La primera Jornada d’Història i Patrimoni celebrada al Prat reclama eines més àgils per protegir els edificis i explora nous usos per garantir-ne la conservació. El patrimoni arquitectònic no és només un conjunt d’edificis antics, sinó una memòria viva que explica l’evolució social, urbana i cultural del territori. Amb aquesta idea com a fil conductor, la Granja de la Ricarda del Prat de Llobregat ha acollit la primera Jornada d’Història i Patrimoni, dedicada a analitzar com es pot conèixer, protegir i donar nous usos a aquest llegat. La fotografia que encapçala aquesta informació és de l’acte que va congregar un nodrit grup d'experts i persones interessades.

La trobada, organitzada per l’associació Amics del Prat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), va reunir prop d’un centenar de persones procedents del Prat i d’altres municipis de la comarca. Sota el lema «L’arquitectura com a part del patrimoni històric i cultural», la jornada va reivindicar el valor local, comarcal i metropolità del patrimoni pratenc.

Entendre els edificis abans de prendre cap decisió

L’elecció de l’arquitectura com a eix de la primera edició va coincidir amb la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura que Barcelona exerceix aquest 2026, per designació de la UNESCO i la Unió Internacional d’Arquitectes. La presidenta d’Amics del Prat, Magda Ardiaca; el president del CECBLL, Jordi Sicart, i la primera tinenta d’alcaldia del Prat, Anna Martín Cuello, van obrir una sessió que va combinar reflexió acadèmica, debat jurídic i experiències de recuperació patrimonial.

Josep M. Boronat, arquitecte i president de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, va posar l’accent en la necessitat d’entendre els edificis abans de decidir-ne la desaparició. La seva intervenció va plantejar dues preguntes essencials davant qualsevol enderroc: què explica aquella construcció i què perd la comunitat si és destruïda,

Revisar els catàlegs amb més agilitat

La primera taula rodona va abordar el paper de la documentació com a font imprescindible per identificar, estudiar i preservar el patrimoni arquitectònic. Hi van participar els historiadors pratencs Pau Rodríguez Cabanach i Joan Camps Boy, juntament amb Andreu Carrascal Simón, arxiver de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

El debat va passar després de la diagnosi als instruments de protecció. Rafael Bellido Cárdenas, advocat especialitzat en urbanisme i medi ambient i membre de la junta del CECBLL; Anna Comellas Munmany, advocada i coordinadora de Polítiques d’Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament del Prat, i l’arquitecte pratenc Felip Neri Gordi, estudiós del patrimoni local i membre de la junta d’Amics del Prat, van defensar una concepció dinàmica del patrimoni. Els ponents van remarcar la necessitat de revisar els catàlegs amb més agilitat i d’incorporar fórmules innovadores que permetin adaptar els béns protegits sense desvirtuar-ne el valor.

Convertir la C31 en una ruta patrimonial

Una de les propostes més singulars va ser convertir la carretera C-31, popularment coneguda com autovia de Castelldefels, en una ruta patrimonial. Aquesta via està estretament vinculada a la història de la part baixa del Baix Llobregat i de l’àrea metropolitana: evoca els primers desplaçaments familiars en cotxe, especialment amb el Seat 600, l’accés de la classe mitjana a les vacances i l’auge de l’oci a les platges i als càmpings. Establiments com La Ballena Alegre, La Tortuga Ligera o El Toro Bravo formen part d’aquest imaginari col·lectiu.

La jornada també va mostrar que conservar no significa necessàriament immobilitzar. Marta Lloret, divulgadora coneguda com la «caçadora de masies» i directora de la Fundació Mas i Terra, va exposar fórmules creatives per recuperar masos, donar-los nous usos i evitar-ne l’abandonament. Per la seva banda, Maria Mercè Costa, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat, va presentar alguns dels béns culturals d’interès nacional (BCIN) més destacats i declarats recentment a Catalunya.

La clausura va anar a càrrec de Pau Rodríguez Cabanach, que també va guiar una visita a la Granja de la Ricarda, i de l’alcaldessa del Prat, Alba Bou. L’alcaldessa va subratllar que la protecció del patrimoni arquitectònic exigeix una mirada territorial que superi els límits municipals, especialment en una comarca sotmesa durant dècades a una intensa transformació urbanística i d’infraestructures.

La degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Sandra Bestraten, i l’arquitecte Lluís Domènech Girbau, besnet de Lluís Domènech i Montaner, també havien de participar en la jornada, però finalment no hi van poder assistir per problemes d’última hora.