L’escriptora hospitalenca Núria Garcia Caldés ha publicat un recull de relats que explora els límits entre el que es veu i el que s’intueix, entre la memòria i la realitat. La seva trajectòria és molt àmplia, combina literatura, traducció, edició i arts plàstiques. Caldés construeix en aquest llibre un univers de presències, com gegants, records i absències que funcionen com a punts de referència de vida. El llibre, editat per Cal·ligraf, es presenta divendres, 10 d’abril, a les 18,30 hores a l’Auditori de la Biblioteca Central Tecla Sala de l’Hospitalet. A la imatge que encapçala aquesta entrevista apareix Núria García Caldés la tercera per l’esquerra, acompanyada d’un grup de alumnes de Batxillerat del curs 1973-1974 de l’Institut Torres i Bages de Can Serra (l’Hospitalet).

“Els punts de partida sempre son difícils d’establir”, explica Caldés. En el seu cas, el llibre no neix només d’una idea única, sinó que es tracta d’un “teixit que va recollint fils de procedències molt diverses”. Segons l’autora, Fites d’Infinit és un “recorregut de contes” on l’infinit es pot entendre com la vida mateixa: “una vida primordial que va més enllà de qualsevol individu”. 

El concepte d’infinit també es construeix a través d’experiències concretes. Caldés recorda un moment de joventut a l’Hospitalet, quan amb els companys de Batxillerat de l’institut Torres i Bages de Can Serra van plantar un arbre durant el curs 1973-1974 com agent simbòlic vinculat a aquesta idea d’infinit. L’arbre va rebre el nom d’Apeiron per influència de les classes del professor de Filosofía Francesc Boldú. Recentment, els seus companys de l’institut van visitar l’arbre i, és clar, 50 anys desprès, està enorme. També recorda la descoberta posterior d’una pedra, una fita, en un poble de l’Empordà, que va convertir-se també en la imatge d’aquest fil conductor. 

L’Hospitalet com a origen i memòria 

Tot i que fa anys que viu fora, l’autora manté una connexió molt clara amb el seu territori d’origen, l’Hospitalet de Llobregat. La seva infància i adolescència allà travessen el llibre, especialment des de la memòria. 

“Els records de viure a l’Hospitalet em van omplir els dies amb una gran intensitat” explica Caldés. Espais com la casa familiar que ella menciona com “una caseta molt humil que ja no existeix”, o la figura de la mare apareixen al llibre com a elements fonamentals. “Tot això ho he hagut de rescatar de la memòria”.

A més de la relació sentimental amb el territori, l’autora va voler connectar físicament: “He tornat a l’Hospitalet moltes vegades, simplement a caminar pels carrers i buscar on hi havia el que hi havia”.

Escriure des de l’experiència

Caldés es defineix a ella mateixa amb una frase que li van dir, i que ha fet seva: “Soc una cronista. No del que passa, si no del que em passa”. Aquesta mirada subjectiva travessa tot el llibre i també la seva trajectòria, que ha estat marcada per diverses disciplines. “Tot el que he fet m’ha portat fins aquí”, afirma. “Des de la pintura dins la ceràmica, totes formen part d’una mateixa necessitat creativa. No he sabut triar”.

Entre el visible i l’invisible 

Un dels eixos principals de Fites d’Infinit és la idea del límit entre dos conceptes. “El que no es veu no significa que no existeixi”, reflexiona Caldés. El llibre es mou constantment entre presència i absència, record i futur. Conceptes que semblen contraris i es combinen jugant amb el seu límit. 

Això es pot veure en relats com ‘A la foto’, en la imatge es converteix en un espai ambigu: “la fotografia no només atrapa una imatge, també mostra el que s’ha escapat”. 

També es pot notar aquesta tendència en la manera en la que aborda elements aparentment fantàstics, com els monstres. “Tots els hem viscut quan érem petits, físicament no els hem vist, però existeixen”.

Paraula, poesia i veritat 

Pel que fa a l’estil, Caldés aposta per una escriptura clara amb profunditat poètica. “Intento escapar del que queda com una anècdota i anar al fons”, explica. La seva voluntat és escriure des de una veu sincera: “entrar dins d’una història i viure-la perquè es pugui compartir”. 

Per a ella, la paraula té un paper central. “Cada paraula té un significat molt concret, però després el lector sempre hi aporta la seva interpretació. 

Fites d’Infinit també dialoga amb la resta de les seves obres, com “La Vida Mana” o “Jo també soc de fang”. “Si algú llegeix els llibres, un darrere l’altre, veurà que hi ha el mateix recorregut, unes ganes de llum i de viure millor”, assegura. 

Presentació a l’Hospitalet 

El llibre es presentarà a la Biblioteca Central Tecla Sala (sala d’actes), divendres 10 d’abril a les 18.30 h, en un acte que comptarà amb la participació del pianista Michael Cheung. Una cita per descobrir de prop un llibre que convida a llegir amb atenció i a deixar-se portar per tot allò que, sovint, no es veu però hi és.