La presidenta de la delegació de la Cambra a la segona ciutat de Catalunya reclama connectar el creixement de plaça Europa, la Fira i el BioClúster a l’entorn de Bellvitge amb els barris i el petit comerç. Elisabet Parés parla de L’Hospitalet des d’una doble condició: la d’empresària cultural que fa una dècada va traslladar la seva activitat des del Poblenou fins al carrer Cobalt, al Districte Cultural, i la d’hospitalenca nascuda al barri del Centre, en una família profundament vinculada a la ciutat. Tot i que actualment viu a Gavà, conserva intacta la memòria dels carrers que envolten l’Ajuntament, de l’antic cinema Oliveras, del bar Asturias i les seves patates braves i de l’oficina de La Caixa on treballava el seu pare. A la imatge que encapçala aquest text, Elisabet Parés durant el transcurs d’aquesta entrevista.

«Per a mi, tot aquest entorn continua sent el meu barri i casa meva», explica la presidenta de la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a L’Hospitalet. Aquesta vinculació personal conviu amb una mirada empresarial i metropolitana sobre una ciutat que, al seu parer, es troba davant d’una de les transformacions econòmiques més importants de la seva història, perquè assegura que els projectes més potents que afronta Catalunya en aquests moments “ja es desenvolupen a L’Hospitalet”.

Parés és fundadora i directora de Palo Santo, una promotora des de la qual impulsa projectes culturals amb impacte social i territorial. També ha participat en la creació d’El Distrito, associació que reuneix artistes, estudis i empreses del Districte Cultural, i durant sis anys va organitzar el Festival CREA de L’Hospitalet. Formada en Gestió Cultural per la Universitat Pompeu Fabra i en Direcció General per EADA, defensa la cultura no només com a expressió artística, sinó com una indústria capaç de generar ocupació, coneixement, inversió i cohesió social.

La seva arribada a la presidència cameral, fa dos anys, va obrir una etapa de renovació en la representació empresarial de la segona ciutat de Catalunya. Ara afronta la segona meitat del mandat abans de les eleccions camerals del 2027 amb una prioritat: reforçar la connexió entre les grans inversions que estan transformant L’Hospitalet i un teixit econòmic format majoritàriament per petites empreses, autònoms, comerços, restauradors i professionals dels serveis.

«Existeixen dos L’Hospitalet»

Parés resumeix la realitat econòmica local mitjançant una imatge contundent: «Des del meu punt de vista, existeixen dos L’Hospitalet». Un és el que envolta la plaça Europa, la Fira, els hotels i l’eix de la Gran Via. «És una ciutat amb moltíssim potencial, en creixement i amb una clara projecció internacional. És un L’Hospitalet de primera divisió», sosté.

L’altra ciutat és la dels barris tradicionals, on continuen tenint un pes decisiu la restauració, els serveis, el comerç i una indústria que ha sobreviscut a les successives transformacions urbanes. És també el L’Hospitalet que concentra necessitats socials més complexes i que no sempre percep com a pròpies les oportunitats vinculades als grans projectes metropolitans.

La presidenta de la Cambra considera que la ciutat no es pot permetre que aquestes dues realitats avancin per separat. Per això, un dels seus principals objectius consisteix a aconseguir que les empreses instal·lades a plaça Europa, les farmacèutiques, els hotels, la Fira i els futurs operadors del BioClúster estableixin una relació estable amb els barris.

«Hem d’aconseguir que les grans companyies que arriben a L’Hospitalet dialoguin amb les necessitats socials de la ciutat», afirma. Aquest vincle, afegeix, ha de servir també per crear referents entre els joves: «Necessitem que es puguin imaginar formant part del futur de la ciutat; que un jove pugui pensar a estudiar biomedicina, recerca o qualsevol altra disciplina vinculada a aquests grans projectes».

BioClúster i congressos, motors del futur

Parés identifica dos grans àmbits de creixement econòmic: el biosanitari i l’activitat firal, hotelera i congressual. L’ampliació de Fira de Barcelona, el desenvolupament de l’entorn de la Gran Via i el futur BioClúster al voltant de l’Hospital de Bellvitge configuren, al seu entendre, una oportunitat excepcional. «Amb el futur BioClúster tindrem un dels pols més importants d’Europa i això marcarà el desenvolupament econòmic dels pròxims anys», pronostica.

El desafiament serà evitar que aquests projectes funcionin com a enclavaments desconnectats. «Hem de crear eines estables que connectin les petites empreses, els autònoms, els estudiants i les noves generacions amb tot aquest ecosistema empresarial. No pot dependre únicament d’iniciatives puntuals», adverteix.

La mateixa preocupació s’estén a la formació i l’ocupació. A la ciutat hi ha una forta demanda de professionals en logística, restauració, hostaleria i serveis hotelers, mentre que el creixement biosanitari requerirà nous perfils tècnics, científics i assistencials. Parés considera que L’Hospitalet disposa d’una oferta sòlida de Formació Professional i valora l’esforç realitzat al voltant de l’FP Dual, tot i que subratlla que el problema ja no consisteix només a captar treballadors, sinó a retenir-los.

L’habitatge s’ha convertit, en aquest sentit, en un factor de competitivitat. «Cada vegada resulta més difícil atreure i retenir talent quan els professionals troben tantes dificultats per accedir a un habitatge assequible», assenyala. La manca d’allotjament, remarca, pot dificultar la incorporació d’investigadors, sanitaris, enginyers i altres perfils qualificats.

Una ciutat que necessita relat propi

Per a la presidenta cameral, L’Hospitalet ha deixat de ser una ciutat situada a l’ombra econòmica de Barcelona. El problema, al seu parer, és que encara no ha construït un relat prou recognoscible per explicar la seva transformació. «El que està passant a L’Hospitalet parla per si sol. Els grans projectes de Catalunya ja estan passant aquí. Tanmateix, ens falta construir un relat propi i saber explicar-lo», afirma.

La potència internacional de la marca Barcelona provoca que molts visitants considerin que formen part de la capital catalana espais que administrativament pertanyen a L’Hospitalet. És una cosa que passa amb la Fira, plaça Europa i els grans hotels, de la mateixa manera que Barcelona incorpora a la seva narrativa metropolitana infraestructures com l’aeroport o el port.

Parés no qüestiona la utilitat d’aquesta marca, però reclama que L’Hospitalet faci visible la seva aportació. «Barcelona necessita recolzar-se en la resta del territori perquè físicament ja no pot créixer més. Però tota aquesta activitat continua incorporant-se al seu relat».

La seva aspiració és que, dins d’una dècada, la ciutat sigui reconeguda com un dels grans pols econòmics, científics i creatius del sud d’Europa: «Una ciutat on la innovació convisqui amb la cultura, on les grans empreses estiguin connectades amb els barris i on les noves generacions trobin oportunitats per desenvolupar aquí el seu projecte de vida».

«La perifèria s’ha convertit en el nou centre»

La cultura ocupa un lloc central en aquesta visió. Parés considera que L’Hospitalet ha captat bona part del talent creatiu expulsat de Barcelona per l’augment dels lloguers, la gentrificació i la pèrdua d’espais de creació. «La perifèria s’ha convertit en el nou centre», resumeix, recuperant una reflexió escoltada recentment en un debat sobre ecosistemes culturals. Mentre Barcelona s’especialitza cada vegada més en inversió tecnològica, empreses emergents i activitat internacional, bona part de la creació contemporània es desplaça cap a la primera i la segona corona metropolitanes.

A L’Hospitalet s’hi han instal·lat artistes, galeries, tallers, estudis d’arquitectura, productores i empreses culturals. Projectes com Godó i Trias, Arts Studio, el futur CaixaForum o l’espai creatiu impulsat per Rosalía confirmen aquesta evolució. Però l’èxit conté una amenaça. Parés es posa a si mateixa com a exemple, en explicar que el preu del lloguer de la nau on desenvolupa l’activitat de Palo Santo s’ha duplicat en cinc anys. El Districte Cultural corre així el risc de reproduir el mateix procés que anteriorment va expulsar els creadors de Barcelona.

L’efecte tractor de Rosalía

«M’encanta que artistes com Rosalía s’instal·lin a L’Hospitalet perquè generen prestigi i atreuen activitat. Però també sabem que això produeix conseqüències», admet. Sense polítiques que aportin estabilitat, els qui han construït l’ecosistema creatiu podrien veure’s obligats a traslladar-se a altres municipis.

La presidenta reclama una «radiografia econòmica permanent» de les indústries culturals i creatives: conèixer quants professionals treballen a la ciutat, quines activitats desenvolupen, quanta ocupació generen i quin és el seu impacte sobre l’economia local. Considera que la Cambra, amb el suport de l’Ajuntament, pot liderar aquest estudi. «La Cambra disposa d’un dels millors observatoris econòmics de Catalunya i l’Ajuntament manté un fort compromís amb la cultura. A més, promoció econòmica i cultura depenen ara d’una mateixa àrea. És una oportunitat magnífica», sosté.

Cultura sense estadístiques ni epígrafs

Parés coneix personalment les dificultats per convertir un projecte cultural en una empresa estable. La primera barrera, afirma, és la burocràcia, com passa amb qualsevol activitat econòmica i industrial. La segona, l’absència de dades capaces de dimensionar un sector extremadament heterogeni.

Dissenyadors, artistes visuals, músics, gestors culturals, companyies teatrals i grans productors formen part d’una mateixa economia creativa, però les seves realitats laborals i empresarials són molt diferents. «Si no coneixem el sector amb dades fiables, és impossible dissenyar polítiques eficaces», alerta.

Explica que ni tan sols existeix un epígraf professional específic per als gestors culturals. Aquesta mancança impedeix calcular amb precisió quants són, quant facturen o quina ocupació generen. «Hi ha molt discurs a favor de la cultura, però encara falta traslladar-lo a mesures concretes».

Els grans festivals sí que són reconeguts com a motors econòmics i turístics. L’arribada del Sónar a L’Hospitalet reforçarà aquesta dimensió. Tanmateix, les arts visuals i nombrosos professionals independents continuen treballant en condicions precàries.

Parés valora positivament el bo cultural adreçat als joves, tot i que introdueix una distinció: fomentar el consum en museus i grans institucions no equival necessàriament a consolidar el teixit professional que produeix la cultura.

Comerç i relleu generacional

La Cambra també treballa amb els vuit mercats municipals de L’Hospitalet per afrontar un dels principals problemes del comerç tradicional: la manca de relleu generacional. Molts establiments viables tanquen quan els seus propietaris es jubilen perquè cap familiar vol continuar amb l’activitat i no es troba cap emprenedor disposat a assumir el traspàs. Parés defensa mecanismes que connectin empresaris pròxims a la jubilació amb persones interessades a fer-se càrrec de negocis en funcionament. «És una feina lenta perquè requereix moltes reunions, coordinació i consens entre diferents administracions i entitats. Però és un diàleg que ja està obert», explica.

La dirigent cameral també reclama més formació financera i econòmica per als joves. Considera que el sistema educatiu prepara per incorporar-se al mercat laboral, però no prou per crear i gestionar una empresa. Fiscalitat, finançament, comptabilitat i administració haurien de formar part d’una preparació bàsica per emprendre. Valora, per això, l’obertura de la nova Oficina d’Atenció a l’Empresa de L’Hospitalet, destinada a resoldre dubtes sobre llicències, tràmits i procediments administratius, tot i que considera prematur avaluar-ne els resultats.

La intel·ligència artificial exigeix «reaprendre»

La digitalització i la intel·ligència artificial formen part de l’agenda immediata de la Cambra. Parés coincideix amb el president de la institució, Josep Santacreu, que les empreses que no s’adaptin perdran competitivitat, però evita reduir el debat a la compra de programes informàtics. «La intel·ligència artificial no és simplement una nova eina. Representa una nova manera de treballar i una nova forma de pensar», afirma.

La transformació serà principalment humana: «Estem vivint un nou paradigma i tots hem de reaprendre com treballem. Després —afegeix— arribaran les aplicacions concretes, la programació o l’automatització, però primer canvia la nostra manera d’entendre la feina». La Cambra concentra els seus esforços inicials en la formació, l’assessorament i l’accés de les pimes a fons europeus i ajuts per a la digitalització.

Una delegació amb dos consells

Durant els seus primers anys de mandat, Parés ha impulsat una estructura singular dins de la Cambra. La delegació de L’Hospitalet disposa d’un Consell de Cambra format per empreses amb seu a la ciutat i d’un Consell Assessor integrat per organitzacions que, tot i que no hi tenen necessàriament el domicili fiscal, generen un impacte rellevant sobre la seva economia.

Aquest segon òrgan pretén incorporar les grans companyies, institucions i operadors metropolitans al debat sobre el futur de la ciutat. La prioritat de Parés ha estat reconstruir relacions amb l’Ajuntament, Promoció Econòmica, AEBALL i la resta d’organitzacions empresarials.

El reforç tècnic de les delegacions territorials anunciat per Santacreu encara no té un calendari tancat. La Cambra ha posat en marxa una experiència pilot en una altra demarcació, amb més pressupost, personal, serveis, formació i activitats de networking. Un cop avaluats els resultats, el model s’hauria d’estendre a L’Hospitalet, el Baix Llobregat i a la resta de delegacions.

El procés estarà condicionat per les eleccions camerals del 2027, que coincidiran amb els comicis municipals i amb un intens cicle polític, ja que també se celebraran l’any vinent les eleccions generals. «Serà un any que caldrà afrontar amb certa prudència», reconeix Parés.

L’octubre del 2025, la delegació va celebrar el primer Dia Cambra de L’Hospitalet, durant el qual van ser reconeguts la històrica empresa Vitralls Bonet, l’innovador estudi d’arquitectura TAKK i la Fundació La Vinya pel seu impacte social. La següent edició està prevista per al 2027.

Una Fundació Comunitària per connectar empresa i barris

La voluntat de bastir ponts entre les diferents realitats de L’Hospitalet tindrà una expressió concreta al setembre amb la presentació de la Fundació Comunitària de la ciutat. Parés assenyala aquesta iniciativa com una de les eines cridades a articular la col·laboració entre empreses, entitats socials, administracions i ciutadania.

El projecte encaixa amb la principal línia d’actuació que ha defensat des de la seva arribada a la presidència de la delegació: aconseguir que el dinamisme econòmic de plaça Europa, la Fira, el sector hoteler, les farmacèutiques i el futur BioClúster repercuteixi també sobre els barris i sobre les persones que hi viuen.

La fundació aspira a mobilitzar recursos, coneixement i capacitat d’organització per donar suport a iniciatives amb impacte local. El seu plantejament supera les actuacions puntuals de responsabilitat social corporativa i busca crear una estructura estable que permeti detectar les necessitats del territori, generar aliances i canalitzar respostes compartides.

Per a Parés, el repte no consisteix únicament que les grans empreses aportin finançament, sinó que participin activament en el desenvolupament social i econòmic de la ciutat. Això implica connectar les companyies amb escoles, entitats comunitàries, petits negocis, joves i col·lectius que no sempre tenen accés directe a les noves oportunitats professionals.

La Fundació Comunitària pot convertir-se així en l’instrument que tradueixi en projectes concrets el diàleg mantingut dins del Consell Assessor de la Cambra. També permetrà reforçar el sentiment de pertinença d’empreses que operen a L’Hospitalet, però l’activitat de les quals continua associant-se en moltes ocasions a la marca Barcelona.

«Hem d’aconseguir que les grans companyies que arriben a L’Hospitalet dialoguin amb les necessitats socials de la ciutat», insisteix Parés. L’objectiu últim és evitar que el creixement es produeixi d’esquena als barris i facilitar que les noves generacions trobin referents, formació i oportunitats laborals dins dels sectors que estan transformant el municipi.

Obrir espais de diàleg

En fer balanç, Parés no destaca un gran projecte concret, sinó la recuperació de la confiança entre actors que durant massa temps van treballar de manera aïllada. «Del que em sento més orgullosa és d’haver aconseguit obrir espais de diàleg. De vegades sembla una cosa petita, però no ho és. Quan diferents organitzacions comencen a parlar entre elles, apareixen projectes que abans eren impensables».

El seu missatge final a empresaris i emprenedors combina optimisme i responsabilitat: «Estem vivint un moment de transformació molt important. Hi ha grans projectes en marxa, noves inversions, molt talent i una enorme capacitat de col·laboració. És el moment de participar, generar aliances i construir conjuntament el futur econòmic de L’Hospitalet».