Cada vegada hi ha més persones grans al nostre país, i com qualsevol altra generació, també volen continuar aprenent, connectant amb l’actualitat i cultivant la seva curiositat intel·lectual. A Catalunya, l’oferta formativa adreçada a aquest col·lectiu és àmplia i diversa: universitats, ajuntaments i associacions impulsen programes que faciliten l’accés al coneixement en totes les etapes de la vida.
L’objectiu, per moltes persones sèniors que hi participen en aquestes formacions, no és tant obtenir un títol com gaudir del procés d’aprendre, compartir experiències i mantenir-se actiu intel·lectualment.

Les aules universitàries esdevenen espais de trobada i interacció que afavoreixen el sentiment de pertinença i eviten l’aïllament social. La soledat, que afecta moltes persones grans, troba un antídot en aquestes iniciatives que promouen espais intergeneracionals, fomenten el diàleg entre experiències i connecten mirades diferents. Ja que compartir coneixement, debatre o xerrar després de les classes són hàbits que reforcen la salut emocional i el benestar de qualsevol persona, més enllà de l’edat.

Aquestes iniciatives formatives també representen una via clara d’empoderament per a les persones grans. Permet trencar amb els estereotips que associen la vellesa amb la dependència o la inactivitat. Aprendre és una manera de reafirmar la identitat d’una persona, de reivindicar la curiositat com a dret i de demostrar que: el talent i la capacitat de créixer no tenen data de caducitat.

Formacions per l'empoderament

Un lloc on es destaquen aquestes formacions és des del portal web de l’Ajuntament de Barcelona. On podem trobar una iniciativa que forma part del pla “Barcelona, ciutat amigable amb les persones grans 2022-2030”, i que es diu Universitat sense edat. Aquesta ofereix un recull d’informació sobre tots els programes per les persones amb una edat superior a 50 anys, com per exemple: Universitat a l’Abast, de la UAB; Universitat de l’Experiència, de la UB; o UPF Sènior.
 

José Ramón García, expresident de l'AUGGE: “Aquí la gent se sent part d’alguna cosa, torna a sentir-se útil i connectada amb el món"

Per tal d’oferir el punt de vista d’un expert en formacions d’aquest tipus, parlem amb José Ramón García, de la junta directiva de la AUGGE. 

Segons explica l'expresident, l'associació es va fundar l’any 2010 sota el paraigua de la Universitat Politècnica de Catalunya i amb el suport de l’Ajuntament. Des d’aleshores, no ha deixat de créixer fins a reunir prop de 160 socis, que cada dijous al vespre omplen l’auditori d’assistents de les conferències setmanals.

A la mateixa plataforma, també hi trobem formacions en noves tecnologies, cursos de jubilació activa, tallers divulgatius dels col·lectius LGTBIQ+ i orientació sobre la defensa dels drets de consum per les persones grans. Per exemple, les aules de formació permanent agrupen actualment 55 espais de formació en 40 ciutats de Catalunya, amb més de 17.200 participants d’entre 55 i 90 anys. Les activitats de les aules, malgrat que s’organitzen com a ensenyament no reglat i estan exemptes d’exàmens, mantenen el rigor i el nivell de les universitats catalanes que les acullen i els donen suport.


Sense anar gaire lluny, al Baix Llobregat, l’AUGGE (Associació Universitària Gent Gran d’Esplugues), s’ha convertit en una mostra de com l’aprenentatge pot ser una eina de cohesió social i de creixement personal. L'associació sense ànim de lucre té la seva seu a l'auditori de la Residència La Mallola i està oberta a noves iniciatives o suggeriments que puguin enriquir la seva programació d’oferta formativa.

“Per a molts dels participants, aquesta cita s’ha convertit en una rutina imprescindible”, comenta García. Les xerrades aborden temes tan diversos com la història, la ciència, la música o l’actualitat política, sempre amb un enfocament divulgatiu i accessible. “Hem tingut conferenciants de primer nivell, les millors conferències són les que no necessiten PowerPoint: només la veu i passió dels conferenciants de vegades és suficient per comunicar”, explica.

El pressupost de l’associació ronda els 12.000 euros anuals. Aquest suport permet mantenir una programació estable i accessible. "A més de les conferències, l’associació organitza excursions i visites culturals a museus o ciutats catalanes, que sovint esdevenen moments de convivència molt valorats", assenyala. Tot i l’èxit de participació, José Ramón García reconeix que el principal repte en aquest tipus de formacions és l’accessibilitat de l’espai i relleu generacional. 

“La gent gran que ve és molt activa i amb ganes d’aprendre, però cada any perdem algun membre per motius naturals. Ens agradaria atraure persones més joves, que poguessin compartir aquesta experiència i donar visibilitat aquestes iniciatives a l'abast de tothom”, argumenta. Malgrat aquestes dificultats, assegura que el valor més gran de l’aula no és només el coneixement, sinó la comunitat que s’hi crea: “Aquí la gent se sent part d’alguna cosa, torna a sentir-se útil i connectada amb el món".