La sèrie, que s’estrena aquest dilluns a TV3 i 3Cat abans d’iniciar el seu recorregut internacional de la mà de Netflix, reconstrueix en sis capítols el fenomen mundial d’elBulli protagonitzat per l’hospitalenc Ferran Adrià. En el fotomuntatge que encapçala aquesta informació, apareixen a la cuina professional del restaurant que va ser cinc anys el millor del món Ferran Adrià i l’actor Miquel Fernández, que l’interpreta a la sèrie de televisió.

La revolució que va néixer a cala Montjoi i va canviar per sempre la gastronomia mundial arriba ara a la ficció televisiva. Gènesi, la nova sèrie de 3Cat sobre Ferran Adrià i elBulli, s’estrena aquest dilluns, 21 de setembre, a TV3 i a la plataforma 3Cat, coincidint amb la seva presentació al Festival de Cinema de Sant Sebastià. Són sis episodis de 45 minuts que recorren el naixement d’un fenomen cultural d’abast planetari liderat per un cuiner nascut a L’Hospitalet i que després ampliarà el seu públic mitjançant Netflix i la distribució internacional de New Regency.

Medalla d’Or de la Generalitat

La producció, dirigida per David Pujol, arriba, a més, en un moment d’especial reconeixement per a Adrià. Aquest mateix mes de setembre, el xef hospitalenc ha rebut la Medalla d’Or de la Generalitat, la màxima distinció de la institució. El guardó i l’estrena de la sèrie coincideixen així com dues formes complementàries de reconèixer un llegat que va desbordar els límits de la cuina i ha convertit la creativitat gastronòmica catalana en una referència global.

La periodista gastronòmica de TV3 Tana Collados, que va assistir a la primera projecció privada, resumeix el principal desafiament de la sèrie des d’una posició poc habitual: ella va conèixer de prop els seus protagonistes i va viure aquella revolució mentre s’estava produint. “Em costa ser espectadora d’una sèrie de ficció que he viscut com una realitat”, admet. El seu veredicte, però, és favorable: “El personatge de Ferran està molt ben interpretat i, com a història, l’han cosit molt bé i m’ha atrapat”.

Collados va connectar amb Adrià a mitjans dels anys noranta i també va tractar el desaparegut Juli Soler, soci i ànima de sala d’elBulli, de qui recorda l’atenció, la calidesa i una excentricitat que el feia “un personatge excepcional”. Aquesta experiència directa li permet valorar la fidelitat amb què Gènesi reconstrueix no només la cuina, sinó també l’ambient humà que va fer possible la transformació del restaurant.

El jove que arriba a elBulli per casualitat

El primer episodi explica com un jove Ferran Adrià va arribar gairebé per casualitat a elBulli durant la dècada de 1980. Havia de ser una solució provisional mentre es buscava un altre cuiner, però va superar les expectatives de Juli Soler i s’hi va quedar. A partir d’aquella trobada, un petit establiment de cala Montjoi va iniciar el camí que el portaria a ser escollit cinc vegades millor restaurant del món i a situar la cuina catalana i espanyola al centre de l’avantguarda internacional.

Miquel Fernández interpreta Adrià i Ivan Massagué es posa en la pell de Juli Soler. Completen el repartiment Mónica López, Carlos Cuevas —com a Albert Adrià—, Joana Vilapuig, Pere Arquillué i Mario Gas, entre d’altres. Per a Fernández, el principal risc consistia a imitar una figura tantes vegades parodiada sense convertir-la en una caricatura. L’actor va estudiar documentals i entrevistes, va gravar una conversa d’una hora amb el cuiner i va escoltar la seva veu cada dia durant les primeres setmanes de rodatge.

Elogi sense reserves del mateix Adrià

El mateix Adrià ha elogiat sense reserves el resultat. “Ha fet una feina brutal”, afirma sobre Fernández. El va impressionar fins a quin punt l’actor va captar la seva manera atropellada d’expressar-se, nascuda d’un pensament que avança a diverses velocitats: “Parlo com parlo perquè sempre penso quatre coses alhora”. També subratlla un altre assoliment decisiu: “sembla un cuiner”. Per al xef, la credibilitat professional de qui treballa davant dels fogons és tan important com la semblança física o la veu.

Aquesta obsessió per l’autenticitat travessa tota la producció. Ferran Adrià i l’equip d’elBullifoundation van assessorar el projecte per garantir-ne el rigor històric i culinari. Antics membres de la cuina, com Marc Cuspinera, Alain Devahive i Eduard Bosch, van recrear més de 70 elaboracions originals, seleccionades entre els 1.846 plats que es van cuinar al restaurant. En una de les seqüències es reprodueix fins i tot el servei d’un menú de 45 passis.

“La cuina és absolutament autèntica perquè Ferran ha estat a sobre de la sèrie i els plats són tan reals com que els ha fet la gent d’elBulli que en el seu dia els feia”, destaca Collados. Al seu parer, aquesta cura no limita l’atractiu a aquells que van conèixer la història, ja que reconeix que “pot atrapar, perquè està molt ben filmada i penso que també atraparà espectadors que no coneixen Ferran Adrià perquè la trama està molt ben lligada”.

Una trama dramàtica contemporània

Gènesi combina els fets reals amb una trama dramàtica contemporània. La història d’Adrià i Soler als anys vuitanta s’entrellaça amb la de Glòria Canabach, una crítica gastronòmica retirada que torna dels Estats Units després de la mort del seu pare. Al costat de la seva neboda Lola, es planteja reobrir el restaurant familiar. Aquesta segona línia narrativa introdueix una mirada emocional i crítica sobre l’alta cuina, la identitat i la memòria.

David Pujol, que ja va dirigir la sèrie documental El Bulli, la història d’un somni, busca anar més enllà de la cronologia d’èxits. El seu propòsit és explorar la relació entre Adrià i Soler, les seves tensions i “el cost humà que suposa voler transformar una disciplina”. El rodatge va passar per cala Montjoi i per l’interior d’elBulli, i va estendre la seva mirada al Penedès per mostrar el paisatge, els productes locals i la tradició culinària catalana que van sustentar aquella avantguarda.

Expectació en la projecció privada

L’expectació va quedar palesa en la projecció privada celebrada als cinemes Phenomena de Barcelona, amb una àmplia presència de responsables de la Generalitat i de 3Cat. Adrià va tornar a exercir d’Adrià: va agafar el micròfon i va convertir el col·loqui en una conferència sobre creativitat, coneixement i innovació. Per a ell, la sèrie completa un ecosistema de llibres, documentals, publicacions, museu i fundació destinat a explicar un llegat que encara impregna la cuina contemporània, tot i que molts professionals desconeguin l’origen de tècniques i conceptes nascuts a elBulli.

La Medalla d’Or de la Generalitat de 2026 ha reforçat aquest moment de reivindicació. Salvador Illa va lliurar el guardó a Adrià i a la doctora en Física Caterina Biscari, a qui va definir com a “visionaris” i “transformadors de la realitat”. “M’han donat molts premis, però aquest és el que em fa més il·lusió”, ha confessat el cuiner, que ja havia rebut la Creu de Sant Jordi el 2002 i va ser nomenat Fill Predilecte de L’Hospitalet el 2004. “Ara ja podré dir que Catalunya m’estima”, ha afegit.

Adrià va dedicar la distinció a la seva esposa, al seu germà Albert —a qui va qualificar de “geni”—, a la seva “gran família de la cuina” i a Juli Soler, mort fa una dècada. No va ser casual que descrivís aquella generació com a part d’una revolució catalana de la qual elBulli va ser “la gènesi”. El nom de la sèrie connecta així amb el reconeixement institucional i amb una història que va començar lluny dels focus, quan un jove de L’Hospitalet va arribar de manera provisional a una cuina de Roses i va acabar canviant les regles del joc.

Produïda per 3Cat juntament amb Minoria Absoluta i Fishcorb Media, amb la col·laboració de la Generalitat, el suport de l’ICEC i la participació de Netflix, Gènesi aspira a projectar aquesta història més enllà de Catalunya. Netflix la difondrà a la resta d’Espanya, Europa, Llatinoamèrica i els Estats Units, mentre que New Regency s’ocuparà d’altres mercats internacionals. Adrià ho interpreta com un missatge per a les noves generacions: si uns joves de L’Hospitalet, Roses, Rubí i altres punts de Catalunya van poder arribar tan lluny, “molts més poden”.