La nova Generació +: repensar l’envelliment des de la mirada de progrés social

En la línia històrica de la Fundació la Caixa es troba un punt de partida: el Programa de Persones Grans, sota el lema ‘Sempre acompanyats’. Aquesta iniciativa ha evolucionat fins a convertir-se en un ecosistema integral de serveis, tallers i espais de trobada. Segons dades oficials, més de mig milió de persones grans participen cada any en alguna de les seves activitats arreu del país. Col·lectiu que s’anomena com Generació +, ja que tenen un valor afegit propi.

Nova mirada sobre la longevitat

La Fundació la Caixa impulsa multitud d’iniciatives en favor de la gent gran i del seu benestar. Des del seu Observatori Social, espai que reuneix economistes, sociòlegs, metges i investigadors de diverses disciplines, realitza anàlisis dels reptes del futur per a un col·lectiu que va en augment. La sociòloga Irene Lebrusán proposa substituir la noció de “vellesa” per la de “longevitat”, un concepte que, segons ella, “desprèn la idea de declivi i reivindica el temps viscut com una etapa de plenitud i experiència”.

Des d’una perspectiva econòmica, Adelina Comas, directora de l’Observatori Global de Cures de Llarga Durada i investigadora de la London School of Economics, adverteix que “molts països europeus encara no estan preparats per al futur de la cura”. Destacant la necessitat d’inversions estables i d’un nou model de residències i serveis assistencials basat en la qualitat i la integració comunitària. “La longevitat no és un problema, sinó una conquesta; però requereix estructures socials i financeres que no podem ajornar més”, afegeix Comas.

En l’àmbit científic, Mercè Balcells-Camps, investigadora de l’MIT i de l’IQS, ofereix una visió complementària. “La ciència pot allargar la vida, però el repte ètic i humà és que aquesta vida més llarga sigui també més plena i més justa”, comenta. Balcells reivindica un futur on el progrés tecnològic i la sostenibilitat social vagin agafats de la mà, sense oblidar els límits morals del que s’anomena “envelliment saludable”.

Soledat: un repte humà i col·lectiu

Dins d’aquest marc, la soledat no volguda emergeix com un dels grans reptes socials associats a algunes persones de la Generació +. El projecte La trucada de la soledat, presentat el setembre de 2025, va voler donar visibilitat a aquest fenomen mitjançant una instal·lació simbòlica: una cabina telefònica amb missatges reals de persones grans que relaten la seva experiència de soledat.

Segons el portal web de MediaHub, la soledat afecta prop de tres milions de persones grans a Espanya. El programa anomenat ‘Sempre Acompanyats’ ha atès més de 1.400 persones a Catalunya i més de 3.300 a Espanya i Portugal, amb un increment del 32% respecte al període anterior. Els estudis interns mostren que el 80% dels participants milloren la seva confiança, les seves habilitats emocionals i la connexió amb l’entorn després de participar-hi.

Aquests resultats posen de manifest la importància d’abordar la soledat des d’un enfocament comunitari i relacional, on els vincles són l’eix de la intervenció. El programa treballa amb una metodologia que implica entitats locals, voluntariat i equips de suport, i ofereix formació específica per a professionals i ciutadans. En paraules del director del programa, David Velasco, “l’objectiu és empoderar les persones grans perquè tornin a sentir-se protagonistes de la seva pròpia vida”.

La soledat, en aquest sentit, no és només una qüestió emocional sinó un indicador de cohesió social. Per això, la fundació insisteix en la importància d’integrar aquesta dimensió en totes les polítiques públiques i programes locals, i de mantenir la col·laboració amb els serveis socials municipals. Com assenyala un dels informes del MediaHub, “trencar el silenci és el primer pas per reconstruir la comunitat”.

Tallers on aprendre i connectar

Més enllà de la intervenció social, s’han consolidat una xarxa de centres i espais per a persones grans repartits arreu del territori. Aquests equipaments ofereixen tallers, cursos i activitats en cinc línies d’actuació principals: salut i prevenció de la fragilitat; desenvolupament personal; competències digitals; participació comunitària; i creativitat i reflexió. Es tracta d’una oferta formativa flexible que combina presencialitat i modalitats virtuals per adaptar-se a les necessitats de cada persona.

Els tallers digitals, especialment dissenyats per a majors de 60 anys, són un dels pilars del programa. S’hi ensenya des de l’ús segur d’internet i les aplicacions bancàries fins a la creació de continguts en línia. Aquests espais promouen també la figura del voluntari digital, persones grans que ensenyen a altres usuaris, fomentant així una relació intergeneracional i solidària. “Les competències digitals no són només una eina tecnològica, sinó una porta oberta a la participació i a la inclusió”, recorda Velasco.

Longevitat, economia i futur

A diferència d’altres iniciatives de caràcter assistencial, la Fundació la Caixa a escala internacional participa en xarxes europees i projectes. En els darrers anys, l’entitat ha reforçat la seva col·laboració amb institucions acadèmiques per impulsar la recerca i l’avaluació de polítiques públiques. L’Observatori Social, amb més d’una dècada d’activitat, actua com un laboratori d’idees on s’analitzen les transformacions demogràfiques i els seus impactes en el mercat laboral, la sostenibilitat de les pensions o el model de cures.
Aquest treball multidisciplinari es reflecteix també en la dimensió ètica del discurs. Com recordava Irene Lebrusán, “les societats longeves ens obliguen a replantejar què vol dir viure bé i què vol dir contribuir, perquè cada etapa de la vida té valor propi”.

Un compromís amb el futur

Amb un pressupost de 655 milions d’euros el 2025, un 9% més que l’any anterior, la Fundació la Caixa destina més de 370 milions a programes de transformació social. Aquesta aposta pressupostària és coherent amb el seu objectiu: millorar la qualitat de vida de les persones i reduir les desigualtats.

Les seves iniciatives de recerca científica a les activitats de barri comparteixen una mateixa convicció: la longevitat només té sentit si és activa, inclusiva i compartida. Com recordava Josep Maria Coronas, director general de la fundació, “l’atenció a les persones grans forma part del nostre ADN des dels orígens; avui, la prioritat és donar resposta a les noves necessitats i oportunitats d’aquest col·lectiu”.

En una societat que malauradament tendeix a associar la vellesa amb estereotips com ara la fragilitat, s’aposta per un relat diferent: la longevitat com a motor de progrés. I es fa amb programes que combinen ciència, empatia i proximitat, situant les persones grans al centre d’una nova cultura social.

Més de 200.000 persones grans participen en tallers de la Fundació la Caixa 

La implicació de les persones grans en els programes formatius de la Fundació la Caixa continua creixent any rere any. Només a Catalunya, més de 200.000 participants han pres part en més de 7.000 activitats desenvolupades en 205 centres propis o en conveni, segons dades recents. La iniciativa, que s’emmarca en el Programa de Persones Grans, promou una visió activa i participativa de la longevitat a través de cinc línies d’actuació: salut i prevenció, desenvolupament personal, competències digitals, participació comunitària i creativitat.

El director del programa, David Velasco, explica que “l’objectiu és empoderar i donar protagonisme a les persones grans, oferint-los eines per continuar aprenent, compartint i aportant valor a la comunitat”. La dimensió digital del projecte també guanya força, amb més de 10.000 inscrits en modalitats en línia i una taxa de satisfacció superior al 94%. Entre les noves propostes destaca el taller “Edadismo: cómo detectarlo y prevenirlo”, pensat per sensibilitzar sobre la discriminació per raó d’edat i fomentar una cultura de respecte intergeneracional.

Nou cicle de passejades a diferents municipis de la província

El  Cicle de passejades per a la gent gran és un projecte promogut per la Diputació de Barcelona gràcies a la complicitat de més de 87 ajuntaments de la província, que organitzen els grups participants. El projecte va néixer l’any 2001 amb la voluntat de promoure l’intercanvi entre diferents municipis oferint la possibilitat a les persones grans de conèixer diferents entorns geogràfics i de viure la natura d’una manera adaptada a les seves possibilitats, amb uns recorreguts suaus i assequibles per pistes forestals o camins de muntanya i distàncies d’entre 8 i 10 quilòmetres.

L’objectiu principal és promoure i dinamitzar l’activitat física i l’exercici entre les persones grans com a eina per millorar la salut i afavorir les relacions interpersonals, a més de donar a conèixer el territori de la província.

Des de la temporada 2017-2018 es va apostar per la introducció de la marxa nòrdica en el projecte, i cada vegada hi ha més municipis que segueixen aquesta modalitat.

La Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals de la província la possibilitat de participar en aquest cicle a través del Catàleg de serveis, consolidant una xarxa de més de 87 ajuntaments compromesos amb l’envelliment actiu i la vida comunitària.

En l’edició passada 87 municipis de la província i 4.155 persones van participar a la convocatòria 2024-25 del Cicle de passejades per a la gent gran. La cloenda del cicle es va celebrar els dies 13, 14 i 15 de maig a Caldes de Montbui, amb una assistència de més de 3.000 participants.

Una càtedra per a la longevitat activa i saludable

La Fundació la Caixa i el Grup CaixaBank han creat, juntament amb les universitats Esade, Pontifícia Comillas i Deusto, la nova Càtedra per a una Longevitat Activa i Saludable, una iniciativa pionera destinada a convertir-se en centre de referència estatal en recerca sobre envelliment i qualitat de vida. El projecte parteix d’un context clar: a Espanya, més de 12 milions de persones tenen més de 60 anys, i el 2030 representaran el 23% de la població i el 39% de la riquesa neta del país.

El president de CaixaBank, Tomás Muniesa, va definir la càtedra com “un espai de reflexió, investigació i innovació per construir un futur on envellir amb dignitat sigui un dret garantit per a tothom”. Segons el director general de la fundació, Josep Maria Coronas, aquesta iniciativa s’emmarca en el nou Pla Estratègic de l’entitat, que situa la longevitat com a gran repte social del segle XXI.