Ens hem trobat a l’Ateneu Santfeliuenc per participar en l’acte de reconeixement com a Soci Distingit de l’Ángel Merino. Diverses persones hem adreçat unes paraules a l’homenatjat, després de la benvinguda d’Esteve Crespo, amb l’acompanyament musical de Quim Armengol, i l’acte ha finalitzat amb els discursos de Sussagna Artigas, presidenta de l’Ateneu, en representació de la Junta i de tots els socis, i finalment del mateix Ángel Merino. A la imatge que encapçala aquesta crònica, de Joana Rodríguez, com la resta que publiquem de l’acte, moment de benvinguda a càrrec d’Esteve Crespo.

El nou Soci Distingit, nascut a Armañanzas (Navarra) el 1946, llicenciat en Filosofia i Lletres, ha tingut una llarga trajectòria en el món polític i cultural de Sant Feliu. Regidor de Cultura, i més tard alcalde (2000-2003), ha estat un actiu promotor del teixit associatiu veïnal, de la democràcia i de la participació ciutadana. Més enllà de la política local, també va ser diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, i va participar en la creació del Forum Social Mundial de Porto Alegre.

Característiques compartides

Diuen que la complicitat i els anys de vida en comú creen estranyes semblances entre els qui conviuen, fins i tot físiques. Sense arribar, òbviament, a aquest extrem, pensem que hi ha importants valors en comú i algunes característiques compartides entre l’Angel i nosaltres. De totes elles, en podem extreure algunes que constitueixen les idees motrius i definitòries del nostre Cafè Filosòfic, especialment les següents:

La primera, l’amistat. L’entenem com una forma compartida de conèixer el món, però també de “fabricar” conjuntament records i compartir-los. Una manera de posar-se en el lloc de l’altre, entendre’l i trobar com arribar plegats a un bon fi que redundi en benefici de totes les parts i de la comunitat. L’amistat més sincera és la que ens va oferir l’Ángel (acompanyat per l’infatigable Manel Fernández i tots els components de la USLA) en el moment d’engegar projectes en comú per oferir a la col·lectivitat un fòrum de debat i d’enriquiment per a tothom qui vulgui compartir les nostres inquietuds.

Un gran conversador

La conversa és la segona característica d’en Merino. És la forma de les nostres trobades; un espai de diàleg entre iguals, un exercici de convivència democràtica, d’intercanvi d’idees, experiències; de creació i gaudi de cultura. Tots el qui el coneixem, sabem que l’Ángel és un gran conversador, i que, tant la seva pràctica personal i quotidiana com la seva presència a les institucions, han deixat un rastre durador de diàleg i de creació de cultura popular.

I la tercera característica és la convivialitat. L’amistat i la conversa al voltant d’una taula, compartint la comunicació, el coneixement, les experiències vitals i culturals de cadascun dels comensals; posant en comú les bones menges i el bon beure, tot seguint el camí que ens va mostrar Plató en el seu Banquet, acte inaugural de tots els cafès filosòfics fins als nostres dies. No debades va ser un il·lustre gastrònom francès (Brillat Savarin, 1755-1826) qui va encunyar el concepte, que filosòficament i sociològicament va desenvolupar Ivan Illich (1926-2002), filòsof i teòleg austríac. 

Tantes sobretaules compartides amb l’Ángel, tantes converses entorn de les taules del bar de l’Ateneu Santfeliuenc; tants intercanvis d’idees i projectes que només ell tenia la clau per a convertir-les en realitat d’una manera fàcil i planera. El Cafè filosòfic d’Esplugues, i molt especialment l’Ateneu Santfeliuenc, li devem molt i esperem continuar compartint força anys de feina, festa i cultura.