El llibre El poli rojo (Editorial Viejo Topo), de Javier Marín Vázquez, exposa el testimoni d’un policia que va viure des de dins la realitat de l’Hospitalet i del Baix Llobregat als anys 80. Una època marcada per la transició a la democràcia, però també per la delinqüència, la falta de recursos i una policia que encara duia a terme moltes pràctiques procedents del franquisme.

Marín va ser un activista sindical i polític durant els últims anys del franquisme i la transició. El 1980 es va incorporar a la policia local de l’Hospitalet i, a través del llibre, explica com eren aquells primers anys tant als carrers com dins del cos. Després va ser cap de la policia local de Pallejà.

Una policia amb dinàmiques del passat

Quan comença a treballar, es troba amb una policia molt diferent de l’actual. Molts agents venien de l’etapa franquista i mantenien formes de fer molt allunyades del que hauria de ser un servei públic en una democràcia.

Segons explica, era habitual una “cultura de favors”. Estava normalitzat que molts agents no paguessin en bars o restaurants i que tinguessin privilegis. A més les situacions de corrupció estaven acceptades i formaven part del funcionament habitual del dia a dia.

Barris amb molta pressió social

El llibre menciona moltes escenes en barris com Pubilla Casas, la Florida o Bellvitge, on la situació era especialment complicada. Hi havia molta delinqüència i conflictes al carrer, i un dels problemes principals era la droga. La heroïna, explica, “estava devastant tota una generació de joves” .
A tot això s’hi sumava la falta de recursos. L’Hospitalet tenia molta població però pocs mitjans policials, i els agents moltes vegades treballaven amb pocs recursos.

Intentar canviar les coses des de dins

Veient aquesta situació, alguns agents van intentar fer canvis. Marín en formava part d’aquest grup i apostaven per una transformació del cos policial més adaptat a la nova realitat democràtica.

Una de les eines claus va ser la creació de sindicats dins la policia local de l’Hospitalet. Des d’aquí  van començar a reclamar millores i a posar límits a certes pràctiques que s’havien normalitzat. 

Aquest procés no va ser fàcil. Hi havia molta resistència interna i conflictes amb altres companys, especialment entre els agents més antics.

L’Hospitalet, referent per altres municipis

Un dels punts importants és que aquests canvis no es van quedar només a la ciutat. Amb el temps, aquesta iniciativa va tenir un impacte en altres municipis del Baix Llobregat.

Des de l’Hospitalet es va impulsar una escola de formació policial per a agents d’altres municipis del Baix Llobregat, com Cornellà, Esplugues, Sant Joan Despí, Viladecans, Gavà o Castelldefels. Aquest projecte tenia l’objectiu de millorar la preparació dels propis agents. 

Això va ajudar a estendre noves maneres de treballar a altres policies locals del territori, més orientada al servei públic.

El dia a dia al carrer

El llibre també explica amb detall com era el dia a dia als carrers de l’Hospitalet. Marín descriu intervencions complicades, situacions de violència i una realitat plena de precarietat i delinqüència. Moltes actuacions es feien amb pocs recursos.

En aquesta situació Marín va defensar una manera de treballar diferent de la que predominava en alguns sectors del cos. Va apostar per actuar amb proporcionalitat, evitant abusos i utilitzant la força només quan era necessari. Aquesta manera de pensar es va acabar reconeixent també al carrer. Segons explica, fins i tot alguns delinqüents el consideraven “un poli legal”, perquè sabien que actuava sense abusar del seu poder.

L’arribada a Pallejà

La trajectòria de Javier Marín va fer un gir el 1985, quan va ser nomenat cap de la policia local de Pallejà. Després d’uns anys marcats per la seva experiència a l’Hospitalet i per la implicació en processos de canvi dins del cos, va assumir una responsabilitat de direcció.

Aquest pas va suposar un canvi important, tant per la dimensió del municipi com pel tipus de feina. Malgrat això, el context no era tan diferent, ja que molts policies locals del territori estaven en plena transformació i compartien problemes similars. La seva experiència prèvia li va servir per afrontar aquesta nova etapa amb la mateixa mirada de professionalitat i servei públic. 

Gestió del dia a dia en un municipi més petit

El llibre mostra com la feina de policia a Pallejà també enfrontava situacions complexes, tot i ser un municipi significativament més petit que l’Hospitalet. 

Un dels episodis que relata és un incendi a la zona de Fontpineda. En aquest cas, Marín va intervenir amb l’alcalde i una única patrulla, amb el suport de veïns, intentant contenir la situació fins a l’arribada dels bombers. Aquest tipus de situacions reflecteixen una realitat on la coordinació i la rapidesa eren clau davant la falta de recursos.

Riscos i tensió fora de servei

Durant la seva etapa a Pallejà també va viure situacions de risc que anaven més enllà del servei habitual. Martín posa l’exemple al seu llibre d’un tiroteig en què va morir un atracador i les conseqüències que aquest va tenir.

Després de l’incident, es van produir amenaces i intents de localitzar-lo al municipi per part de persones vinculades al cas. Aquesta situació va demostrar la tensió i els riscos associats a la feina policial, que en alguns casos també afectaven la vida personal dels agents.

Una trajectòria amb impacte al territori

Durant aquesta etapa, Marín  va participar en iniciatives que anaven més enllà del seu territori. Entre elles, destaca la implicació en la creació de la primera associació de caps de policia local de Catalunya .

Aquest tipus d’iniciatives buscaven compartir experiències i impulsar millores en el conjunt dels cossos policials, en un moment en què molts policies locals estaven canviant el seu paper.

La seva trajectòria va ser clau per el procés de transformació, no només a l’Hospitalet o Pallejà, sinó també al conjunt del Baix Llobregat i altres municipis.

Una imatge del territori

Més enllà de la seva experiència personal, El poli rojo funciona com una crònica de del territori del Baix Llobregat durant una etapa de molts canvis. El llibre exposa un territori amb molts problemes i reptes. Mostra barris amb dificultats, problemes de seguretat i una societat en procés de canvi.

Al mateix temps, també mostra com, des de dins de les institucions, es van començar a impulsar transformacions i canvis importants. Tant en la manera de fer de la policia com en la relació que tenien amb la ciutadania. Es va anar construint un model més adaptat a la nova realitat democràtica.

El llibre dona com a resultat una imatge directa del territori en una època clau, que ajuda a entendre com era el Baix Llobregat d’aquells anys i com es va anar transformant amb el temps.