En el moment que un adolescent es fa una fotografia davant del mirall revela una època en què cal comprendre el propi cos, jutjar-se des de l'exterior, identificar-se amb el mateix reflex.

El feed de Tik Tok o d'Instagram és l'àlbum de fotos, de la vida pròpia de la gran majoria dels joves. I la galeria d'imatges del mòbil en són els records. Ja no es consulten els àlbums familiars més que per recordar els ancestres. Ara documentem el present amb el telèfon per recordar-lo i, així, queda transformat sobtadament en l'imminent passat.

El sociòleg Nathan Jurgenson assenyala: “la nostra visió documental contemporània situa el present com un futur passat potencial, creant una nostàlgia per aquí i ara”. Com si documentar, fer fotos de la nostra vida diària, amb la idea de compartir-la i/o recordar-la, convertís el que vivim ràpidament en passat. La vida s'experimenta com una cosa cada cop més documentable, i potser també s'experimenta al servei de la seva documentació, sempre pensant en el nou públic accessible”.

L'adolescència, que es perllonga durant tota la joventut vital, és una època de mirar-se molt al mirall. Moltes d'aquelles vegades, per fer-se una fotografia, més enllà del selfie on s'incorre a totes les edats, uns més que altres. Segons els psicòlegs, en el moment que un adolescent es fa una fotografia davant del mirall revela una època en què cal comprendre el propi cos, jutjar-se des de l'exterior, identificar-se amb el propi reflex.

“Estem completament suposo al reflex inert que ens torna el mirall, al reflex viu que intentem llegir als ulls dels altres. Vetllam per l'aparició de nosaltres mateixos d'acord amb una imatge ideal”, explica la psicoanalista Françoise Dalto. Per tant, l'atracció pel mirall no és només una qüestió d'aparença, on només es recorreria a una mirada crítica i a la mirada prestada a l'altre, sinó també d'autoreconeixement. “Davant dels canvis corporals que trastornen l'aparença, tan sorprenent és continuar reconeixent-se a la mateixa imatge com preguntar-se si es tracta sempre de la mateixa persona”, assenyala la psiquiatra Sandrine Calmettes-Jean.

Durant aquest període de l'autoretrat al mirall, per primera vegada, també es té en compte la irreversibilitat del temps, la impossibilitat de retrocedir. Mirar el reflex, observar la pèrdua del cos infantil, és en certa manera necessari per poder créixer i construir la pròpia identitat futura. El temps de l'adolescència aprofundeix definitivament en “aquesta bretxa d'un mateix a un mateix, entre allò que un era i allò que s'està convertint”, afegeix Dalto.

Sovint, els adolescents es retraten al mirall per pur avorriment, però també perquè es veuen macos/as en el seu reflex. Almenys, més maca o maco que a les fotos que li solen fer les seves pedres. La imatge pròpia sol ser un assumpte tan delicat i important durant el període de l'adolescència que no se sol permetre que et fotografiï ningú més que tu mateix/a. Vergonya i dolor a l'hora de pensar en la idea que el propi cos abandoni la infància. No se sol voler que altres centrin la seva atenció en tu per fer-te una fotografia.

Tanmateix, la imatge reflectida pel mirall dista de ser idèntica a la imatge que els altres tenen de nosaltres: el mirall inverteix la dreta i l'esquerra al voltant d'un eix vertical de simetria, i sabem que la “imatge” que els altres tenen de nosaltres no és la mateixa que la imatge que el mirall reflecteix. Des que som nens, i ens identifiquem amb la imatge que tenim de nosaltres mateixos al mirall, “aquest constitueix ni més ni menys que una cosa així com un lloc de trobada de puntós de vista, un lloc d'acomodació en el net que li dona l'òptica, un lloc d'exterioritat relativa on el subjecte intenta agafar-se global en un entre-entre si i l'altre”, explica Calmettes-Jean.

L'adolescència, aleshores, no pot deixar de confiar en el mirall, i utilitza un aparell com el mòbil per fotografiar-se. Aquest instrument que és el seu confident, el seu amic silenciós que li torna una imatge de si mateix que reconeix, on s'esforça per identificar-se entre tots els canvis corporals i psicològics.