La plaça de Jaume Balmes de Gavà fa olor de terra humida i de brasa. És primavera i és la 71a Fira d’Espàrrecs, una cita que fa més de noranta anys que celebra el mateix: que en aquest raconer del delta del Llobregat, comprimit entre autopistes, polígons industrials i el soroll constant de l’aeroport del Prat, encara brota de la terra quelcom de delicat, blanc i lleugerament amarg: l’espàrrec de Gavà. Un producte que només creix aquí, en aquest sòl sorrós i poc compacte que no existeix a cap altra zona de Catalunya, i que cada primavera convoca veïns, cuiners i curiosos que volen comprovar que l’agricultura periurbana encarà té quelcom a dir. A la fotografia que encapçala aquest reportatge, l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, es mostra orgullosa amb el més preuat producte de l’horta del seu municipi
Enguany, el lema de la fira ha estat “FEM Fira”: una declaració que anava més enllà de l’espectacle. Era una reivindicació del paper de les dones a la pagesia i una crida d’atenció sobre una realitat cada vegada més fràgil. “Aquesta és una crida a reconèixer i reivindicar la pagesia, marcada per la incertesa i l’esforç diari per garantir un producte de proximitat, de qualitat i d’excel·lència”, va dir l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, durant l’acte inaugural.
El Parc Agrari del Baix Llobregat ocupa unes 3.500 hectàrees en plena àrea metropolitana de Barcelona. És un espai que, contra tota lògica urbanística, ha sobreviscut dècades de pressió immobiliària i especulació. Dins dels seus límits conviuen quatre productes amb distintiu de qualitat que defineixen la identitat gastronòmica de la comarca. “El Parc Agrari ha funcionat històricament com el rebost de Barcelona. Teníem vincles directes amb els mercats de la ciutat, fins i tot amb la Boqueria”, explica Helena, gerent del Consorci del Parc Agrari.
L’espàrrec de Gavà: únic i cada vegada més fràgil
L’espàrrec blanc de Gavà és el producte més singular del delta. Allargat, de textura fibrosa i sabor lleugerament amarg, deu les seves qualitats úniques al tipus de sòl que l’acull: sorrós, poc compacte i calòric durant els mesos de collita. El Baix Llobregat és l’única zona de Catalunya on es conrea aquesta hortalissa, cosa que converteix el seu segell de qualitat en un certificat d’exclusivitat territorial. Vint restaurants van participar al GastroGavà amb tapes elaborades amb espàrrec blanc com a protagonista. El president del Gremi de Restauradors de Gavà, Santi Peñarrocha, va destacar que “les tapes evolucionen cada any cap a elaboracions més treballades, però sense perdre de vista la tradició”.
Però és també el producte més vulnerable. La zona de Gavà s’assenta al punt més baix del delta i pateix amb especial intensitat les inundacions. Quan el sistema de drenatge falla, els cultius es perden. Des del Parc Agrari fa anys que reclamen millores hidràuliques a les administracions, amb escassos resultats.
La carxofa del Prat: la reina del delta
La carxofa del Prat és el producte més treballat i promogut del parc. El microclima del Baix Llobregat, suavitzat per la brisa marina i el vent del Llobregat, sobre un sòl al·luvial lleugerament salí, li donen unes característiques inimitables: fresca, intensa, suau i poc aspre al paladar. Des del Consorci es treballa en la seva promoció mitjançant xarxes socials, showcookings i la campanya Sabors de l’Horta, que connecta agricultors amb restauradors de la comarca. També es col·labora amb l’IRTA per estudiar l’evolució de la varietat tradicional blanca de Tudela i adaptar-la a les noves condicions climàtiques.
Un territori protegit per la llei, amenaçat pel clima
El sòl del Parc Agrari està protegit des del 2004 gràcies a un Pla Especial d’ordenació agrícola revisat el 2015. Però les amenaces no s’aturen: infraestructures d’interès públic, la recent ampliació de la Xarxa Natura 2000 i, sobretot, el repte del relleu generacional. “Sense agricultors joves, el blindatge del sòl perd sentit”, admet Helena. El canvi climàtic afegeix pressió addicional: inundacions al delta de Gavà, sequera i salinització del riu Llobregat i de l’aqüífer. Com a resposta, el Parc Agrari treballa amb aigua regenerada i impulsa el projecte REGEN SÒL amb la Universitat de Barcelona per fer els sòls més resilients davant el canvi climàtic.
A la plaça de Jaume Balmes, mentre els visitants fan cua per tastar una tapa d’espàrrec amb maduixa de Gavà, és fàcil oblidar que aquest sòl fa dècades que resisteix. Que cada carxofa que arriba als mercats de Barcelona ha viatjat menys de vint quilòmetres. Que l’oli que es premsa a Castellví de Rosanes té 175 anys d’història. Que el porro que ningú no menciona continua creixent en algun camp del delta. La pregunta és si quan canviïn els que avui conreen aquesta terra hi haurà ningú disposat a substituir-los. I si la ciutat que ha viscut durant segles d’aquest rebost sabrà, quan arribi aquell moment, el que està a punt de perdre.
Quatre productes, un territori
El que cal saber dels quatre segells de qualitat del Parc Agrari del Baix Llobregat
🌿 Espàrrec de Gavà — Producte exclusiu del delta del Llobregat. S’hi conrea des del segle XIX i té la seva pròpia fira des del 1932. El sòl sorrós i poc compacte de Gavà és l’única condició de cultiu possible a Catalunya.
🌱 Carxofa del Prat — Reina del delta central. Cultivada sobre un sòl al·luvial lleugerament salí, la brisa marina li dóna un sabor suau i poc aspre inimitable. Treballa amb l’IRTA per adaptar la varietat blanca de Tudela al canvi climàtic.
🪴 Olis Bargalló — Empresa fundada el 1850 a Castellví de Rosanes. Més de 175 anys de tradició oleícola al cor del Baix Llobregat, amb una gamma especialitzada en oli de pinyolada d’oliva per a la cuina professional.
🧅 Porro del Baix Llobregat — El producte de proximitat més desconegut de la comarca. Cultivat a les terres fèrtils del delta, no compta amb fira ni campanya pròpia. El seu futur depèn, com tots els altres, del relleu generacional.
Tornar al llistat 
