nextllobregat.cat entra al backstage i assisteix a l’assaig general del Cirque du Soleil hores abans de l’estrena a Bellvitge d’una autèntica òpera circense del segle XXI, on el vell «més difícil encara» es barreja amb teatre, música, vestuari i somnis. A la imatge que encapçala aquest reportatge, l’acròbata Darián Cobas i la cap de vestuari, Mar González, a qui nextllobregat.cat ha entrevistat, i una imatge de l’assaig de les contorsionistes, sense maquillatge ni vestuari de la funció.

Hi ha un moment, abans que s’encenguin els focus i el públic ocupi les graderies, en què el Cirque du Soleil deixa al descobert el seu secret. Encara no hi ha maquillatge, ni tots els vestits han sortit dels seus penjadors, però sobre la pista ja es vola, es desafia la gravetat i es repeteix una vegada i una altra allò que, unes hores després, haurà de semblar impossible i senzill alhora.

nextllobregat.cat ha pogut entrar al backstage i assistir a l’assaig general de KURIOS – Gabinet de Curiositats abans que la nit d’aquest dijous s’aixequi el teló sota la Gran Carpa instal·lada a Bellvitge, a L’Hospitalet. Entre bastidors es descobreix que darrere del que es pot considerar l’espectacle més gran del món hi ha una formidable maquinària humana de precisió, una veritable òpera circense del segle XXI en què les acrobàcies del «més difícil encara» conviuen amb música, interpretació, vestuari, màquines impossibles i una atmosfera construïda amb màgia i somnis.

Entrenament constant

Durant l’assaig, els artistes treballen sense el vestuari definitiu ni el maquillatge amb què apareixeran davant del públic. Però n’hi ha prou d’observar-los uns minuts per comprendre que l’espectacularitat no neix dels efectes. Hi és molt abans, en anys d’entrenament, en la repetició obsessiva de cada moviment i en una organització que desmunta completament aquella expressió col·loquial de «això és un circ» com a sinònim de desordre.

Ho explica Darián Cobas Vargas, un dels acròbates. Aquest cubà de 35 anys, establert a València, procedeix de la gimnàstica d’alta competició. Va començar a entrenar-se a Santiago de Cuba amb només sis anys, va ingressar als 14 a la selecció nacional i va dedicar quinze anys de la seva vida a la gimnàstica, cinc dels quals com a integrant de l’equip cubà. Després va arribar el circ i, finalment, el Cirque du Soleil.

«Es diu vulgarment “això és un circ”, però si veus aquest espectacle pots pensar: “Ostres, l’organització i la dedicació que tenen aquests nois és increïble”», explica durant l’assaig. Cobas no dubta a establir la comparació: «Crec que estem al nivell de qualsevol futbolista o de qualsevol esportista d’elit».

El «més difícil encara» continua viu

A KURIOS es manté intacte un dels principis fundacionals del circ: sempre es pot anar una mica més enllà. «Sí, això es conserva. Es manté l’essència del que és el circ, però amb un nivell tècnic top», assegura Cobas. I utilitza una comparació especialment gràfica per explicar com n’és de difícil arribar a un escenari com aquest: «Entrar al Cirque du Soleil és com treure unes oposicions per a un artista circense». La diferència, bromeja després, és que ell no s’ha convertit precisament en funcionari: «Jo soc funcionari del món, dels viatges».

Cobas sap de què parla. El 2018 va acudir a Girona a una audició del Cirque du Soleil juntament amb uns 400 candidats. Va quedar entre els deu finalistes i uns mesos després va rebre la trucada. El 2019 va debutar amb TOTEM i des del 2023 forma part de KURIOS, on intervé en l’espectacular número de Duo Straps, corretges aèries des de les quals els acròbates converteixen el buit en el seu escenari.

L’espectador veurà cossos suspesos en l’aire i una successió de moviments que semblen contradir les lleis físiques. Durant l’assaig, però, la proximitat permet apreciar una altra realitat: no hi ha improvisació possible. «Hem caigut tantes vegades tots els que veus aquí que ja ni ens en recordem. Per a nosaltres, caure és una cosa normal. Forma part del procés», explica l’acròbata. «Cada caiguda t’ensenya a aixecar-te i també a saber què és el que no has de fer». I confirma una cosa que impressiona encara més després de veure’l treballar: assagen i actuen sense xarxa.

Tots els artistes també són altres personatges

Res de tot això va començar ahir. «Jo faig gimnàstica des dels sis anys. Això no va començar quan vaig entrar al Cirque du Soleil el 2019», recorda. Ara ja no necessita entrenar per adquirir unes condicions físiques que porta dècades construint, sinó per conservar-les durant una temporada que pot arribar a unes 300 funcions anuals. Les jornades es poden allargar des de les dues de la tarda fins a les onze o dotze de la nit i els artistes disposen de fisioterapeutes i sessions de pilates o ioga, a més de programes individualitzats per mantenir el cos preparat.

Però KURIOS tampoc permet que un acròbata sigui només acròbata. Durant la primera part de la funció, abans d’afrontar el seu gran número a la segona, Cobas apareix sobre l’escenari com a personatge. Els artistes també s’han de desenvolupar en interpretació, cant i ball. Aquest és precisament un dels elements que converteix l’espectacle en una proposta més pròxima a una gran òpera contemporània que no pas a una mera successió de números circenses.

L’altra funció comença darrere del teló

Mentre els acròbates assagen sobre la pista, al backstage es desenvolupa un altre espectacle que el públic mai no veurà. Allà mana Mar González, cap de vestuari de KURIOS. Nascuda a Santander, la seva relació amb agulles, patrons i teles va començar quan era adolescent, quan la seva àvia li va regalar la seva primera màquina de cosir als 14 anys i la va apuntar a classes de sastreria. Va estudiar Disseny d’Interiors i Moda a Oviedo i va ampliar la seva formació a Londres, al London College of Fashion i a Central Saint Martins. La seva primera experiència amb el Cirque du Soleil va arribar el 2003 i posteriorment va treballar en produccions com Alegría i Quidam.

Si sobre la pista tot ha d’estar calculat al centímetre, en vestuari passa exactament el mateix. «La nostra missió és mantenir tot el vestuari amb la màxima esplendor, com el primer dia», explica González. El seu equip està format per nou persones que s’encarreguen pràcticament de tot: vestits, sabates, perruques, barrets, bigotis i accessoris. Cal rentar, reparar i transformar peces quan s’incorpora un artista nou i assistir aquells que necessiten ajuda per convertir-se en els seus personatges abans de sortir a escena.

Viatjar més que el bagul de la Piquer

González resumeix aquell gegantí guarda-roba ambulant amb una expressió molt espanyola: «És com el bagul de la Piquer». Un bagul, això sí, de dimensions extraordinàries que recorre continents juntament amb la carpa, els artistes i fins i tot les màquines de cosir.

Quan acaba una funció i el públic abandona les graderies, l’espectacle del departament de vestuari continua. Tota la roba que està directament en contacte amb la pell es renta després de cada representació. Dos integrants de l’equip dediquen dues hores diàries, sis dies a la setmana, exclusivament a la bugaderia. Hi ha dos jocs de vestuari i algunes jornades poden acumular fins a tres representacions.

«Fem de tot, des de cosir un botó fins a transformar el vestuari d’un artista nou a la seva talla», resumeix González. «Passem per milers de processos diferents». I un botó, aquí, pot no ser simplement un botó.

Cent bigotis per fabricar un somni

La màgia es construeix precisament amb allò que l’espectador probablement mai no arribarà a identificar des del seu seient. En una sola jornada, l’equip pot arribar a preparar al voltant d’un centenar de bigotis. També selecciona una corbata, repara una sabata, col·loca una perruca o pinta el cinturó d’un músic. «Al backstage s’atén constantment el detall», explica González.

KURIOS compta amb més d’un centenar de vestits, concebuts per transportar el públic cap a un estrany univers retrofuturista poblat per inventors, màquines, científics i criatures que semblen sorgides d’un somni de principis del segle XX.

Algunes peces requereixen una feina gairebé tan sorprenent com la que fan els acròbates. El vestit de l’Home de l’Acordió, per exemple, va necessitar una setmana de costura interior. Els seus pantalons estan plegats com una peça d’origami i permeten al personatge encongir-se o elevar-se. Altres vestits evoquen antigues joies de Fabergé, els dissenys per a la xarxa acrobàtica fan picades d’ullet al cinema fantàstic de Georges Méliès i hi apareixen materials que imiten velluts, pells, metalls o els primers plàstics.

El ritual de transformació es completa amb el maquillatge. Els mateixos artistes es maquillen abans de cada funció i, depenent del personatge, poden necessitar entre 40 minuts i dues hores per fer-ho. Tot plegat explica per què, quan finalment apareix un personatge sobre la pista, res sembla casual.

Fer semblar fàcil allò impossible

L’assaig general ofereix potser la millor manera d’entendre KURIOS. Sense tot l’embolcall visual de la representació definitiva, queda nua l’essència del circ: cossos que volen, salts que contenen anys d’entrenament, una caiguda assumida com a part de l’aprenentatge i artistes que repeteixen fins que allò extraordinari deixa de semblar extraordinari.

Després arribarà el vestuari. Arribaran els bigotis, les perruques i el maquillatge. Sonaran els músics i s’encendran els llums. I una carpa instal·lada a Bellvitge es convertirà durant unes hores en un lloc situat en algun punt entre la realitat i el somni.

Cobas convida especialment el públic a descobrir-lo. «Cirque du Soleil és gairebé sempre una aposta segura, però els convido especialment a venir a veure KURIOS. És un dels espectacles més creatius, sorprenents i cridaners que té ara mateix el Cirque du Soleil», afirma. El muntatge va iniciar el seu recorregut internacional el 2014 i ja ha superat les 3.000 representacions.

Aquest dijous, quan s’apaguin els llums sota la Gran Carpa de L’Hospitalet, el públic contemplarà el resultat final. Però nextllobregat.cat els ha pogut oferir allò que normalment roman ocult: les hores d’assaig, la disciplina d’un antic gimnasta olímpic, les mans que reparen un vestit després de cada funció i aquest exèrcit discret que col·loca cada detall al seu lloc. És l’altre Cirque du Soleil. El que succeeix abans i darrere de l’espectacle.

Després s’aixecarà el teló i tot haurà de semblar màgia. Perquè d’això tracta KURIOS: de mantenir viu el vell «més difícil encara» i convertir-lo, amb la precisió d’un esportista d’elit i la fantasia d’un somiador, en una gran òpera circense del segle XXI.