-
Arts | Lectura

Ireneu Castillo descobreix la xarxa de museus singulars de l'àrea metropolitana


Img Ireneu Castillo descobreix la xarxa de museus singulars de l'àrea metropolitana
Carla Rodríguez Villamor
22 Octubre 2026
Img Autor
Comparteix Comparteix
L'historiador i divulgador Ireneu Castillo presenta “Els museus més sorprenents de Catalunya. Barcelona i rodalies” (Alda Talent), una guia per 30 espais singulars de l'àrea metropolitana, i avança els detalls del seu pròxim llibre sobre la resta de la comunitat autònoma. Barcelona i la seva àrea metropolitana concentren milions de visites anuals als grans museus mítics culturals i esportius. Però, fora dels itineraris més coneguts, hi ha una xarxa de museus petits i singulars que conserven la memòria quotidiana, les arts populars i les facetes menys conegudes de la societat catalana. A la imatge que encapçala aquesta informació, l’autor amb la seva nova obra.

L'historiador i divulgador Ireneu Castillo afirma que aquests petits museus són els que realment representen a la societat barcelonina. Per això ha reunit 30 d'aquests equipaments al seu llibre, una obra que reivindica el patrimoni local i el valor de la cultura de proximitat.
El Museu Més Petit del Món, l´escletxa de llibertat a la paret de Gràcia. L’univers en un forat de pany que ens obliga a agenollar-nos davant l’insignificant
El Museu Més Petit del Món, l´escletxa de llibertat a la paret de Gràcia. L’univers en un forat de pany que ens obliga a agenollar-nos davant l’insignificant

Museus fora de les rutes turístiques

La iniciativa sorgeix de la seva trajectòria com a historiador i de la constatació que el gran públic tendeix a conèixer sobretot els recintes més comercials. Castillo posa com a exemple el museu del Barça, que rep nombrosos visitants, però considera que els equipaments petits permeten conèixer millor la identitat del territori. «Són museus que queden fora dels recorreguts turístics, que no estan massificats i que la mateixa gent d'aquí coneix només de passada, però que defineixen la nostra vida i són molt més nostres», assenyala.

L'obra no està pensada exclusivament per a un públic acadèmic, sinó també per a persones interessades a descobrir la història del seu entorn i trobar propostes per a les escapades de cap de setmana. Segons l'autor, l'interès pel patrimoni sovint creix amb l'edat, perquè els records personals faciliten la connexió amb el passat. «Normalment, quan tractes coses d'història i patrimoni que impliquen records, el públic objectiu és gent a partir dels 30 o 40 anys, perquè tenen més vida per darrere i produeixen un enllaç amb el passat», explica.

Castillo acumula més de 1.600 articles al seu blog personal i es defineix com un «defensor de les causes perdudes». Amb aquesta publicació, vol donar visibilitat als equipaments que sovint queden al marge de les grans rutes turístiques. A l'hora de seleccionar-los, també aposta per oferir una visió equilibrada i honesta de cadascun. Ell afirma que tots els museus que es troben al seu llibre tenen alguna cosa que els caracteritza.
El MMACA de Cornellà, el gimnàs logístic de la raó.  L’enigma de fusta que habita les golfes d’un palau romàntic al parc de Can Mercader
El MMACA de Cornellà, el gimnàs logístic de la raó. L’enigma de fusta que habita les golfes d’un palau romàntic al parc de Can Mercader

Cinc parades al Baix i l’Hospitalet

El Baix ocupa un lloc destacat en el recorregut, amb cinc museus. A L’Hospitalet, Castillo proposa observar el Museu de L’Hospitalet a través dels seus edificis històrics i del mateix teixit urbà. La Casa Espanya, l’Harmonia i Can Riera formen un conjunt que permet resseguir diferents capes de la història local de la segona ciutat de Catalunya. També recupera la peripècia de la Talaia, una torre del segle XVI desmuntada pedra a pedra i traslladada per evitar que desaparegués.

A Cornellà, el Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) porta els reptes matemàtics a l’experiència directa. Instal·lat a les golfes del Palau Mercader, situat al parc del mateix nom, convida a tocar, provar i resoldre problemes. Per a Castillo, és un exemple de com un museu pot convertir una disciplina associada a la pissarra en una activitat compartida.

L’altra proposta de Cornellà és el Museu de les Aigües, que conserva l’antiga central de bombeig i explica la infraestructura que va permetre abastir Barcelona. El recorregut posa en primer pla una part del funcionament urbà que acostuma a passar desapercebuda: la feina, la maquinària i l’energia necessàries perquè l’aigua arribi a les cases.
Catalunya en Miniatura, l’escala del deliri col·lectiu. La cartografia de resina i ciment que ens permet mirar els nostres gegants per sobre de l’espatlla
Catalunya en Miniatura, l’escala del deliri col·lectiu. La cartografia de resina i ciment que ens permet mirar els nostres gegants per sobre de l’espatlla

Termes romanes i Rafael Casanova a Sant Boi

El Museu de Sant Boi aplega dues èpoques molt allunyades entre si: les termes romanes i la casa vinculada a Rafael Casanova. Aquesta convivència entre arqueologia i memòria històrica converteix la visita en una lectura de l’evolució de la ciutat i de les seves diverses identitats.

La cinquena parada és a Torrelles de Llobregat. Al parc temàtic Catalunya en Miniatura, les maquetes reprodueixen edificis i paisatges del país a escala reduïda. Castillo destaca la combinació d’artesania, divulgació i lleure, així com la possibilitat de recórrer simbòlicament el territori des del Baix.
Museu de Carrosses Fúnebres, l’última parada de la vanitat. L’obscur seguici que ens recorda que, abans del motor, fins i tot el silenci tenia jerarquia
Museu de Carrosses Fúnebres, l’última parada de la vanitat. L’obscur seguici que ens recorda que, abans del motor, fins i tot el silenci tenia jerarquia

Museo de les Carrosses Funeraries

Entre els 30 equipaments recollits, destaca el Museu de les Carrosses Fúnebres de Montjuïc, que permet conèixer com eren els últims trajectes cap al cementiri en funció de la classe social. «T'ensenya com feia la gent l'últim viatge cap al cementiri segons si era de la burgesia o de les classes populars», detalla l'historiador.

La guia inclou espais molt diversos i entretinguts perquè la gent pugui anar, com el Museu de la Xocolata, el Museu de l'Eròtica, el Hash Marihuana & Hemp Museum i el Museu de la Pagesia de Tordera. Aquesta varietat reflecteix la voluntat de l'autor de mostrar que el patrimoni va més enllà dels museus tradicionals i abasta àmbits molt diferents de la història i la cultura.
EcoMuseu Urbà Gitano de Barcelona, el cor romaní del vell Raval. El quilòmetre zero de la rumba i de la dignitat d’un poble
EcoMuseu Urbà Gitano de Barcelona, el cor romaní del vell Raval. El quilòmetre zero de la rumba i de la dignitat d’un poble

L’EcoMuseu Urbà Gitano

Una de les coses que més li va agradar a Ireneu mentre feia la recerca del seu llibre, va ser descobrir l'EcoMuseu Urbà Gitano de Barcelona, situat al carrer de la Cera, al Raval. Castillo destaca la importància d'aquest espai per mantenir viva la història del poble gitano i de la rumba catalana, i remarca «la necessitat que existís un museu dedicat a aquest col·lectiu en ple cor de la ciutat». 

Curiosament, el títol inicial que havia imaginat per al llibre era "singulars", en lloc de sorprenents, una paraula que atribueix a una decisió editorial. Per a Castillo, el valor de la publicació no rau tant en la capacitat de sorprendre el lector com en la possibilitat de mostrar una part de la societat que sovint passa desapercebuda. «Més que sorprendre, el llibre parla de nosaltres mateixos, d'una faceta que potser no es coneix tant, però que és més honesta que la de molts museus grans», defensa.
Museu de L’Hospitalet, l’anacronisme de pedra en la jungla de ciment. El miracle renaixentista que sobreviu a la ciutat de la densitat infinita
Museu de L’Hospitalet, l’anacronisme de pedra en la jungla de ciment. El miracle renaixentista que sobreviu a la ciutat de la densitat infinita

El segon llibre ja està al forn

El projecte inicial preveia una única publicació de tota Catalunya, però la gran concentració d'equipaments a l'àrea metropolitana, on resideix la major part de la població catalana, va fer convenient dividir la recerca en dos volums per evitar una obra excessivament extensa. Fent un primer llibre només de l'àrea metropolitana i tot seguit, un segon. Avança en primícia que el segon llibre ja està «al forn» i es publicarà pròximament. Aquesta nova entrega estarà dedicada a la resta de Catalunya i incorporarà una altra trentena de museus comarcals i rurals, amb l'objectiu de donar a conèixer espais que també formen part del patrimoni cultural del país.

Entre les novetats que inclourà, l'autor destaca el cas de Vilabella, un petit municipi del Camp de Tarragona que acull, segons explica, «una de les pinacoteques d'art religiós més impressionants de tota Catalunya i que la majoria de la gent desconeix».

Amb aquesta segona publicació, Castillo vol ampliar la mirada més enllà de Barcelona i demostrar que els tresors culturals no es concentren únicament a les grans ciutats. La resta del territori català també conserva espais de gran valor històric i artístic que, malgrat ser poc coneguts, contribueixen a explicar la identitat i la memòria col·lectiva del país.
Museu de les Il·lusions, el temple del buit "instagramable". L’art del miratge on el visitant és l’única substància d’una obra que no existeix
Museu de les Il·lusions, el temple del buit "instagramable". L’art del miratge on el visitant és l’única substància d’una obra que no existeix

31 museus sorprenents

Zona A: Cor Històric: Rock Museum Guitar Legends Hall; Museu de l’Eròtica; Hash Marihuana & Hemp Museum; Museu Europeu d’Art Modern (MEAM); Museu de la Xocolata; Museu Egipci de Barcelona; Museu de Cera.

Zona B: Montjuïc-Sud: Museu de les Il·lusions; Museu Etnològic i de Cultures del Món; Espai Bombers; Museu Olímpic i de l’Esport; Museu de les Carrosses Fúnebres; EcoMuseu Urbà Gitano de Barcelona.

Zona C: Diagonal-Alta: Museu de la Farmàcia Catalana; Museu Monestir de Pedralbes; Museu Opisso – Hotel Astoria; El Museu Més Petit del Món; Museu d’Autòmats del Tibidabo.

Zona D: Besòs-Glòries: DHub – Museu del Disseny; Museu d’Història de la Immigració; Museu Torre Balldovina.

Zona E: Baix Llobregat: Museu de l’Hospitalet; Museu de Matemàtiques (MMACA); Museu de les Aigües; Museu de Sant Boi de Llobregat; Catalunya en Miniatura.

Zona F: Vallès-Maresme: mNACTEC; Museu Abelló; Museu de la Pagesia; Museu del Turisme; Museu del Càntir d’Argentona.
Tornar al llistat Tornar al llistat

Next Llobregat

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.

 

Configuració de cookies