L’investigador de Sant Boi publica el 16 de setembre un llibre basat en l’estudi científic de la persona més longeva del món, morta als 117 anys. El secret d’una vida excepcionalment llarga no es troba en una única fórmula, sinó en una combinació complexa de genètica, hàbits saludables, entorn, vincles afectius i capacitat d’adaptació. El metge i investigador santboià Manel Esteller aprofundeix en aquestes claus en el llibre “Historia de una supercentenaria. Claves de la longevidad”, editat per RBA i que serà a les llibreries des del pròxim dimecres 16 de setembre. Un llibre que té com a protagonista Maria Branyas Morera. A la fotografia que encapçala aquestes línies, una imatge entranyable de la protagonista de la història al costat del doctor Manel Esteller el 2023 i que forma part del llibre.

Branyas va morir el 19 d’agost de 2024 a Olot als 117 anys i cinc mesos. El gener de 2023 havia estat reconeguda com la persona viva més longeva del món. La seva extraordinària trajectòria vital va despertar l’interès d’Esteller i del seu company Eloy Santos, que durant els seus últims anys de vida van estudiar el seu organisme per intentar comprendre per què algunes persones no només arriben a edats extremes, sinó que ho fan conservant una salut relativament bona.

Llibre que també reconstrueix la longeva biografia

El llibre trasllada al gran públic els resultats i els ensenyaments d’aquesta investigació, però també reconstrueix la biografia d’una dona la vida de la qual va travessar més d’un segle de transformacions polítiques, socials, econòmiques i tecnològiques. Maria Branyas va néixer el 4 de març de 1907 a San Francisco, Estats Units, en el si d’una família catalana que posteriorment va tornar a Espanya. Va viure dues guerres mundials, la Guerra Civil, la dictadura, la recuperació democràtica i la revolució digital.

La seva història permet observar la longevitat des de dues perspectives complementàries. D’una banda, la científica, que analitza els mecanismes biològics relacionats amb l’envelliment. De l’altra, la humana, que es pregunta com influeixen la personalitat, les relacions familiars i la manera d’afrontar les adversitats en una vida tan prolongada.

Un organisme més jove que la seva edat

La investigació dirigida per Esteller va analitzar mostres biològiques de Maria Branyas mitjançant tècniques avançades de genètica, epigenètica, metabolisme i microbiologia. Els científics van comprovar que el seu organisme presentava una combinació poc habitual, ja que mostrava els signes propis d’una edat extrema, però algunes de les seves cèl·lules i teixits oferien indicadors biològics més joves del que assenyalava el seu document d’identitat.

Un dels aspectes més rellevants va ser l’estudi de l’epigenoma, el conjunt de mecanismes que regulen l’activitat dels gens sense modificar la seqüència de l’ADN. Aquesta mena d’interruptor biològic està condicionat tant per l’herència com pels hàbits de vida i els factors ambientals. En el cas de Branyas, els investigadors van detectar característiques que podrien haver contribuït a protegir-la davant de determinades malalties associades a l’envelliment.

dentificar la suma de circumstàncies

L’estudi també va prestar atenció a la seva microbiota intestinal, al metabolisme dels lípids, al sistema immunitari i als marcadors inflamatoris. L’objectiu no era trobar una causa miraculosa de la seva longevitat, sinó identificar la suma de circumstàncies que li va permetre superar àmpliament els cent anys.

Branyas va mantenir fins a una edat molt avançada una lucidesa notable i no va desenvolupar algunes de les patologies greus que afecten habitualment les persones centenàries. Fins i tot va superar la covid-19 el 2020, quan tenia 113 anys, convertint-se aleshores en una de les pacients de més edat del món que van vèncer la malaltia.

Genètica, hàbits i sort

“Historia de una supercentenaria” planteja que la longevitat extrema depèn parcialment dels gens, però que aquests no expliquen per si sols una vida de 117 anys. L’alimentació, l’exercici moderat, el descans, l’estabilitat emocional, l’absència d’hàbits perjudicials i una xarxa sòlida de relacions socials també poden tenir un paper decisiu.

En la vida de Maria Branyas apareixen, a més, altres elements menys fàcils de mesurar: la seva actitud serena, la capacitat d’acceptar els canvis i una marcada resistència davant les pèrdues i dificultats acumulades durant més d’un segle. La mateixa supercentenària atribuïa la seva longevitat a l’ordre, la tranquil·litat, la connexió amb familiars i amics, el contacte amb la natura, l’estabilitat emocional i l’absència d’excessos, tot i que també reconeixia la importància de la sort i d’una bona genètica.

Esteller evita convertir el seu cas en una recepta universal. Cada persona envelleix de manera diferent i encara queden nombrosos interrogants sobre els processos que permeten arribar a edats extremes. Tanmateix, la informació obtinguda pot contribuir a avançar cap a un dels grans objectius de la medicina contemporània: no només prolongar la vida, sinó ampliar els anys viscuts amb autonomia i bona salut.

Del Baix Llobregat a la recerca internacional

Nascut a Sant Boi de Llobregat, Manel Esteller és un dels científics catalans amb més projecció internacional en l’àmbit de l’epigenètica i la recerca biomèdica. La seva feina s’ha centrat especialment en els mecanismes que regulen els gens i en la seva relació amb malalties com el càncer, així com amb els processos d’envelliment.

Amb aquest nou llibre, l’investigador torna a exercir de divulgador per acostar coneixements mèdics complexos als lectors. El cas de Maria Branyas li permet explicar de manera accessible què passa a l’organisme quan envelleix, quins factors poden afavorir una vida saludable i fins on arriba actualment la ciència en la recerca de les claus de la longevitat.

La publicació, prevista per al 16 de setembre, transforma una història individual extraordinària en una reflexió col·lectiva. En una societat amb una esperança de vida cada vegada més alta, conèixer per què Maria Branyas va arribar als 117 anys pot ajudar a entendre no únicament com viure més, sinó, sobretot, com envellir millor. A parer d’Esteller, bona part de la nostra qualitat de vida longeva és a les nostres mans.