Durant molts anys, els parcs s’han entès com espais lúdics o d'esbarjo. Han sigut llocs on passejar, fer esport, portar els infants a jugar o simplement descansar una estona. Han format part del paisatge quotidià de les ciutats, però moltes vegades han quedat en un paper secundari dins de les grans discussions sobre urbanisme, mobilitat o desenvolupament econòmic.

Avui el seu paper és molt diferent. En una metròpolis cada vegada més densa, més urbanitzada i més exposada als efectes del canvi climàtic, els espais verds han deixat de ser un simple complement. Els parcs metropolitans s'han convertit en una infraestructura essencial per entendre com les ciutats del Baix Llobregat i de l'entorn metropolità intenten adaptar-se als grans reptes ambientals, socials i climàtics del present.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona gestiona actualment una xarxa formada per 55 parcs metropolitans repartits pel territori. Espais molt diferents entre si, però que comparteixen una mateixa funció. Ofereixen natura de proximitat en un dels territoris més densament poblats. Des de grans zones forestals fins a parcs urbans integrats dins de la trama de les ciutats, tots ells formen una xarxa verda que connecta barris, municipis i persones.

Al Baix Llobregat, aquesta realitat es fa visible en espais molt diversos. Des del parc de Can Mercader a Cornellà, un dels més emblemàtics de la comarca, fins al parc de Torreblanca, compartit entre Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí. També formen part d'aquesta xarxa grans àrees verdes com el parc de la Muntanyeta de Sant Boi o el parc del Canal de la Infanta, que han esdevingut punts de trobada habituals per a milers de veïns.

Una necessitat enmig de la ciutat

El Baix Llobregat ha experimentat una transformació intensa. L'expansió urbana, les infraestructures de transport, els polígons industrials i el creixement residencial han configurat un territori on conviuen activitats molt diverses en un espai limitat.

En aquest context, els parcs tenen una funció que va molt més enllà del seu valor estètic. Representen espais de respir. Són llocs on la ciutadania troba tranquil·litat, contacte amb la natura i una oportunitat per desconnectar del ritme accelerat de la vida urbana.
Les enquestes de satisfacció realitzades per l'AMB mostren que aquests espais són especialment valorats per la sensació de benestar que generen. La tranquil·litat, la proximitat i la qualitat dels entorns naturals apareixen de manera recurrent entre els aspectes més apreciats pels usuaris.

Potser aquesta és una de les grans paradoxes de les ciutats contemporànies. Com més creixen, més necessiten espais que permetin reconnectar amb allò que la urbanització ha anat transformant. Els parcs metropolitans exerceixen, en certa manera, aquest paper de pont entre la ciutat i la natura.

La calor està redefinint les ciutats

Si hi ha un factor que està transformant la manera d'entendre els espais verds és el canvi climàtic.

Les onades de calor són cada vegada més freqüents i intenses. Allò que abans es considerava excepcional s'està convertint poc a poc en una realitat habitual dels mesos d'estiu. Aquesta situació afecta especialment les zones urbanes, on l'asfalt, el formigó i la manca de vegetació amplifiquen les temperatures.

És en aquest  situació en la que els parcs han adquirit una nova dimensió. Ja no només serveixen per passejar o fer esport. També contribueixen a protegir la salut de la població.

La xarxa metropolitana compta amb centenars de refugis climàtics destinats a oferir espais més confortables durant els episodis de calor extrema. El número de refugis ja arriba a 319 espais. El 86,7% de la població té un refugi climàtic a menys de 10 minuts a peu de casa. Els parcs també formen part d'aquesta xarxa juntament amb biblioteques, equipaments i piscines. Gràcies a l'ombra, la vegetació i la capacitat del sòl per absorbir l'aigua, aquests espais mantenen temperatures més suaus durant els mesos més calorosos.

Les persones més vulnerables a la calor superen les 526.000 a l'àrea metropolitana. Entre elles hi ha gent gran, infants i altres col·lectius especialment sensibles als efectes de les altes temperatures. Al Baix Llobregat, aquesta realitat és cada vegada més present, i els espais verds han passat a tenir també una funció vinculada a la salut i al benestar de la població.

Renaturalitzar per resistir

La resposta davant aquests reptes no passa només per conservar els espais existents. També s’han de transformar i adaptar.
Durant els darrers anys han guanyat protagonisme conceptes com la renaturalització urbana, la connectivitat ecològica o les solucions basades en la natura. Darrere d'aquests termes hi ha la idea d’utilitzar la natura com una aliada per fer les ciutats més habitables i resilients.

Aquesta aposta es tradueix en actuacions molt diverses. Des de la plantació de noves espècies adaptades al clima mediterrani fins a la recuperació de zones humides, la millora dels sistemes de reg o la creació de corredors ecològics que afavoreixin el desplaçament de la fauna.

Un dels exemples més innovadors és el projecte pilot de bosc urbà impulsat a Cornellà de Llobregat. Inspirat en el mètode Miyawaki, desenvolupat pel botànic japonès Akira Miyawaki, aquest model busca crear petits boscos densos i biodiversos amb un creixement molt més ràpid que els boscos convencionals.

Més enllà de l'experiment tècnic, iniciatives com aquesta reflecteixen la necessitat de portar més natura a l'interior de les ciutats i d'aprofitar-ne els beneficis ambientals.

Aprendre a mirar el territori

Els parcs també s'han convertit en espais educatius.

Cada any, desenes de milers de persones participen en activitats vinculades a la descoberta de la natura, la sostenibilitat i la biodiversitat. Més enllà dels espais verds, els parcs acullen activitats que van des de tallers familiars fins a programes educatius i iniciatives de ciència ciutadana, una oferta que s'ha anat consolidant amb els anys.

Aquestes iniciatives tenen una importància que no sempre es reconeix.. En una societat majoritàriament urbana, moltes persones mantenen un contacte limitat amb els ecosistemes naturals. Els parcs ofereixen una oportunitat per observar espècies vegetals i animals, entendre els processos ecològics o descobrir la biodiversitat que conviu amb nosaltres dins de les ciutats.

La presència de papallones, insectes pol·linitzadors, aus o vegetació autòctona deixa de ser un element decoratiu per convertir-se en una eina educativa. Conèixer el territori és també una manera de protegir-lo.

Un repte de futur

El futur dels parcs metropolitans probablement estarà condicionat per reptes cada vegada més complexos. Les projeccions climàtiques apunten a un augment de les temperatures, una major irregularitat de les precipitacions i episodis meteorològics més extrems.

Això obligarà a repensar la manera com es dissenyen, es gestionen i es mantenen aquests espais. Espècies vegetals més resistents, sistemes de reg més eficients, noves zones d'ombra o una major connectivitat ecològica seran algunes de les qüestions que marcaran els pròxims anys.

Però més enllà dels aspectes tècnics, el debat és també social. La qualitat de vida de les ciutats metropolitanes dependrà en bona part de la seva capacitat per preservar espais que ofereixin salut, benestar i contacte amb la natura.

Perquè, en el fons, els parcs ja no són només llocs on passar una estona. Són una de les eines amb què les ciutats intenten preparar-se per al futur. I potser també són una manera de recordar que, fins i tot en els territoris més urbanitzats, la natura continua sent una peça imprescindible per entendre com volem viure les pròximes dècades.

La natura metropolitana baixa al metro

Milers de persones travessen cada dia el vestíbul de connexió de les línies L3 i L5 de l'estació de Diagonal. Un espai de pas, de presses i de trajectes quotidians que, durant unes setmanes, s'ha convertit també en una finestra oberta als parcs metropolitans.

L'exposició Naturalment Metropolitans. Arquitectura i paisatge a la xarxa de parcs de l'AMB apropa al públic la transformació que han experimentat aquests espais durant les darreres dècades i reivindica el seu paper com a infraestructura verda, social i ambiental de la metròpolis. La mostra es pot visitar fins al 22 de juliol a l'Espai Mercè Sala, al vestíbul de connexió del metro de Diagonal, i forma part de la programació de la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura. 

A través de plafons, fotografies i projectes de paisatge, l'exposició explica com antics espais industrials, agrícoles o degradats han acabat convertint-se en parcs que avui formen part de la vida quotidiana de milions de persones. Actualment, la xarxa metropolitana està integrada per 55 parcs distribuïts en 35 municipis i supera els tres milions de metres quadrats de superfície. 

La mostra posa el focus en tres grans dimensions: la funció ambiental dels parcs davant reptes com el canvi climàtic i la biodiversitat; la seva aportació arquitectònica i patrimonial; i el seu paper social com a espais de convivència, educació i cohesió territorial. 

Més enllà de les dades, l'exposició també convida a una reflexió més profunda. Sovint es parla de grans infraestructures quan es pensa en la metròpolis, però els parcs també formen part d'aquesta xarxa essencial que connecta persones, barris i municipis. Espais que no només serveixen per passejar o descansar, sinó que cada vegada tenen més importància en la qualitat de vida, la salut i l'adaptació de les ciutats als reptes del futur.