Augment del risc alimentari
Més enllà de la producció d’aliments, els investigadors adverteixen que la pèrdua d’agricultura periurbana té implicacions directes sobre la resiliència urbana. Com adverteix l’investigador Johannes Langemeyer: “Històricament, la desvinculació de la producció agrícola de l’entorn de les ciutats és un fenomen relativament nou i excepcional. En moments de crisi —afegeix—, per exemple, econòmiques o en cas de guerres, aquesta desvinculació augmenta el risc alimentari a les ciutats”. La proximitat d’aquestes àrees agrícoles permet reduir la dependència de cadenes de subministrament globals, disminuir les emissions associades al transport d’aliments i contribuir a la regulació climàtica, la biodiversitat i la qualitat del paisatge. Tanmateix, aquests beneficis continuen estant infravalorats en la planificació territorial.
L’anàlisi científica també posa de manifest tensions creixents entre l’activitat agrària i les polítiques de conservació ambiental. A les zones periurbanes de relleu elevat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), com la Serra de Collserola, la Serralada Marina, al Maresme al nord metropolità; o la Serra de l’Ordal, al sud-oest a la zona del Baix Llobregat, l’abandonament agrícola ha afavorit l’expansió forestal, transformant el paisatge i dificultant la recuperació d’usos agraris. A les zones planes, especialment al delta del Llobregat, la urbanització i determinades mesures de protecció ambiental generen conflictes amb el sector agrícola, agreujats per problemes com la proliferació de fauna salvatge o la limitació d’usos del sòl.