El barri de La Florida de l’Hospitalet es caracteritza per la seva diversitat cultural i una forta identitat comunitària, on la meitat dels residents són d’origen estranger. És innegable que és un espai on s’entrellacen vides procedents d’altres zones d’Espanya i de tot el món, amb cultures diferents, religions oposades o, senzillament, formes de viure totalment dispars.

Els seus veïns troben un nexe comú al barri, formant una comunitat profundament consolidada que es recolza i es respecta constantment. Tot i això, existeixen problemes evidents: hi ha una estigmatització del barri que provoca un obstacle per al seu desenvolupament i la plena integració dels seus residents.

Per tal de tenir un punt de vista neutral sobre com viuen els infants, els pares, els veïns o els professionals que treballen en institucions o entitats de la zona, vam parlar amb una professora del barri, la presidenta de l’Associació de Veïnes i Veïns del barri, Júlia Portal, i vam tenir en compte l’estudi realitzat per les alumnes del grau superior d’Integració Social de l’IES Vilumara, anomenat “Ser jove a la Florida: desitjos i mancances”.
 

Compromís i resiliència comunitària

Organitzacions veïnals i entitats treballen en projectes que busquen fomentar la participació ciutadana, millorar els espais públics i promoure la inclusió social en aquesta zona de L’Hospitalet. Quan arriba la calor als carrers del barri, arriba també l’aturada de les escoles. I el que podria semblar una pausa per a moltes famílies, per a les de La Florida no significa descans, sinó reorganització, resistència i, sobretot, una reinvenció comunitària.

Des de fa uns anys, el barri s’ha fet conegut a escala mundial arrel d’alguns dels cantants que s’hi han criat, com Morad i Beny Jr, dos artistes que, a més de trobar un camí positiu per a les seves vides, també busquen millorar la vida dels infants de la zona, motivant-los a formar-se, patrocinant l’equip de futbol del barri o portant-los als seus concerts a canvi de bones notes. Accions com aquestes són una mostra del compromís veïnal que existeix en un barri tan estereotipat per les forces de l’Estat i la societat.
 

Un repte permanent

Tot parlant amb la Júlia Portal, presidenta de l’associació de veïns del barri, va sorgir la pregunta de com es viu l’estiu a La Florida. Ella explica que, per al barri, l’estiu no representa necessàriament una època molt més problemàtica que la resta de l’any, ja que les famílies amb dificultats per sostenir la criança dels seus fills han de continuar buscant solucions i inventant noves formes d’organitzar-se, com fan durant tot l’any. Falten estructures de criança comunitària i espais urbanísticament més amables per al joc i la cura de les persones, sobretot dels infants.

Les famílies que ja viuen al límit econòmic i emocional, s’enfronten al repte addicional d’assumir les despeses d’alimentació que durant el curs assumeixen les escoles. No existeix una gestió específica per a l’alimentació dels infants quan no hi ha escola, i tot i que algunes famílies sí que poden sol·licitar una targeta de compra als supermercats, aquestes ajudes són escasses, burocràtiques i temporals.

Tal i com comenten algunes veïnes, l’import varia segons la unitat de convivència: si es tracta d’una persona, la quantia és de 60€ al mes, i si són quatre persones, 190€. A més, moltes d’aquestes ajudes estan condicionades a l’empadronament, cosa que exclou automàticament les famílies migrants que, per diversos motius, no han pogut regularitzar la seva situació. Així que potser, qui més ho necessita és qui més queda fora del sistema.
 

Què passa a l’estiu?

Segons l’estudi “Ser jove a la Florida: desitjos i mancances”, realitzat per alumnes del grau superior d’Integració Social de l’IES Vilumara, el 33% dels joves no duu a terme cap activitat de lleure per motius econòmics.

Al districte es promouen activitats dirigides a la infància, com l’Esplai o l’associació La Llumeneta, una entitat solidària que acompanya infants i famílies, dones i homes immigrants, però tenen una capacitat molt limitada i molts infants queden fora d’aquestes opcions. A més, hi ha una certa disconformitat amb aquestes activitats, ja que la majoria estan pensades i dirigides per persones adultes que sovint són externes al territori i que aporten un espai de control, provocant que les famílies tinguin la sensació de que el potencial d’aquests infants per experimentar, aprendre i desenvolupar totes les seves qualitats quedin limitades.

En aquest sentit, Júlia Portal creu que si aquests espais es pensessin d’una altra manera, podrien fomentar el relleu generacional en l’associacionisme del barri i una participació activa d’infants i joves en els afers comunitaris. És evident que el barri necessita espais on sorgeixi una socialització espontània i genuïna, on es doni a la infància un paper actiu en la construcció del seu propi temps i espai.
 

El carrer no és dels veïns

Les veïnes més grans encara recorden com, fa dècades, la criança dels fills era una tasca col·lectiva. Els carrers eren segurs, els bancs nombrosos, i les places acollidores. Però a dia d’avui el disseny de la ciutat respon a una lògica comercial i de control: els cotxes ocupen gairebé tot l’espai, les places tenen cartells que prohibeixen jugar i cada vegada hi ha menys bancs on descansar o conversar.

Aquesta transformació de l’espai públic impacta directament sobre la infància. Sense llocs on jugar de manera lliure i segura, sense ombra ni fonts, sense vegetació ni mobiliari accessible. Especialment a zones com “els blocs”, la més estigmatitzada del barri, es respira un urbanisme hostil -o aquesta és la percepció dels propis veïns-, tot i tractar-se d’una zona per a vianants.
 

Seguretat i estigmes

Un tema recurrent en les converses veïnals és el de la seguretat, no perquè La Florida sigui necessàriament més insegura que altres barris, sinó perquè està constantment al punt de mira dels mitjans i les administracions públiques. Els titulars sensacionalistes estigmatitzen la comunitat i fan que des de fora es creï una imatge irreal del barri.

Aquesta criminalització constant justifica intervencions policials desproporcionades, com els plans Tetra, Brida o Kanpai: dispositius de vigilància i control que s’implementen en nom de l’ordre, però que a la pràctica reprodueixen violència institucional. És comú veure controls arbitraris a la sortida del metro o a les places del barri, especialment cap a joves racialitzats.

Així que, al contrari que per molts infants i adolescents d’altres zones, per als joves de La Florida la figura del policia no representa ni protecció ni ajuda, sinó que els inspira temor. Aquests joves han vist com entren a casa seva, desallotgen familiars o detenen veïns, i les xerrades obsoletes sobre seguretat viària a les escoles no ajuden a millorar aquesta percepció, ja que no contribueixen a construir una relació més propera entre cossos de seguretat i ciutadania.
 

Fomentar una infància lliure

Una de les grans demandes de les veïnes és que els infants puguin tenir veu pròpia, que la seva opinió importi i puguin decidir i participar activament en els afers del barri. Algunes iniciatives ja ho intenten; per exemple, els processos d’arquitectura participativa impulsats des de l’espai Pomezia han permès que els infants dissenyin jocs i mobiliari urbà segons les seves necessitats. Paral·lelament, des de centres educatius com l’escola La Florida també es busca crear un entorn d’aprenentatge cooperatiu, participant en activitats del barri a través de les diferents entitats i institucions, amb la intenció d’ensenyar més enllà dels coneixements bàsics i formar els joves en valors.

No obstant, existeix la sensació d’un vincle fràgil entre les institucions i els veïns a barri, i des de l’Associació de Veïnes i Veïns de La Florida es denuncia la manca de voluntat política per a escoltar, acompanyar i donar suport a les iniciatives que puguin sorgir.

La infància no pot continuar sent tractada com un objecte sobre el qual vetllar o exercir control: ha de ser reconeguda com una comunitat de persones amb veu pròpia. Només així serà possible crear un barri millor, una Florida on infants i joves creguin que tenen un futur. Perquè sí, La Florida sona a Morad, però també sona a veïnes al carrer, a rialles d’infants reinventant el barri, a batalles d’aigua, a fogons comunitaris, a protestes, a esperança, i a una infància que lluita sense rendir-se.