La nova presidenta de la Cambra al Baix Llobregat aposta per la cohesió territorial, unes Rodalies fiables i més participació de joves i dones. Estefania Parra assumeix la presidència de la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona al Baix Llobregat amb una idea clara: la força econòmica de la comarca necessita cooperació per convertir-se en capacitat de decisió. En aquesta entrevista amb nextllobregat.cat, l’empresària defensa una institució més propera a les pimes, capaç d’acompanyar-les en la transformació tecnològica i de connectar empreses, administracions i centres de coneixement. Entre les prioritats, situa la mobilitat quotidiana, la simplificació administrativa i la incorporació d’una nova generació empresarial a la vida cameral. 

El relleu arriba després dels 23 anys de presidència de Carles Guilera, una trajectòria que Parra afronta amb respecte i voluntat de continuïtat. Del seu predecessor vol preservar la proximitat amb el territori, la vocació de servei i la confiança construïda amb empreses i institucions. També fa seus els tres consells que li ha deixat: escoltar, confiar en les persones i buscar allò que uneix.

Ara bé, distingeix entre la confiança que correspon a una institució centenària i la que haurà de construir personalment. «La confiança personal no s’hereta», afirma. Aquesta, explica, es guanya escoltant, complint compromisos i demostrant utilitat en el dia a dia.

Una Cambra que les empreses vulguin trucar

Parra prefereix parlar d’evolució abans que de ruptura. La seva agenda combina quatre eixos: competitivitat, transformació digital i innovació, col·laboració entre empreses i institucions, i més proximitat amb emprenedors, joves i indústria.

La seva experiència com a fundadora de Trading Films, el 2013, li permet entendre les reticències d’un empresari absorbit per clients, proveïdors, equips, inversions i canvis normatius. Acostar-se a una institució requereix temps, admet, però pot facilitar contactes, formació, internacionalització i accés a programes de suport.

El resultat que voldria aconseguir és molt concret: que una empresa, davant d’un problema o una oportunitat, pensi espontàniament «Parlem amb la Cambra». Per arribar-hi, considera que és la mateixa institució qui ha de demostrar què aporta.

Això implica explicar millor els serveis i oferir participació real a les noves generacions. Destaca Futur Cambra, una iniciativa que busca empresaris i emprenedors de menys de 45 anys amb perfils diversos. També defensa formats de trobada més dinàmics, formació vinculada als reptes empresarials i una comunicació més directa.

Pel que fa a les dones, reivindica el treball de l’Observatori Dona, Empresa i Economia i la necessitat d’ampliar els referents i les oportunitats. Des de la seva experiència com a inversora business angel, ho resumeix així: «El talent no té gènere», però l’accés a xarxes i finançament no sempre ha estat igual.

Més cohesió per tenir més veu

La nova presidenta considera que la diversitat municipal i empresarial del Baix Llobregat és una fortalesa, tot i que també pot generar dispersió. La proximitat amb Barcelona contribueix, a més, a concentrar l’atenció en la capital.

Per això reclama més connexió entre els agents comarcals. «El pes econòmic és important, però per si sol no garanteix influència», assenyala. Aquesta capacitat augmenta quan el territori identifica prioritats, aporta dades, proposa solucions i les defensa conjuntament.

La seva proposta d’agenda compartida se centra en infraestructures i mobilitat; competitivitat i simplificació administrativa; talent i formació; i manteniment i atracció d’activitat empresarial i industrial. Per construir-la, vol comptar amb empreses, patronals, ajuntaments, Consell Comarcal, sindicats, universitats i centres tecnològics i formatius.

També veu marge de cooperació amb Elisabet Parés, presidenta de la delegació de l’Hospitalet. Planteja intercanviar experiències, aprendre de les iniciatives que funcionen i sumar esforços davant de reptes comuns, respectant les particularitats de cada territori.

Rodalies, una prioritat empresarial

Si hagués de posar una infraestructura en primer lloc, Parra escolliria unes Rodalies fiables i amb capacitat suficient. La raó és el seu efecte directe sobre la vida quotidiana i sobre la capacitat de les empreses per captar i retenir treballadors.

Adverteix que una pime situada en un polígon accessible sobretot en cotxe redueix les persones que poden plantejar-se treballar-hi. La mobilitat, per tant, també és una política d’ocupació, talent, sostenibilitat i competitivitat.

Aquesta prioritat no exclou els accessos ferroviaris al Port, les connexions amb l’aeroport, el Corredor Mediterrani o el transport als polígons. Defensa una planificació integrada: «La mobilitat s’ha de pensar com un sistema».

En la relació amb les administracions, es compromet a mantenir l’exigència i el diàleg. Considera compatibles reclamar que els projectes avancin, aportar arguments i dades i treballar de manera constructiva amb els responsables públics.

Simplificar abans de digitalitzar

La falta de professionals qualificats figura entre les preocupacions que li traslladen les empreses, juntament amb la burocràcia, els costos i la complexitat reguladora. Parra aposta per reforçar la connexió permanent entre centres educatius i empreses, amb la FP dual com a exemple del camí a seguir.

Una missió empresarial al Regne Unit, amb visites a l’Imperial College London i a l’ecosistema universitari de Cambridge, li va reforçar la convicció de que la innovació avança quan les empreses confien problemes reals als centres de coneixement i aquests hi aporten talent i recursos.

En l’àmbit administratiu, reclama revisar els procediments abans d’incorporar tecnologia. «Digitalitzar un procés dolent només aconsegueix que un procés dolent funcioni digitalment», adverteix. La seqüència que proposa és revisar, ordenar i simplificar; després, digitalitzar i, quan tingui sentit, automatitzar.

El mateix criteri pràctic aplica a la intel·ligència artificial i la ciberseguretat. Moltes pimes saben que han d’avançar, però necessiten orientació per decidir per on començar i com implantar les eines adequades.

Parra vol avaluar el mandat amb indicadors d’empreses ateses, participació, formació i projectes impulsats. Però, si hagués d’escollir un únic assoliment, seria una cooperació més gran entre tots els agents. La considera l’eina que permet millorar infraestructures, generar talent, atraure inversions i defensar els interessos de la comarca. El seu compromís és aportar-hi la mirada de qui continuarà sent empresària: escoltar, connectar i buscar solucions.