues més tu mateix i aprecia els moments tal com venen".
 

Els escacs, una partida contra el deteriorament

Jaume Riera imparteix classes d’escacs al casal de gent gran Les Magnòlies de Corbera. Per a ell, els escacs són més que un joc: són una eina per mantenir la ment activa i prevenir el deteriorament cognitiu. “Obliguen a pensar, a concentrar-te, a anticipar moviments. És com fer gimnàstica mental”, explica.

Des del seu voluntariat, promou tornejos i activitats que combinen la lògica del joc amb la socialització. “Quan la gent juga, es relaciona, conversa i riu. No només exercites el cervell, també la vida social". Té en ment un projecte més ambiciós: utilitzar els escacs com a eina terapèutica per a persones amb risc de deteriorament cognitiu. “La clau és mantenir la ment viva. Els escacs són una manera divertida i eficaç de fer-ho".

Discriminació laboral, l’altra cara de l’edat

Després de 37 anys treballant a la mateixa empresa, Jaume Riera va descobrir l’edatisme de la manera més dura: amb un acomiadament. “Quan et fas gran, deixes d’existir per al mercat laboral. I això és injust". El seu testimoni dona sentit a l’alerta de HelpAge International, que denuncia la discriminació per edat com una forma de violència invisible. A Espanya, més del 30% de persones majors de 60 anys asseguren haver estat rebutjades per motius d’edat en processos laborals. “Et tanquen les portes i ningú ho reconeix com una discriminació real", comenta.

Defensa que, “l’experiència hauria de ser un valor afegit, no un motiu d’exclusió". Les empreses haurien d’apostar per equips intergeneracionals, on l’experiència dels grans i l’energia dels joves es complementin. “Només així avançarem cap a una societat més justa", conclou.