-
Generació | Joves

Generació Artificial: Nihilistes o humanistes?


Img Generació Artificial: Nihilistes o humanistes?
Next Llobregat
23 Enero 2026
Img Autor
Comparteix Comparteix
A la majoria dels joves entrevistats els hi costa veure's en el futur, perquè "em costa fer-ho d'aquí a una setmana", diu Albert. Esperen que a prop de casa, amb els seus, i treballant del que més els agrada. De moment, en les matèries que han estudiat i creu-en els dits perquè pugui seguin seguir creixent en els àmbits personal i professional. Al seu jo de l'any 2050 li dirien que volen arribar-hi en la seva millor versió en els dos aspectes i que lluitaran per aconseguir-ho. Reconeixen que l'opinió pública els hi afectava abans molt més que ara. Abans, quan eren adolescents, qualsevol comentari a les xarxes socials que fos negatiu, ho passaven bastant malament. I ara intenten relativitzar-ho. Comencen a estar tranquils sabent que donen el seu màxim i que treballen de manera honesta.

Gairebé tots els joves de l'Hospitalet i el Baix Llobregat apaguen el mòbil o desconnecten de les xarxes socials molt menys del que els agradaria. Alguns, per la seva feina de periodistes es veuen obligats a estar connectats permanentment al que passa al món. Almenys així és com es prenen la seva professió. I en aquest sentit, les xarxes socials són la via més directa d'accés a la informació. Per tant, ni apaguen mai el mòbil ni acaben de desconnectar de les xarxes socials. A la pregunta si opinen que les xarxes socials són l'actual heroïna (droga dura) que crea dependència, també la majoria intueix que hi ha drogues molt més dures, perjudicials i dependents. Però sí, estan d'acord que molts viuen enganxats a les xarxes i que això no els fa cap bé. Havent dit això, consideren que no tot el que ofereixen les xarxes socials és negatiu. Ni de bon tros. Defensen que cal trobar l'equilibri i ser capaços de desconnectar de tant en tant. Quan no ets capaç de trobar aquests espais, aleshores és moment de buscar ajuda per no acabar malalt.

Amenaces i reptes d'una nova civilització

Utilitzar les xarxes amb cap suposa una gran palanca de canvi, reconeixen tots els joves entrevistats a la segona part d'aquest Anuari 2024 que porta per títol Defensem el futur. Segur que el lector d'aquestes línies coneix algun dels riscos de l'addicció a les xarxes socials com els reptes virals que han provocat la mort de molts adolescents, assetjament, notícies falses o fake news i discursos d'odi. En un dels apartats d'aquest capítol es parla d'aquests riscos. I també que el "feed" de Tik Tok o d'Instagram és l'àlbum de fotos, de la vida pròpia de la gran majoria dels joves. I la galeria d'imatges del mòbil en són els records. Ara documenten el present amb el telèfon per recordar-lo i, així, queda transformat sobtadament en l'imminent passat. També s'ha de tenir constància que si Internet fos un país, seria el sisè que més contaminació emet del món, i que hi ha una amenaça silenciosa que afecta el nostre entorn i la nostra qualitat de vida: la contaminació digital; i encara que no en percebem els efectes de manera immediata, el seu impacte és innegable.

Molts són els intel·lectuals que pensen que estem a les portes d'una apocalipsi digital amb la irrupció de la intel·ligència artificial. Es pregunten si perdrà sentit o serà substituïda o abolida definitivament la nostra herència espiritual acumulada al llarg de mil·lennis. Estem al final de la nostra civilització i desconeixem com serà la que vingui, així com el paper que hi tindrem? Ens condueixen les noves tecnologies, els algoritmes i la intel·ligència artificial a una mena d'estat policial on tots formarem part d'una gran ment col·lectiva? Deixarem d'actuar com a individus responsables i lliures, esclavitzats i vigilats per aparells sense els quals ja no podrem viure?

Supèrbia tecnològica i capitalisme de vigilància

Per a l'escriptor, professor i humanista César Antonio Molina, els desafiaments contemporanis més grans no provenen únicament de les greus crisis ambientals, les amenaces de les guerres nuclears o les onades de renovats autoritarismes. Hi ha un altre afegit que posa en greu risc existencial la humanitat: la supèrbia científica i el, fins ara, incontrolable desenvolupament tecnològic en mans privades desaprensives en aquesta evolució del capitalisme de dades en el que els usuaris de les plataformes i xarxes que es poden fer servir de forma gratuïta, paguen amb les seves dades, de forma que les persones som les mercaderies.

L'economista de Harvard Shoshana Zuboff ha posat nom a l'era dominada pel negoci de les tecnologies digitals. La destacada analista de la modernitat digital ha publicat el seu nou llibre definit l'era del capitalisme de vigilància, on planteja la qüestió de si al món dels gegants tecnològics i les màquines intel·ligents segueix quedant lloc per a la naturalesa humana. Zuboff afirma que el capitalisme industrial destrueix el planeta i el de vigilància destrueix la naturalesa humana. El capitalisme de vigilància es basa en l'espoliació de les persones a partir de les seves dades i ella creu que si no hi posem fre, acabarà per destruir la naturalesa íntima de l'ésser humà.
 

Què fer amb els humans a l'era de la IA?

Hi ha moltes més preguntes: estem preparats per sobreviure a la revolució tecnològica més gran de la història? Què fem amb els humans? Com preservar la nostra civilització, la nostra cultura, les nostres democràcies, les nostres llibertats i el nostre esperit críti? Com conciliar que l'ésser humà continuï sent la mesura de totes les coses si les màquines, que són coses, passen a ocupar la centralitat de la civilització artificial?

El somni utòpic de la ciència, imitar el cervell humà sense les seves imperfeccions, i la vertiginosa acceleració de la IA, ens condueixen sense remei cap a una "civilització artificial" en què cohabitaran éssers humans i màquines. Aquesta és la principal conclusió del pròxim llibre de José María Lassalle amb el mateix títol. Incisiu, tot i esperançador, Lassalle analitza les conseqüències culturals, geopolítiques i filosòfiques d'aquest fenomen. Les dues superpotències que es disputen l'hegemonia planetària, EEUU i la Xina, busquen aconseguir-la a través d'una IA que proporcioni armes més mortíferes, empreses més competitives i governs que exerceixin un control social més gran. Mentrestant, Europa busca una alternativa més humanista: una IA amigable que reservi els éssers humans un rol decisori i decisiu.

El nihilisme cala entre els joves

El present i més el futur té el repte del nihilisme ara que ha arribat a la seva consumació digital. Nua de sentit i propòsit, la tècnica és avui una experiència bàsicament nihilista per a molts autors i filòsofs. La tècnica com a voluntat de poder incessant que incrementa la seva capacitat de provocar canvis sense propòsit. Ho demostra la seva criatura més perfecta: la intel·ligència artificial (IA).

El nihilisme, la doctrina filosòfica que considera que al final tot es redueix al no-res i, com a conseqüència, res té sentit, cala entre les noves generacions, que acostumen a rebutjar tots els principis religiosos, morals i de coneixement perquè es fonamenten que no accepten cap autoritat o principi com la fe i no existeix una deïtat, perquè la natura i l’univers són indiferents amb l'ésser humà, els seus valors i el seu patiment. No hi ha veritats absolutes pels nihilistes i la realitat sembla sempre aparent. Per això, la vida no té significat objectiu, propòsit o valors intrínsecs per aquests. És un pensament que sembla de crítica social, política i cultural als valors, costums i creences d’una societat en la mesura que aquestes participen del sentit de la vida, negat pels nihilistes. Per això, són partidaris de les idees vitalistes i lúdiques, de desfer-se de totes les idees preconcebudes per a donar pas a una vida amb opcions obertes de realització, una existència que no giri entorn de coses inexistents.

Nascuda fa set dècades de la tossuderia utòpica de la ciència moderna d’imitar la intel·ligència humana, la intel·ligència artificial només vol superar-la desproveïda dels seus defectes. Tant que, ara, corre descontrolada i a velocitat de vertigen cap a la meta d’una consciència que la farà creure’s perfecta, diagnostica Lassalle. En efecte, sembla que la humanitat camini cap a una civilització artificial on conviuran humans i màquines, malgrat que no saben de quina forma i com. En tot cas, el desenllaç dependrà dels alcans de les capacitats cognitives d'una IA que superarà al cervell humà. Això ens obligarà a determinar on descansarà el valor pràctic dels humans i quina feina farem en col·laboració amb les màquines.
 

Factor de desestabilització

Un dels problemes rau en els tecnòlegs, que empenyen com a experts que només s'han de proposar avenços per portar les coses més lluny, i unes noves generacions que adopten totes les ofertes tecnològiques. El progrés de la IA sembra perills. I tan sols una mirada basada en la prudència d'educar-se en el dubte que aporta l'humanisme ho podrà neutralitzar, afirma Lassalle.

Estem obrint les portes d'una IA general i generativa que desenvolupi multitasques que trauran a l'ésser humà la capacitat de fer-les. Pocs joves saben fer simples operacions com sumar o restar sense ajuda de la calculadora del mòbil. La fi del càlcul mental va precedir el fracàs de la comprensió lectora que certifica el darrer informe PISA. Això ja és un fet. Serà la IA un factor que desestabilitzarà les nostres societats i per al que no tenim governança política.

Experts com José María Lassalle, que ha treballat l'humanisme tecnològic, veuen que vindrà aviat el problema més gran, quan la IA faci un segon pas, es faci fort i desenvolupi estats mentals que establiran una relació d'alteritat, d'otretat, de tu a tu amb l'ésser humà.

Barcelona és una oportunitat per plantejar aquests reptes. L'entitat publicoprivada espanyola Digital Future Society pretén aprofitar el Congrés Mundial de Mòbils (MWC) a Barcelona per organitzar un fòrum paral·lel de debat especialitzat. També Barcelona acull el Fòrum de l'Humanisme Tecnològic d'Esade que dirigeix José María Lasalle, un fòrum des d'on es veu necessari examinar la revolució digital mitjançant una agenda humanitzadora i ètica que en promogui una estratègia pública de regulació, assentada sobre un relat humanista que torni a les persones la centralitat perduda davant de la tecnologia i permeti orientar aquesta transformació, d'una manera inclusiva, cap a la llibertat i el benestar dels éssers humans.

Han vingut per quedar-s'hi

Ara s'està assajant massivament a través dels videojocs, però aviat passaran a formar part de la nostra vida quotidiana. El metavers ens portarà més enllà de les nostres fronteres tangibles, físiques, conegudes, serà una de les tecnologies posthumanes més habituals.

El Xat GPT i el Xat GPT Plus són un desenvolupament de la intel·ligència artificial. Fa qualsevol feina que se li demani: estudis, investigacions, manté converses, respon a preguntes. Emmagatzema grans quantitats de textos per fer tasques relacionades amb el llenguatge, des de la traducció a la creació de textos. Aquesta intel·ligència artificial és tan poderosa i capaç de generar respostes completes i informades que podria acabar amb Google i altres cercadors. Si durant segles no hi va haver dubte de l'autoria dels grans creadors, avui dia hi ha molts dubtes sobre els qui escriuen: humans o màquines?

Google ha llançat una intel·ligència artificial que és capaç de programar com un humà. Alpha Code és tan bona com ho seria un programador mitjà. Alpha Code va resoldre problemes de llenguatge natural mai vists abans mitjançant la predicció iterativa de segments de codi basats en el segment anterior i generant milions de possibles solucions candidates.
Tornar al llistat Tornar al llistat
Next Llobregat

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.

 

Configuració de cookies