El territori no és neutre, és política, economia, cohesió social i sobretot futur. Quan el Consell Metropolità va aprovar ahir, dia 10 de febrer de 2026, per segona vegada inicialment, el Pla director urbanístic metropolità (PDUM), no només es va validar un document tècnic: va obrir formalment la porta a la revisió del model territorial, que ha regit l’àrea metropolitana de Barcelona des del 1976. És a dir, des d’abans de la democràcia municipal.

Per al Baix Llobregat aquesta dada no és menor. La comarca ha estat durant dècades el laboratori, i sovint el pati del darrere, del creixement metropolità: polígons industrials infraestructures logístiques grans vies de comunicació l’aeroport el port el desviament del riu. El PDUM arriba en un moment crític: crisi d’habitatge, emergència climàtica, pressió sobre els espais agraris del delta, saturació de mobilitat i transformació del teixit productiu. El debat ja no és si cal créixer, sinó com i on.

Antecedents: del PGM del 1976 al nou horitzó 2050

El Pla general metropolità (PGM) de 1976 ha estat el marc normatiu que ha ordenat Barcelona i 35 municipis més durant gairebé cinquanta anys. Un pla, que malgrat que les seves virtuts inicials ha acumulat centenars de modificacions puntuals fins a esdevenir un mosaic complex, fragmentat i en molts aspectes obsolet.

La Llei 31/2010 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja preveia la necessitat d’un nou instrument: el PDUM juntament amb el futur Pla d’ordenació urbanística metropolità (POUMet). El 26 de març de 2019 s’aprovava l’Avanç del PDUM i s’obria un primer període d’informació pública. El 21 de març de 2023 es produïa la primera aprovació inicial amb suspensió de llicències en determinats àmbits durant dos anys.

En aquest procés participatiu s’han registrat 5.184 aportacions concretes recollides en 528 documents d’al·legacions i informes sectorials. La magnitud dels canvis introduïts ha obligat a una segona aprovació inicial el febrer de 2026. Tal com admitía Damià Calvet vicepresident de l’àrea de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l’AMB el procés “ha estat llarg exigent i especialment complex” però precisament per això es va optar per reforçar el document: “Vam arribar a les conclusions que cal un Pla Director Urbanístic més estratègic i precís; No representa un punt final. Ni quan s’aprovi el PDUM provisional ni quan s'aprovi el definitiu”, ha afirmat.

 Xavier Mariño director de la mateixa àrea posa l’accent en la necessitat que el PDUM sigui alhora urbanístic i estratègic operatiu i jurídicament sòlid: “Té una línia continuista, els objectius són els mateixos que els 2019, el que hem fet és afegir matisos i petits canvis que no defineixen propostes tancades sinó com a processos”, hi comenta.

Què és exactament el PDUM?

El PDUM és un instrument de planejament estratègic metropolità amb horitzó 2050. No defineix parcel·les concretes ni projectes executius sinó que fixa els criteris les regles i les estructures bàsiques que hauran de guiar el desenvolupament dels municipis. Calvet insisteix que “no estem parlant d’un catàleg de projectes. Estem definint des d'un punt de vista territorial el que volem que passi. Però es desenvoluparà segons les circumstàncies de mercat”, puntualitza subratllant el caràcter marc i no executiu immediat del document.

Els seus objectius apunten a reforçar la solidaritat entre municipis consolidar una estructura policèntrica naturalitzar el territori i millorar el metabolisme urbà. En aquest sentit, Calvet és clar: “La cohesió social només es pot garantir si es disposa també de cohesió territorial” afirma, vinculant directament planejament i equitat. El concepte de policentrisme és central. Segons el vicepresident metropolità es tracta de “consolidar un sistema policèntric particular per avingudes metropolitanes i eixos verds d’una estructura bàsica del territori, ja que és en aquests encreuaments on apareixen els nodes sobre els quals es poden generar oportunitats pel progrés”.

Habitatge: 220.000 nous pisos però amb quina lògica?

La xifra estrella és contundent: el PDUM preveu la possibilitat de generar al voltant de 220.000 habitatges principals nous fins al 2050. Calvet defensa que el debat no pot ser només quantitatiu: “Hem de pensar com genera més oferta. I més oferta d’habitatge assequible. Necessitem que el territori funcioni en una sola matriu” declara, insistint en la necessitat d’integrar mercat regulació i planificació. El document estableix que més del 10 % dels habitatges principals,166.060, seran assequibles i estables amb un mínim del 75 % per àmbit funcional i amb possibilitat d’arribar al 17 %. Des del Baix Llobregat on la tensió immobiliària és real i persistent la qüestió serà si aquestes previsions es materialitzen en promocions efectives i no només en reserves teòriques.

El PDUM també posa l’accent en la qualitat de vida a través d’una dotació suficient d’equipaments i espais lliures, no només en termes quantitatius, sinó també atenent criteris de proximitat i tipologia dels serveis. En conjunt, es preveuen 3.147 hectàrees destinades a equipaments i 5.748 hectàrees d’espais lliures públics, amb una clara voluntat de preservar els valors ambientals dels espais oberts. D’acord amb l’escenari base, la ràtio d’espais lliures se situarà en 25,6 m² per cada 100 m² de sostre residencial al conjunt de l’àrea metropolitana, superant amb marge els 20 m² que fixa la legislació vigent. En una comarca com el Baix Llobregat, on la pressió sobre el sòl és constant, aquesta xifra esdevé especialment significativa.

En l’àmbit de la mobilitat, el pla dibuixa una transformació estructural. Els 240 quilòmetres d’avingudes metropolitanes previstos permetran que el 50 % del sòl residencial actual que concentra el 64,2 % dels habitatges i el 58,2 % del sòl dels polígons d’activitat econòmica quedin situats a menys de 500 metres d’un eix de transport col·lectiu o mobilitat activa. L’objectiu és clar: facilitar l’ús del transport públic, la bicicleta i els desplaçaments a peu. La xarxa es completarà amb 735 quilòmetres de carrers estructurants, 140 quilòmetres de connectors estructurants i prop d’un miler de quilòmetres d’eixos verds, que hauran d’articular el territori de manera capil·lar i reduir la dependència del vehicle privat.

El model incorpora també una visió integral del que es coneix com a metabolisme urbà, és a dir, la manera com la ciutat consumeix i gestiona energia, aigua i residus. Les previsions apunten a una reducció del consum domèstic d’energia del 12 % per habitant i del 19 % per unitat de sostre d’activitat econòmica, mentre que l’autosuficiència elèctrica passaria de l’1 % actual al 32 %. En matèria de residus, es planteja una disminució del 5 % per habitant i del 18 % per sostre d’activitat econòmica. Pel que fa a l’aigua, el consum domèstic es reduiria un 4 %, i fins a un 58 % del recurs podria provenir de fonts alternatives com aqüífers i aigua regenerada. En un territori especialment vulnerable a episodis de sequera, com el delta del Llobregat, aquestes xifres no són menors.

En coherència amb aquesta estratègia, el PDUM fixa com a objectiu una reducció significativa de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Si el creixement previst fins al 2050 es produís mantenint els actuals patrons de consum, les emissions augmentarien gairebé un 16 %. El nou model, en canvi, permetria reduir-les un 24 % respecte a l’escenari de partida ,un 40 % en termes nets, gràcies, sobretot, als canvis en mobilitat (responsables d’un potencial 21 % de reducció), a la rehabilitació de teixits urbans (8 %) i a la generació d’energia renovable en sòls urbans i espais oberts (8 %).

Suports i desacords

La segona aprovació inicial del PDUM va evidenciar un ampli suport polític, tot i que no unànime. El text va prosperar amb els vots favorables del PSC, ERC, Junts per Catalunya, En Comú Podem, Vivim Montcada i Reixac, Compromís i Acord per Torrelles i Junts per Tiana; Vox hi va votar en contra, mentre que el PP i quatre consellers de l’Hospitalet —David Quirós (PSC), Jesús Husillos (PSC), David Gómez (PSC) i Jaume Graells (ERC)— es van abstenir. Un mapa de vot que reflecteix consens majoritari però també matisos territorials i polítics en un document que redefineix l’equilibri metropolità.

El fet que el Pla Director contempli la possibilitat de generar prop de 220.000 nous habitatges a l’àrea metropolitana amb l’objectiu de superar els 3,5 milions d’habitants abans del 2050 obre, inevitablement, un debat de fons. Més enllà de la necessitat real de donar resposta a la demanda residencial, aquesta projecció demogràfica sobre un territori que ja presenta signes evidents de saturació —en mobilitat, pressió sobre el sòl i tensions ambientals— posa sobre la taula fins a quin punt el model de creixement plantejat respon a una actualització profunda o, per contra, perpetua inèrcies d’un esquema urbanístic que molts consideren esgotat.

En la compareixença posterior, Damià Calvet, vicepresident de l’àrea de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l’AMB, va defensar el sentit estructural del pla assegurant que “la cohesió social només es pot aconseguir si existeix una cohesió territorial, i aquesta és precisament la funció del PDUM, un pla necessari que ja va començar-se a definir amb l’aprovació de la llei de l’AMB del 2010”, i va subratllar que “el PDUM no arribarà, en la seva aprovació inicial ni en la final, a un punt i a part, i que cal que estigui obert a rebre modificacions per adaptar-se a la realitat de cada moment”. En la mateixa línia, Xavier Mariño, director de l’àrea, va remarcar que “el PDUM busca prioritzar l’interès públic metropolità, respectant les particularitats de cada municipi. Fent-ho, abordarà grans reptes actuals, com la necessitat d’habitatge i la descarbonització”, situant el document com una eina d’equilibri entre visió global i identitats locals.

Xavier Mariño sintetitza l’esperit del document en tres grans màximes

En primer lloc, que sigui “un pla amb un horitzó 2050 amb capacitat d’evolucionar al llarg del temps un pla urbanístic però també estratègic amb més potència en la vessant estratègica emfatitzant processos en propostes no tan tancades i definides”. I afegeix: “No és un pla menys executiu, però ha de ser un pla més operatiu”.

En segon lloc Mariño defensa la claredat normativa: “Propostes clares sense ambigüitats i senzill perquè faciliti entendre el PDUM i fixi les regles del joc” explica tot subratllant que el període fins al futur POUMet no ha de ser una pausa sinó una etapa d’avanç.

Finalment, resalta la seguretat jurídica: “El PDUM ha de ser coherent amb el marc i la interpretació d’aquesta guia llei per treure la màxima capacitat”, afirma destacant la necessitat d’encaix amb la legislació sectorial i urbanística vigent.

Territori, capitalitat i país

En clau més política Calvet va reivindicar el paper de la metròpolis dins Catalunya: “L’AMB sent capital té l’obligació d’impulsar el país. El país necessita la capital. S’ha de cuidar especialment la relació amb la Catalunya ciutats i Catalunya rural” va dir situant el PDUM no només com una eina tècnica sinó com una peça d’equilibri territorial.

També assegura que el nou instrument “dotarà de la majoria d’edat a l’àrea metropolitana” i la proveirà de més autoritat en àmbits com el transport públic l’urbanisme la gestió de l’aigua i dels residus.

El PDUM no és una vareta màgica. És un marc. I els marcs poden ser tan transformadors com la voluntat política que els desplega. Des del Baix Llobregat hi ha motius per a un optimisme prudent: aposta per la regeneració en lloc de l’expansió, reforç de l’habitatge assequible, protecció d’espais oberts i una mobilitat més racional.

Però també hi ha interrogants inevitables. El desplegament pressupostari, la coordinació institucional i la resistència a pressions puntuals seran determinants. I encara hi ha una prova immediata abans de l’horitzó 2050: el contrast públic.

Després d’aquesta segona aprovació inicial, el document, prop de 6.000 pàgines de planejament, memòries, annexos i cartografia, s’obrirà ara a un nou període d’exposició pública i d’al·legacions de 45 dies. No és un tràmit menor. És l’última oportunitat perquè ajuntaments, entitats, sectors econòmics i ciutadania intentin matisar, reforçar o qüestionar aspectes concrets abans de l’aprovació definitiva. En un pla que aspira a redefinir la metròpolis fins al 2050, quaranta-cinc dies poden semblar poc temps, però políticament són intensos.

El PDUM és, en definitiva, una declaració d’intencions amb xifres i horitzó llarg. “Estem parlant d’un document estratègic”, va recordar Calvet, conscient que la seva veritable prova no serà tant l’aprovació formal com la seva aplicació sostinguda en el temps. Perquè el futur metropolità no es decidirà només en els plens institucionals, sinó en la capacitat real de convertir el paper en ciutat.