L’auditori de la Diputació de Barcelona va acollir el Primer Congrés contra l’Edatisme, durant dues jornades de reflexió i diàleg que han convertit la capital catalana en punt de trobada per a professionals, investigadores, activistes i institucions decidides a abordar una de les formes de discriminació més presents, i sovint més invisibles, de les societats contemporànies. L’esdeveniment, organitzat pel Departament de Sostenibilitat Social de la Diputació, ha volgut posar les bases per una nova mirada col·lectiva sobre la vellesa, el valor de l’experiència i la necessitat de construir entorns socials i laborals més inclusius.

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret Sabidó, va obrir les reflexions amb un missatge ferm: “El primer congrés de l’edatisme esdevé un espai de reflexió per afrontar un repte inqüestionable”. Moret ha recordar que “més del 20% de la població té més de 65 anys” i ha alertar que “no ens podem permetre perdre tot aquest talent d’empleats ocupats, ja que la jubilació no és desaparèixer”. En el seu discurs institucional, la presidenta ha anunciar també una nova línia d’ajuts per als municipis de la demarcació: “Posarem a l’abast una subvenció d’1.100.000 euros per a iniciatives que generin canvis transformadors relacionats amb les persones grans”. Un compromís que, més enllà del simbolisme, busca dotar de recursos reals les polítiques públiques contra l’exclusió per motius d’edat.

“L’edatisme, malauradament, és la forma de discriminació quantitativament més present internacionalment”, afirma Moret, recordant que la lluita social no només té una dimensió moral, sinó també econòmica i democràtica. Amb l’envelliment progressiu de la població, adverteix, “no abordar l’edatisme és condemnar-nos a perdre un capital humà essencial”.

L’edatisme i sexisme al món de l’espectacle

Una de les taules rodones més seguides de la jornada ha estat la moderada per la periodista Milagros Pérez Oliva, que ha reunit dues actrius reconegudes: Vicenta Ndongo i Mercè Comes. Amb franquesa i sensibilitat, ambdues han posat veu a una de les formes més visibles de discriminació per edat: la que afecta les dones en el món audiovisual.

Ndongo començà amb una reflexió punyent: “Vaig estar repassant les actrius catalanes de fa trenta anys, amb les quals havia treballat. No és que hagin desaparegut: és que ja no les truca ningú”. Ara bé, Mercè Comes va matisar, amb ironia i lucidesa: “Jo he tingut la sort de fer sempre senyora gran. És una sort, perquè quan passa el temps et diuen: ‘ostres, estàs millor que abans’”. Tot i el to distès, el debat ha evidenciat una realitat incòmoda: la televisió i el cinema continuen reproduint estereotips de joventut i bellesa, mentre el teatre es manté com un espai una mica més obert a la diversitat d’edats i cossos.

“Mai una actriu pot escollir la seva carrera al 100%”, lamenta Ndongo. “Abans ens donaven papers vinculats a la joventut; ara, els pocs que hi ha per dones de la meva edat, no entren dins la meva identitat”. Mercè Comes, per la seva banda, denuncia que “evidentment es té molt en compte l’edat a l’hora de fer un repartiment, quan és absurd! Hi ha persones grans que podrien interpretar personatges joves perfectament”, defèn.

Totes dues coincideixen a assenyalar que el món audiovisual és especialment cruel amb el pas del temps. Ndongo apunta: “En el món audiovisual no hi ha paciència ni cura cap a l’experiència i el talent. Però estan sorgint moltes creadores que es donen l’oportunitat de parlar de l’edatisme”. Comes hi afegeix una mirada crítica sobre els cànons estètics: “Hi ha dones que s’han classificat per a la bellesa i ara, quan no poden fer de joves ni de grans, s’operen i ja no poden fer de res. El món de l’espectacle és complicat”.

El debat s’ha tancat amb un consens clar: reivindicar el talent per damunt de l’edat i del físic, i defensar una representació més digna de la maduresa femenina en la cultura i els mitjans. “S’hauria de donar més valor a la interpretació que a l’edat”, afirma Comes. “Necessitem referents femenins. El  món de la interpretació hauria de ser de les dones i de les dones grans. Estem donant una empenta per entrar, però costa”, conclou Ndongo sostenen que cal un canvi de paradigma.

El poder del significat, la comunitat i la cohesió

La conferència central de la sessió del matí va anar a càrrec de Anja Machielse, professora d’Humanisme i Resiliència Social de la Universitat d’Estudis Humanístics d’Utrecht, sota el títol Més enllà dels prejudicis: l’impacte de l’edatisme i el poder de la vida amb significat. La seva intervenció va marcar el to més filosòfic i profund de la jornada, proposant un canvi de paradigma: “L’envelliment no és només una qüestió demogràfica; és un repte compartit de tota la societat”.
Machielse defensa que la vellesa ha estat “reduïda a un temps de declivi inevitable, físic, mental i social”, una visió que qualifica de “profundament limitadora”. Davant d’aquesta mirada, proposa una cultura de la interdependència, on el valor de les relacions i la cohesió social siguin tan essencials com la salut física: “Envellir bé no significa només estar sa o actiu; vol dir mantenir relacions significatives, sentir-se connectat i tenir un propòsit vital”.

Per a la professora neerlandesa, el gran perill de l’edatisme és que destrueix el sentiment de pertinença: “Quan una persona gran deixa de sentir que importa, la seva vida comença a perdre significat”. Va alertar sobre “la soledat existencial com una de les formes més profundes de patiment” en societats cada vegada més individualistes. I va afegir: “Pertànyer, sentir-se acceptat i estimat no és un luxe: és una necessitat psicològica bàsica”.

La seva tesi és clara: envellir no és una qüestió privada, sinó pública, moral i comunitària. “Una societat que valora els seus ciutadans grans és una societat que valora la vida mateixa”, va afirmar, defensant polítiques que fomentin la convivència intergeneracional i la cohesió social. En paraules seves, “cal trencar amb les etiquetes edatistes i entendre l’edat com una part d’una mateixa història humana compartida”.

Polítiques públiques i urbanístiques per a una longevitat digna

La segona taula rodona del matí, moderada també per Milagros Pérez Oliva, va reunir tres ponents amb perfils complementaris: Nena Georgantzi, directora de polítiques sobre drets humans i no discriminació de l’AGE Platform Europe; Francesco Cocco, arquitecte especialitzat en disseny per a tothom i longevitat; i Elena del Barrio, sociòloga i investigadora del Matia Instituto.

Nena Georgantzi va subratllar que l’edatisme “no és només individual o quotidià, és sistemàtic i institucionalitzat”. A diferència d’altres àmbits, “les polítiques públiques destinades a la gent gran sovint es limiten a l’atenció o l’assistència, sense considerar-los part activa de la comunitat”. Va remarcar també la importància del disseny de les ciutats i espais públics per fomentar la interacció intergeneracional, i no pas l’aïllament.

L’arquitecte Francesco Cocco va reforçar aquesta idea des d’una perspectiva urbanística: “L’accessibilitat i la presència d’espais públics per a la comunitat afecten directament la salut”. Va defensar un “dret a la ciutat, a la casa, a la comunitat i als serveis actius”, essencials per envellir amb salut i dignitat. 

Els tres ponents van coincidir que la lluita contra l’edatisme requereix una revisió profunda de les polítiques europees sobre envelliment actiu, moltes de les quals “han quedat obsoletes”. També van alertar del risc d’un nou estereotip: el de la persona gran “hiperactiva i perfecta”, que pot excloure aquelles més vulnerables o dependents. “Hem d’anar amb cura de com parlem de l’edatisme: és una qüestió de dignitat”, recordava Elena Del Barrio. “Quan diem persona gran, persona és el subjecte; gran, només l’adjectiu”.

Una qüestió del futur col·lectiu a la comarca

També la sociòloga recordava que “els mitjans de comunicació no haurien de fer equiparacions que s’acaben convertint en discursos estereotipats. No s’ha de tractar cap col·lectiu com un ens abstracte”, i alertava que, “les persones amb una imatge negativa de la vellesa viuen una mitjana de set anys menys”. Defensant que el rebuig a envellir és també una forma d’edatisme interioritzat, “hauríem de reconèixer ser grans amb orgull”, concloïa.

El matí de la primera jornada del Primer Congrés contra l’Edatisme va concloure amb una sensació compartida: l’envelliment és un assumpte comú, que exigeix canvis culturals, institucionals i humans. La Diputació de Barcelona, a través de les seves polítiques de sostenibilitat social, va deixar clar que vol convertir aquesta reflexió en acció. L’anunci del compromís d’oferir una línia d’ajuts d’1,1 milions d’euros per impulsar iniciatives municipals de transformació social, suposa una aposta concreta per fer visible el talent, la dignitat i la participació de les persones grans.

Experiències locals, eines i compromisos públics

En la segona jornada del congrés es va posar el focus en les experiències locals, les polítiques públiques i els recursos concrets per abordar l’edatisme des del territori. Aquesta sessió va aprofundir en el paper dels municipis com a agents clau de transformació social i va recollir exemples, metodologies i eines per impulsar municipis no edatistes.

Al llarg del matí, es van compartir dades que van evidenciar l’abast del repte. Segons l’Organització Mundial de la Salut, 1 de cada 2 persones al món té actituds edatistes, i 1 de cada 3 persones grans afirma haver estat víctima de discriminació per motiu d’edat. A la província de Barcelona, més d’1,1 milions de persones tenen 65 anys o més, fet que reforça la urgència d’abordar l’edatisme com una qüestió estructural i no anecdòtica.

La segona jornada va donar espai a l’exposició de projectes municipals i d’entitats que ja estan impulsant canvis des del territori: estratègies de participació, programes de mentoria intergeneracional, projectes d’habitatge col·laboratiu i iniciatives culturals i comunitàries que tenen com a objectiu desactivar estereotips i fomentar la participació significativa de les persones grans. A més, es van presentar eines de diagnosi i protocols per incorporar la perspectiva d’edat a la planificació local.

En el marc d’aquesta sessió, la Diputació de Barcelona va presentar el Marc conceptual i estratègic per a l’abordatge de l’edatisme envers les persones grans, una nova eina destinada a orientar la intervenció municipal amb criteris de drets, dignitat i transversalitat. 

Paral·lelament, es va anunciar un fons de prestació d’1,5 milions d’euros per donar suport als municipis i consells comarcals en el desenvolupament de polítiques i accions contra l’edatisme, així com la creació d’un grup d’innovació i una campanya institucional de sensibilització prevista per al mes de desembre.

El diputat de Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, Javier Silva, va resumir l’esperit de la jornada afirmant: “L’edatisme es pot vèncer amb polítiques, amb noves mirades, amb noves accions, i l’hem d’abordar des de totes les administracions, des dels ajuntaments, les entitats, la ciutadania organitzada i tots nosaltres a nivell personal, polític i professional”.

La jornada va concloure amb la presentació de la relatoria gràfica elaborada per la il·lustradora Raquel Gu, així com amb la inauguració de l’exposició “Edatisme zero envers les persones grans”, que iniciarà itinerància per diferents municipis de la província amb l’objectiu d’estendre el debat més enllà del congrés i apropar-lo a la ciutadania.

Taula d’experiències d'entitats

La taula d’experiències d’entitats per abordar l’edatisme va reunir diferents organitzacions socials i municipals, que treballen des de fa anys per combatre la discriminació per raó d’edat en els seus territoris. Des de projectes comunitaris fins a programes d’acompanyament i sensibilització, les entitats participants, entre elles el SeniorLab de l’Ajuntament de Cornella, van coincidir a destacar la importància de donar veu a les persones grans i situar-les com a agents actius del canvi. 

S’han compartit experiències de formació intergeneracional, iniciatives de voluntariat i accions de conscienciació en àmbits com el laboral, l’educatiu o el cultural. Les representants han subratllat que l’edatisme s’ha d’abordar des de la proximitat, amb polítiques locals que fomentin la convivència i la participació. Aquesta taula va servir per posar en relleu la riquesa del teixit associatiu del territori i per evidenciar que la lluita contra l’edatisme comença des de la comunitat.

Presentacions interactives d'abordatge de l'edatisme

Un dels espais participatius per conèixer, de manera pràctica, iniciatives que treballen per trencar estereotips i promoure una cultura de la longevitat positiva, han estat les presentacions interactives. A través de dinàmiques col·laboratives, professionals de l’àmbit social, educatiu i sanitari, es van presentar projectes que mostren com la innovació i la sensibilitat social poden anar de la mà. Des de programes de mentoratge intergeneracional, fins a activitats artístiques amb persones grans. 

Les experiències exposades han demostrat que l’envelliment pot ser sinònim de creativitat i contribució. Les presentacions van comptar amb la participació d’ajuntaments, fundacions i universitats, i van destacar la necessitat de mantenir xarxes de cooperació entre institucions. L’espai va reforçar la idea que la inclusió de totes les edats és un indicador clau de la salut democràtica i social d’una comunitat.