Aquest diumenge 22 de febrer s’inauguren les tasques de restauració de l’arc romà del Pont del Diable, que han durat quasi un any i han servit per recuperar i preservar la integritat material de l’arc, protegir-lo del deteriorament causat per agents atmosfèrics i humans i perllongar-ne la conservació en condicions d’ús segures 2.000 anys després de la seva construcció per les legions del imperi romà. Els tècnics asseguren que el gran repte del conjunt de la intervenció ha estat aconseguir la fixació de les pedres que es desprenien del rebliment romà.

Tot i que l'estructura que avui creuem data del 1963, reconstruïda sobre un pont gòtic del 1295, els seus fonaments i l’arc ara restaurat conserven l'empremta de Roma a Catalunya. Aquest pont monumental formava part de la Via Augusta, construït al voltant de l'any 10 abans de Crist. per permetre el pas de carros de bous, amb una calçada ampla i gairebé horitzontal que connectava els pobles de la comarca del Baix Llobregat. L’arc romà del Pont del Diable té el màxim nivell de protecció patrimonial com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) des de l’any 1925; i el pont, des de l’any 1931.

Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Boi, inaugurarà la restauració acompanyada del diputat d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic i vicepresident quart de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, que també és alcalde d’Igualada; l’alcaldessa de Castellbisbal, Maria Dolors Conde; i el primer tinent d’alcaldia de Martorell, Lluís Amat. Les obres han estat dirigides pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (SPAL) durant onze mesos i s’hi han invertit 412.369,51 euros, finançats íntegrament per la Diputació de Barcelona. A l’acte d’aquest diumenge es procedirà a la descoberta d’una placa inaugural.

Marques de les legions romanes 

El Pont del Diable és una estructura de més de 130 metres de llarg i de 10 a 3,90 metres d’amplada. L’estrep oest té sis metres d’amplada i una longitud indeterminada. A la base, prop del riu, es van descobrir les marques de les legions IV Macedònica, VI Víctrix i X Gèmina, les quals van poder determinar la datació definitiva del pont romà i de l’arc.

Efectivament, en la construcció del pont i l’arc ara restaurat van participar les legions IV Macedònica, VI Vitrix i X Gèmina, tornant de la victòria a les guerres càntabres i de fundar Saragossa (Colonia Caesar Agusta), tal i com es va constatar a partir de l’estudi de les marques epigràfiques d’alguns dels seus carreus. El mateix estudi proposava que l’arc seria triomfal i honorífic, ja que s’hauria construït per commemorar aquesta victòria de les legions.

L’arc també tindria una funció administrativa, senyalitzant el límit entre Tarragona (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco) i Barcelona (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino), aquesta darrera fundada en el mateix període que es van construir l’arc i el pont. D’aquesta manera, el límit territorial i administratiu del període ibèric continuaria en època romana, Aquest fet es constata també a partir de l’existència de la mansio Ad Fines a les immediacions de Martorell, anteriorment a la reforma de la Via Augusta i la construcció del pont. Aquesta mansio assenyalaria el punt en el que la Via Heràclea, corresponent al vial anterior a la Via Augusta, superava el curs del riu Llobregat i accedia al territori de Tarraco.

A cavall de Martorell i Castellbisbal

El pont d’origen romà està situat al límit dels termes municipals de Castellbisbal (Vallès Occidental) i Martorell (Baix Llobregat), de manera que l’arc romà queda al terme municipal de Castellbisbal (estrep est). El pont travessa el riu Llobregat just per damunt del congost de Martorell, a l’est del nucli antic d’aquesta població, i a uns cinc-cents metres aigües avall de la confluencia del riu Anoia. Aquesta ubicació geogràfica única fa que el Pont del Diable es trobi en un punt estratègic de les comunicacions de Catalunya, tal com demostra l’alta concentració d’infraestructures (autopistes, carreteres, ponts i estació de ferrocarril) en el mateix indret.

L’arc romà es troba a l’estrep oriental, donant accés al pont, sobre un basament de 9 metres d’amplada, uns 10,6 metres de longitud i aproximadament 22 metres d’alçada des de la llera del riu. Es tracta d’un arc emmarcat amb una pilastra a cada costat i que devia culminar amb un capitell corinti, segons Laborde i Puig i Cadafalch. Les pilastres eren acanalades i estaven col·locades en els quatre angles externs. Als angles interns del fòrnix un segon ordre de pilastres llises feien de suport de la imposta de la volta.

L’objectiu principal de l’actuació que ara s’inaugura ha estat la restauració de l’arc romà del Pont del Diable, per tal de recuperar-ne i preservar-ne la integritat material, protegir-lo enfront el deteriorament ocasionat per l’agressió dels agents atmosfèrics i antròpics, i perllongar en el temps la seva conservació per permetre el gaudi dels ciutadans i visitants en condicions d’ús segures.

La intervenció s’ha dut a terme seguint aquests criteris: respectar i consolidar la seva materialitat per aconseguir la pervivència de la construcció histórica; mantenir la imatge actual, en què el rebliment interior de l’arc, que roman a la vista, forma part de la percepció i la memòria històrica dels vilatans i visitants de l’arc.

En termes generals, el projecte proposa la preservació constructiva del monument i la potenciació del seu vessant històric i documental, juntament amb l’enfortiment del seu significat col·lectiu. Per aquest motiu, els criteris adoptats per a la restauració han estat consolidar i preservar la configuració arquitectònica, constructiva i material actual per tal d’incidir en la conservació del monument. D’altra banda, es buscava enfortir la relació significativa que hi ha d’haver entre ciutadania i monument, en aquest cas lligada a la imatge que ens n’ha arribat fins a dia d’avui.

Des del 3 de febrer de 2025

Els treballs endegats pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona es van plantejar com una prediagnosi de l’arc romà, basada en el coneixement material del monument a partir dels estudis geometricoformal i fisicoconstructiu, per poder plantejar l’actuació més adient.

El estudis previs realitzats han consistit en l’aixecament planimètric, els estudis d’estabilitat estructural i de morters, la prospecció amb georadar, inspeccions mitjançant termografia infraroja, seguiment topogràfic de les fissures i anàlisi compositiva i de proporcions geomètriques.

El projecte i l’execució de les obres de restauració de l’arc romà del Pont del Diable han tingut en compte totes les actuacions necessàries per restaurar l’arc, segons plantejaments de caire arquitectònic i essencialment constructiu, i també de tractament dels diferents materials petris que el conformen. El gran repte del conjunt de la intervenció ha estat aconseguir la fixació de les pedres que es desprenien del rebliment romà.

Ha calgut evitar la caiguda de pedres de l’interior del rebliment històric, controlar l’arenització superficial del morter romà que les circumda, ja que està exposat a la intempèrie i en procés continu de degradació, i millorar l’estabilitat dels volums sobresortints d’aquest morter o formigó romà. L’actuació ha inclòs també la neteja i l’arranjament de l’entorn immediat de l’accés a l’arc, a la vessant de Castellbisbal, en què es s’han restituït algunes mancances pètries de les lloses de pedra d’època romana, amb el repàs del rejuntat amb morter mixt de calç i la renovació dels tractaments de protecció i d’acabat de les baranes metàl·liques.

Les obres de restauració de l’arc romà del Pont del Diable es van iniciar el día 3 de febrer de 2025, i l’acta de recepció dels treballs es va formalitzar en data 16/12/2025. Per tant, la durada de l’execució ha estat d’onze mesos. L’import d’execució de les obres és de 412.369,51 euros, finançats íntegrament per la Diputació de Barcelona.