Warning: Undefined variable $pagina_actual_area in /var/www/html/nextllobregat/root/noticia.php on line 219

Warning: Trying to access array offset on null in /var/www/html/nextllobregat/root/noticia.php on line 219

Warning: Undefined variable $pagina_actual_area in /var/www/html/nextllobregat/root/noticia.php on line 219

Warning: Trying to access array offset on null in /var/www/html/nextllobregat/root/noticia.php on line 219
Els baixllobregatins a la conquesta de les Terres de Ponent: Del Llobregat al Segre i al Canal d’Urgell (i 2) - Next LLobregat
-

Els baixllobregatins a la conquesta de les Terres de Ponent: Del Llobregat al Segre i al Canal d’Urgell (i 2)


Img Els baixllobregatins a la conquesta de les Terres de Ponent: Del Llobregat al Segre i al Canal d’Urgell (i 2)
Jaume Grau Massalleras
12 Agosto 2026
Img Autor
Comparteix Comparteix
Però que quedi clar el sentit de conquesta (que som gent pacífica i no ens agrada cridar), ni tan sols amb la vana pretensió de colonitzar les ments. Si parlem de conquesta és la dels cors, el més semblant a l’encís; a la complaença de l’amor cortès a la manera dels nostres trobadors. I, sobretot, una seducció ben treballada amb les arts de l’intel·lecte i les mans destres. Conclou aquesta sèrie amb Pau Minguet, de Cornellà i Carme Malaret, de Sant Just Desvern. La imatge que encapçala aquest article és d’Esther Remacha i es titula Lluitadores per la terra, 1990. (Fotos Joana Rodríguez).
Obra de Guillem Viladot. Sense títol, 1990. El pagès a la cerca d´ajuda i suport tant a la terra com al cel
Obra de Guillem Viladot. Sense títol, 1990. El pagès a la cerca d´ajuda i suport tant a la terra com al cel

Una reflexió sobre la vida al camp

Aprofitant la nostra estada a Lleida, la vam arrodonir fent una visita a l’exposició Contrapastoral. Art i pagesia, en el Museu Morera, un admirable i acollidor espai. El comissari n’és en Pau Minguet (Cornellà de Llobregat, 1994), historiador de l’art, director de la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal”, d’Agramunt, i promotor incansable de nombroses activitats a les Terres de Ponent, Barcelona i el Baix Llobregat, on participa en el “petit comitè” de L’Espai Carme Malaret, de Sant Just Desvern. Actualment viu a Belltall: “En el fons, arrelem allà on als peus i al cap ens prova…”.

Contrapastoral suscita moltes reflexions i interrogants sobre la nostra visió urbanita del “viure a pagès”. Per l’extensió i la profunditat de les qüestions que abasta, és una exposició que ineludiblement s’hauria de portar a Barcelona i al Baix Llobregat. Per a nosaltres, urbanites o pagesos desempeltats de les nostres arrels, comença exigint una neteja o “deconstrucció” de tot el superflu que implica la visió bucòlica i pastoral de la vida al camp -d’aquí el títol-; i un replantejament de la nostra mirada benèvola i condescendent cap al “bon salvatge” que viu en harmonia amb la natura, Déu o ell mateix. 
  La Festa de l’All a Belltall
La Festa de l’All a Belltall

La ciutat ens fa lliures?

Fa segles que diuen que l’aire de la ciutat ens fa lliures – “Stadtluff macht frei”-, cosa que es contradiu amb la pretesa “llibertat” que els de Can Fanga busquem quan sortim despitats cap a l’alliberament del cap de setmana -ens ho hauríem de fer mirar això-. Potser valdria més deslliurar-nos d’aquella “visió bucòlica del món rural català, sovint construïda des de les ciutats”, que ha originat la maniobra de colonització semàntica ben visible en el concepte “territori”, diu Pau Minguet.

Contrapastoral és un joc de contrapunts i tensions, diàlegs entre peces exposades, que es visualitzen al llarg de tota l’exposició, articulada en diversos espais: Trossos i altres llocs, Elles i ells: pageses i pagesos, Dessota l’òxid del tall, Maquinacions, El camp rebel, i Camp/ciutat. Hi descriu un llarg procés que, per la utilització dels utensilis, quasi podríem descriure hiperbòlicament des de la revolució neolítica fins a la Revolució Industrial. No podem oblidar que l’esdevenir de l’agricultura va aparellat amb el de la tècnica, i això es constata amb el contrast ben visible d’una punta d’arada (-1800/-700) amb els tractors Ebro del segle XX, que té un paral·lelisme pervers i contradictori entre la despoblació -amb la consegüent reforestació- i la proliferació de tractors i maquinària pesant.
 Fina Miralles. Translacions. Dona-arbre, 1973
Fina Miralles. Translacions. Dona-arbre, 1973

La terra ens fa i ens desfà 

La terra ens fa i ens desfà. Diu Roser Vernet: “… serà el bocí on aterrem d’entrada i fem estada i vida aquell que ens marcarà”. Emperò, el pagès fa i desfà el seu entorn a la mesura humana, crea el paisatge, d’una manera amable i pausada, fins que es produeix la irrupció de la màquina amb la industrialització del camp, quan el paisatge es modifica a la mida de la màquina, acceleradament cap a un indefinible progrés, impulsat per interessos cada vegada més llunyans i promeses incertes de futur, el que pertorba el lent però inexorable discórrer del temps cíclic de les estacions.

Tampoc podem obviar la llarga història del camp rebel, que es documenta gràficament amb cartells de la Guerra Civil i fotografies més actuals. La conversió de la terra en “mercaderia fictícia”, com va definir encertadament Karl Polanyi, ha pesat carregosament sobre la vida dels pagesos, fins a esdevenir una indústria el seu aprofitament, i com a tal, presa de les tendències actuals del capitalisme neoliberal, la qual cosa ha motivat enfrontaments seculars, de difícil solució, com ens mostren recurrentment les imatges als mitjans de les revoltes pageses.

Obres d’artistes com Guillem Viladot, Josep Guinovart, Joan Brossa i molts d’altres, aporten la seva particular visió sobre la vida al camp. Hem de destacar la participació de la molinenca Paula Artés, amb el seu audiovisual El negoci del vent, 2021. També, la presència literària de la santfeliuenca Joana Raspall, que Pau Minguet ens facilita al catàleg de l’exposició: “No tan sols en els llibres es troba la cultura, sinó també en la traça amb què es trena un forc d’alls, s’aparia una xarxa o s’esmola una dalla… En tot allò que és obra de la ment i el treball”.
 Asunción Molinos. Currículum campesina, 2015(provocador i pròxim a la sàtira)
Asunción Molinos. Currículum campesina, 2015(provocador i pròxim a la sàtira)

“Contra l’obediència” es presentarà a Sant Feliu

En acabar, ens vàrem desplaçar a Belltall, per participar -i comprar alls de veritat, de la nostra terra- a la Fira de l’All, on col·laboren activament en Pau Minguet i la seva família. El seu pare Joan Maria Minguet Batllori, també nascut a Cornellà, ha estat professor d’Història de l’Art Contemporani i d’Història del Cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona; va presidir l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), i continua exercint una intensa activitat, tant a les Terres de Ponent com al Baix –“i part de l’estranger”-. És autor de més de trenta llibres, el darrer dels quals Contra l’obediència. Per acabar amb els consensos de l’art ben aviat el presentarem a Sant Feliu.

Com a part de la festa, abans de la coca dolça, el cava i la xocolata, vam ser obsequiats amb una audició de cant gregorià, a càrrec de la magnífica Schola Gregoriana de Catalunya, dirigida per Ramon Vilar i Herms, i domiciliada a Sant Just Desvern. Roda el món, i torna al Baix…!
Tornar al llistat Tornar al llistat
Next Llobregat

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.

 

Configuració de cookies