Quan comença l'estiu, Barcelona es transforma. A l'hivern, és tranquil·litat. Els bars del Raval bateguen al ritme dels veïns de sempre, els clubs de la zona alta mantenen la seva clientela habitual, i alguns els turistes, i la majoria prefereixen sopars primerencs i caminades pel Born. Però només cal que passin els mesos i arribi el juny perquè tot canviï. La ciutat respira diferent. S'allarga, s'expandeix, es desborda. La nit deixa de ser refugi i esdevé espectacle. I amb ella, floreix una economia enlluernadora.
 
Aquest espectacle de transformació no és només una qüestió d’ambient, és també qüestió de xifres. El turisme, i especialment l'oci nocturn, ha passat de ser un complement estacional a convertir-se en un motor central de l'economia local. Segons dades recents de l'Observatori del Turisme de Barcelona, ​​la ciutat va rebre 15,6 milions de turistes, una xifra lleugerament inferior a la del 2023. Però el que va disminuir en volum, va créixer en valor: la despesa mitjana per persona i dia va assolir els 99,71 euros, cosa que va suposar un impacte econòmic directe de més de 10.318 milions d’euros, el més alt de la sèrie històrica.
 

Barcelona s’ha consolidat com una de les capitals europees de l’oci nocturn.
 

Bona part d'aquests diners flueixen a la nit, entre copes, entrades a discoteques, sopars amb vistes i trasllats en VTC. Tot i que no hi ha una xifra oficial exacta, s'estima que l'oci nocturn concentra entre el 55 i el 65% de la facturació anual del sector HORECA durant els mesos d'estiu. I el juliol continua sent el rei dels mesos: entre el Port Olímpic, la Barceloneta i l'Eixample, la caixa no para.
 

Distribució i perfils de l’oci

El perfil del visitant també canvia. Mentre que a l'hivern el públic és majoritàriament local, amb una mitjana d’edat de 35 a 45 anys, a l'estiu la ciutat és ocupada per un turisme jove i internacional. Nord-americans, britànics i alemanys encapçalen les estadístiques. L'edat mitjana baixa a 31 anys, i la majoria viatja amb amics o en parella, amb la vida nocturna com a motivació declarada. Turisme de Barcelona calcula que el 42% dels visitants entre el juny i l'agost esmenten "viure la nit barcelonina" com a raó central del viatge.
 
Els punts d’oci estiuenc estan clarament definits, i són els que estan a primera línia de platja. El Port Olímpic, la Barceloneta, la Vila Olímpica i el Front Marítim concentren la majoria del públic nocturn. Discoteques com Opium, Pacha o Shôko atrauen més de 8.000 persones per nit en caps de setmana, generant cues que voregen el Passeig Marítim de la ciutat comtal. Aquests espais, juntament amb esdeveniments populars com el festival Primavera Sound, Brunch-in the Park o Piknic Électronik, mobilitzen centenars de milers de persones. Només el Primavera Sound 2024 va vendre 268.000 entrades en una setmana.
 

Els grans esdeveniments concentren milers de visitants i tensionen serveis i barris sencers.
 

Vulnerabilitat econòmica del turisme

Aquest model, però, també planteja interrogants des del punt de vista econòmic. Tot i que el lleure nocturn genera una facturació estacional elevada, la seva sostenibilitat a llarg termini és incerta. Segons l'Observatori del Turisme de Barcelona, ​​la despesa turística vinculada exclusivament a l'oci nocturn va representar el 2023 una xifra a prop del 24% de la despesa total del visitant, cosa que es tradueix en aproximadament 3.060 milions d'euros. Tot i això, aquest flux d'ingressos depèn fortament de l'estacionalitat, amb un 68% concentrat entre maig i setembre. A més, la sobreexplotació de certes zones ha derivat en un increment del 22% en els costos operatius de locals situats en àrees tensionades, especialment en seguretat privada, manteniment i llicències.
 
A nivell fiscal, la recaptació de l'impost turístic vinculada a l'oci nocturn va aportar 29,5 milions d'euros el 2023, segons dades de l'Ajuntament, i es va convertir en una de les partides que més ha crescut dins el pressupost local. Aquestes xifres reflecteixen la importància econòmica del model, però també la seva vulnerabilitat davant de canvis de regulació, saturació o transformacions en les preferències turístiques globals.
 
En aquest sentit, l'Ajuntament ha respost amb una combinació de mesures restrictives i de reconversió. S'està limitant l'atorgament de noves llicències de locals d'oci en zones tensionades, i s'han creat “rutes segures” per combatre la violència sexual i millorar la convivència. El pla més ambiciós és la reforma del Port Olímpic, que busca reduir un 30% els locals d'oci i augmentar la presència d'activitats culturals, esportives i familiars.
 
 

Precarietat rere la festa

En paral·lel, la precarietat laboral al sector de l'oci nocturn ha cridat l'atenció dels sindicats. Segons l'informe Lab Tour 2024 de CCOO, el 70% dels treballadors nocturns tenen contractes temporals, jornades irregulars i sous per sota dels 1.300 euros nets mensuals. I en alguns casos ni tan sols hi ha contractes. A això se suma una creixent dificultat per accedir a l'habitatge en zones turístiques, cosa que obliga molts treballadors a viure a l'extraradi i desplaçar-se de nit sense alternatives de transport públic.
 

Darrere la festa hi ha un sector marcat per la temporalitat i la precarietat laboral.
 

Barcelona es troba així davant d’una disjuntiva de fons: continuar sent un referent mundial de l'oci nocturn, amb tots els beneficis econòmics que això implica, o corregir un model que provoca desgast urbà, precarietat i rebuig social. El que passa sota els llums de neó no és només diversió: és també una radiografia de les tensions que travessen la ciutat en la lluita per un model turístic sostenible.
 
 

Mobilitat al límit

A aquesta complexa realitat s'hi afegeix un altre factor clau, la mobilitat. L'auge de l'oci nocturn, que ha crescut un 15,6% entre el 2022 i el 2024 a Espanya -segons un informe de Dojo i Mastercard sobre pagaments digitals al sector HORECA-, contrasta amb la insuficiència de serveis de transport públic nocturn. Aquesta bretxa entre l'oferta d'oci i la mobilitat segura ha generat preocupació institucional. El 2024, el 44% de les morts a la carretera es van produir durant el cap de setmana, especialment en desplaçaments vinculats a l'oci nocturn, segons l'Informe de Sinistralitat Mortal en Vies Interurbanes de la DGT.
 
Davant d'aquest context, la Federación Nacional de Empresarios de Ocio y Espectáculos -España de Noche- ha signat un acord amb la plataforma Bolt per ampliar l'oferta de mobilitat nocturna mitjançant VTCs i taxis. L'objectiu és garantir alternatives de desplaçament suficients i segures a les principals ciutats del país, en especial durant els caps de setmana i en temporada alta. A més, un estudi de KPMG presentat el febrer del 2025 alerta que el temps d'espera per contractar un vehicle en ciutats com Barcelona és més del doble que a París o a Lisboa, cosa que provoca més de 500.000 hores d'espera acumulades a l'any. Segons l'informe, flexibilitzar la regulació del sector del transport privat podria aportar fins a 6.000 milions d'euros a l'economia nacional, principalment als sectors del turisme, el lleure i la restauració.
 

El debat ja no és si Barcelona vol oci nocturn, sinó quin model vol assumir.
 

L’auge de l’oci nocturn a Barcelona ha evidenciat el seu paper com una peça clau de l’engranatge econòmic urbà. Més enllà de l'entreteniment, representa un flux constant d'ingressos, ocupació i recaptació fiscal. Però també revela una vulnerabilitat estructural: la dependència excessiva d'un model estacional i concentrat en franges horàries, zones i públics específics. El futur econòmic de la ciutat es podria enfortir si és capaç de diversificar la seva oferta, professionalitzar el sector i vincular-lo amb una estratègia de creixement més sostenible.