L’absentisme laboral s’ha convertit en una de les principals preocupacions per a moltes empreses catalanes, especialment en sectors industrials i operatius on la manca de personal impacta directament en la productivitat. I les dades avalen aquesta preocupació: segons l’informe de l’Observatori de la Pime de Catalunya elaborat per PIMEC, les hores de baixa per incapacitat temporal s’han més que duplicat en l’última dècada, passant de 3,8 hores mensuals per treballador el 2013 a 8,0 hores el 2025, mentre que la taxa d’absentisme associada ha escalat del 2,5% al 5,3%. L’impacte econòmic d’aquest absentisme justificat s’estima en fins a 33.340 milions d’euros anuals, l’equivalent al 10,5% del PIB regional.

Tanmateix, en paral·lel a aquest debat, entitats socials, associacions empresarials i companyies del Baix Llobregat comencen a posar el focus en una realitat menys visible: els treballadors que accedeixen a l’ocupació mitjançant processos d’acompanyament i inclusió solen mostrar un compromís laboral més gran i nivells d’absentisme inferiors a la mitjana.

Equips més compromesos

En una comarca marcada històricament per l’activitat industrial i el teixit empresarial, cada vegada més organitzacions coincideixen que la inclusió laboral no s’ha d’entendre com una mesura assistencial, sinó com una estratègia de valor per a les empreses i per al territori. “L’ocupació inclusiva genera equips més compromesos i redueix la rotació laboral”, afirma Maria Rosa Fiol, vicepresidenta i directora general d’AEBALL/UPMBALL.

Entitats com AEBALL, l’Associació Empresarial de l’Hospitalet i el Baix Llobregat, treballen des de fa anys impulsant programes de formació, orientació i inserció laboral adreçats a persones desocupades, joves, majors de 45 anys o col·lectius amb més dificultats d’accés al mercat laboral. Només durant el 2025, més de 1.000 persones van participar en programes de formació i ocupació vinculats a l’entitat, assolint un percentatge d’inserció laboral proper al 70%. Més enllà de les xifres, les empreses destaquen un element comú: l’actitud de les persones que arriben a l’ocupació després de processos d’acompanyament sol ser diferent.

“Quan hi ha una bona vinculació entre persona i lloc de treball i processos d’acompanyament adequats, els nivells d’absentisme tendeixen a reduir-se”, expliquen des d’AEBALL.
 

Generar estabilitat

La inserció laboral ja no se centra únicament a trobar feina. L’objectiu és generar estabilitat, motivació i sentiment de pertinença dins de les organitzacions. Per això, molts programes incorporen orientació personalitzada, pràctiques professionals i formació dual, amb la voluntat de connectar les necessitats reals de les empreses amb les capacitats dels candidats.

Segons les entitats empresarials del territori, els perfils més demandats continuen sent els tècnics industrials, especialment en àrees vinculades a producció, manteniment, automatització i noves tecnologies. Tanmateix, les companyies asseguren que els coneixements tècnics ja no són suficients. La responsabilitat, la proactivitat, la comunicació i la capacitat de treballar en equip s’han convertit en competències cada vegada més valorades. La motivació i el sentiment d’oportunitat influeixen directament en l’estabilitat laboral, i aquest és precisament el valor diferencial que aporten els itineraris d’inserció acompanyada.

Guanya protagonisme l’economia social

En aquest context, l’economia social i l’ocupació inclusiva guanyen protagonisme dins del Baix Llobregat. Diferents entitats del territori defensen que integrar persones amb diferents capacitats dins les plantilles no només millora la cohesió dels equips, sinó també el clima laboral i la fidelització del talent. Lluny de la visió assistencialista, les organitzacions reivindiquen que les persones amb diversitat funcional aporten compromís, constància i estabilitat. Són perfils que, després d’haver superat barreres reals per accedir al mercat laboral, arriben als seus llocs de treball amb una motivació difícil de replicar per altres vies.

“Les persones que accedeixen a oportunitats laborals després d’un procés d’acompanyament mostren un alt nivell de motivació i compromís”, assenyalen des d’AEBALL, on asseguren que aquest tipus de treballadors presenten nivells d’absentisme inferiors.

Per a moltes empreses, aquesta realitat trenca amb determinats prejudicis encara presents al mercat laboral i obre un nou enfocament sobre com construir equips més sòlids i sostenibles. Inclusió i rendibilitat ja no es perceben com a conceptes oposats; es presenten, cada vegada més, com les dues cares d’una mateixa estratègia.
 

Transformació accelerada del mercat de treball

Les empreses del territori també alerten que el mercat laboral travessa una transformació accelerada marcada per la digitalització, l’automatització i la intel·ligència artificial. A això s’hi suma el repte demogràfic i la manca de relleu generacional en sectors industrials clau, una pressió que obliga a replantejar com s’atrau, es forma i es reté el talent. En aquest escenari, perdre treballadors per una inserció mal acompanyada, o no aprofitar el potencial de col·lectius amb dificultats d’accés, suposa un cost que les empreses ja no poden ignorar.

Per aquest motiu, associacions empresarials i entitats socials reclamen reforçar la connexió entre empresa i sistema educatiu, potenciar la Formació Professional i apostar per itineraris més personalitzats segons les necessitats de cada persona i de cada sector. També consideren fonamental prestigiar els oficis tècnics i donar més visibilitat a models d’inserció laboral que ja estan demostrant resultats positius tant per als treballadors com per a les empreses.

L’acompanyament millora la vinculació

Malgrat això, encara hi ha barreres importants. La manca d’experiència, el desajust entre formació i empresa o la carència de competències digitals continuen dificultant la inserció de molts col·lectius. Davant d’aquest escenari, les entitats del territori insisteixen en una idea: l’acompanyament laboral no només ajuda a trobar feina, sinó que també millora i consolida la vinculació entre treballador i empresa.

En un moment en què captar i fidelitzar talent s’ha convertit en un dels grans desafiaments empresarials, l’experiència del Baix Llobregat apunta a una conclusió clara: apostar per la inclusió, l’orientació i la formació contínua no és únicament una qüestió social, sinó també una decisió estratègica.

Perquè darrere de cada procés d’inserció laboral no només hi ha una contractació. També hi ha persones que recuperen estabilitat, empreses que enforteixen els seus equips i un territori que avança cap a un model econòmic més cohesionat i sostenible.

La FP Dual guanya pes en la inserció laboral

Els programes que combinen formació i experiència professional són els que presenten millors resultats d’inserció laboral. Al Baix Llobregat i l’Hospitalet, entitats empresarials i companyies del territori impulsen cada vegada més iniciatives de FP Dual i pràctiques vinculades a la contractació per facilitar la transició al mercat laboral. Un model que, lluny de ser una tendència puntual, es consolida com una via estratègica per connectar el sistema educatiu amb les necessitats reals del teixit productiu local.

Des d’AEBALL asseguren que aquest enfocament permet adaptar millor el talent als requeriments de les empreses i reduir la distància entre formació i ocupació. La fórmula no només beneficia els joves, que accedeixen a entorns reals de treball durant la seva etapa formativa, sinó també les organitzacions, que poden identificar i fidelitzar perfils afins a la seva cultura i als seus projectes des de l’inici.

Més enllà dels coneixements tècnics, les empreses valoren especialment competències transversals com l’actitud, la capacitat d’aprenentatge i l’adaptabilitat. Habilitats que, en molts casos, resulten determinants a l’hora d’incorporar nou talent.

La creixent manca de relleu generacional en sectors industrials i tecnològics està accelerant l’aposta per aquest tipus de programes al territori, convertint la col·laboració entre empreses i centres formatius en una palanca clau per garantir la competitivitat futura de la regió.