Les maletes continuen rodant pels carrers de Barcelona. El turisme es recupera amb força després de la pandèmia, i amb ell, una nova mesura de l'Ajuntament: augmentar la taxa turística. Actualment, dormir en un hotel de cinc estrelles a la ciutat comtal pot costar fins a 15 euros més per nit, a causa d'aquesta taxa que el Govern de la Generalitat i el partit dels Comuns van pactar fa uns mesos. Una quarta part del recaptat es destinarà, per llei, a polítiques d'habitatge, i la resta, a promoció turística.

Jordi Valls, tinent d'alcalde d'Economia, va justificar la decisió: “Les pressions hi són, però fem el que hem de fer”. Alhora, el sector hoteler es manté al corrent. És just carregar més el turista? I si aquesta injecció econòmica ajudés a descongestionar el centre de la ciutat?
 

És aquí on comença aquesta història. Perquè el centre de Barcelona, ​​per meravellós que sigui, no és l’únic lloc ple d’emblemes culturals i històrics. Tampoc no és l’únic escenari del llegat d’Antoni Gaudí. A només mitja hora del centre de la ciutat, existeixen tres joies modernistes que no només reflecteixen el talent de l'arquitecte català, sinó que també comencen a brillar amb llum pròpia al mapa turístic i econòmic de la regió: la Colònia Güell, la Cripta de Gaudí i la ruta modernista de Sant Joan Despí, tres indrets dignes de descobrir al Baix Llobregat.
 

El llegat de Gaudí també ofereix una alternativa al turisme saturat del centre de Barcelona.
 

Colònia Güell, comunitat obrera

Santa Coloma de Cervelló podria passar desapercebuda, però entre carrers que supuren història s'amaga un dels secrets més ben guardats del modernisme català: la Colònia Güell. Aquesta va ser una idea de l'empresari Eusebi Güell, protector -i patrocinador- de Gaudí, que va voler crear un espai on els treballadors poguessin viure i treballar amb dignitat. No era només una fàbrica tèxtil, sinó una comunitat completa amb escoles, teatres, habitatges i una església. O, almenys, l'inici d'una.
 

Avui, la colònia conforma un nucli turístic que, sense grans multituds, creix cada any. Segons l'Observatori del Turisme a Barcelona, ​​el 2023 hi van arribar 58.652 visitants a aquest enclavament modernista. Aquest emblema fins i tot mobilitza als qui venen de fora, doncs l'enquesta de perfil i hàbits de l'Observatori revela que els turistes internacionals tenen més tendència a visitar la Colònia Güell que els nacionals: un 13,6% davant d'un 5,7%, respectivament.
 

El turisme cultural pot dinamitzar l’economia local sense generar massificació.
 

A diferència dels circuits saturats del centre de Barcelona, ​​la colònia ofereix una experiència pausada i més personal. I és una experiència que també reporta beneficis als bars, a les botigues de records i als petits allotjaments rurals de la zona. Amb tot plegat, l'economia local respira gràcies a aquesta parcel·la d’art.
 

Un turisme conciliador

Andrés Jara, responsable tècnic del Consorci de la Colònia Güell, defineix aquesta atracció turística com “un espai privilegiat per al visitant, on hi pot trobar un dels edificis més importants de Gaudí sense patir la saturació turística de Barcelona”. Tot i així, i amb tots els seus encants, se segueix treballant en la recuperació post-pandèmia. Actualment estan al 65% dels nivells assolits el 2019, però la perspectiva és optimista: “estem treballant especialment per recuperar el turisme asiàtic, com el de Corea del Sud i el Japó”, afegeix el tècnic.

Això sí, des del Consorci són clars: no busquen esdevenir un punt turístic massificat. "L'encant de la Colònia Güell resideix també a la seva vida veïnal. No ens plantegem tensionar l'espai com ocorre en altres edificis de Gaudí", emfatitza Jara.
 

Cripta Güell, natura i divinitat

Dins la Colònia Güell es troba una de les grans creacions de Gaudí, la Cripta. És fàcil passar de llarg, però qui entra a la Cripta Güell descobreix alguna cosa més que una església inacabada: és l'inici d'un estil. Arcs catenaris, columnes inclinades i mosaics que representen el cel i la terra. Tot està pensat per connectar amb la naturalesa d’una manera gairebé divina. La Cripta de la Colònia Güell va ser un laboratori de formes: aquí, l’arquitecte català va assajar estructures que després aplicaria en ni més ni menys que la Sagrada Família.
 

En sentit econòmic, la Cripta genera un impacte indirecte al municipi. Jara reconeix que, "a més de la visibilitat que suposa tenir un Patrimoni Mundial, els visitants dinamitzen altres negocis de la Colònia i de Santa Coloma de Cervelló, encara que l'oferta complementària encara és escassa". D’aquesta manera i per tal de potenciar l’economia local, es col·labora activament amb el Consorci de Turisme del Baix Llobregat, tot informant sobre gastronomia i altres atractius disponibles a la zona.
 

 La Cripta Güell és el laboratori on Gaudí va assajar el seu llenguatge arquitectònic.
 

Model local exemplar

La Cripta és Gaudí en estat pur, però sense multituds ni flaixos de les càmeres. I encara que no es busca replicar aquest model de turisme tensionat, sí que s'intenta unificar aquest emblema arquitectònic en una mateixa narrativa: "Col·laborem amb el Consell Gaudí per integrar les obres de l'arquitecte en un relat comú, i no com a edificis aïllats", explica Jara.
 

En termes de sostenibilitat, la Cripta ha marcat una fita: el 2013 va ser el primer edifici Patrimoni de la Humanitat a rebre la certificació Biosphere. Des de llavors treballa per consolidar un model de turisme cultural i responsable. I de cara al futur, la Cripta s'emmarca dins un nou pla estratègic de turisme que el Consorci de la Colònia Güell i l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló estan acabant de definir, amb l'objectiu de generar sinergies entre la Cripta i altres punts d'interès local.
 

Segell Jujol a Sant Joan Despí

A menys de 20 quilòmetres del centre de Barcelona, ​​Sant Joan Despí també reclama el seu espai al modernisme català. Aquí, el llegat de Josep Maria Jujol, deixeble i col·laborador de Gaudí, es converteix en una ruta arquitectònica única que inclou set obres clau: Can Negre, una antiga masia convertida en casa modernista; la Torre de la Creu, coneguda com la “Torre dels Ous” per les seves cúpules en forma d'ou; la Casa Serra-Xaus; la Casa Rovira; la Torre Jujol; l'Església Parroquial de Sant Joan Despí i la forja de la porta del taller del serraller Josep Oliver.

Segons l'Observatori del Turisme, el Centre Jujol - Can Negre va rebre 6.769 visitants el 2023. Tot i que la xifra no es compara amb altres equipaments més coneguts, la tendència mostra un interès creixent dels visitants per aquest tipus de rutes alternatives.
 

Obstacles en la descentralització

Si hi ha racons tan fascinants com la Casa Batlló o el Palau Güell, per què no tots arriben a la mateixa popularitat? El principal obstacle, segons l'Observatori del Turisme, és clar: “cal una xarxa de transport públic eficient per arribar a tots els llocs de manera ràpida i freqüent, i que a més es conegui”.
La manca de connexions ràpides, còmodes i visibles entre Barcelona i municipis del Baix Llobregat, com ara Santa Coloma de Cervelló o Sant Joan Despí, limita l'accés espontani dels turistes. Molts visitants, especialment els internacionals, depenen de rutes fàcils i senyalitzades per animar-se a conèixer més enllà de la “bombolla” urbana. L'actual oferta de trens i autobusos és vigent, però pot no ser gaire confiable al no percebre’s com una connexió directa.
 

Sense bona connectivitat i visibilitat, el turisme perifèric no pot créixer.
 

A més, segons l'Observatori, el coneixement que els turistes tenen d'aquestes alternatives és baix: la informació disponible en punts turístics principals, aeroports i estacions de tren no sempre integra les opcions del turisme perifèric. Això provoca que, encara que hi hagi demanda i molt potencial, la descentralització no assoleixi l’efecte complet.
 

Noves oportunitats

No obstant, tornem a la taxa turística. Més enllà de la polèmica, molts municipis hi troben una oportunitat per finançar la visibilitat de destinacions menys concorregudes. Des de l'Observatori del Turisme assenyalen que "els ingressos de la taxa turística, invertits en polítiques sostenibles i promoció d'espais menys concorreguts, poden contribuir al desenvolupament del turisme a llocs menys visitats".

Exemples d'aquest enfocament són campanyes com ‘Barcelona és molt més’, esmenta l'Observatori de Turisme, impulsades els darrers anys per diferents administracions per promoure el turisme fora del centre de la capital catalana. La clau serà, sempre, la manera en què es promociona, com es connecta i com s'integra aquest turisme cultural i responsable dins el model econòmic de la regió.

Mentre a la Sagrada Família les cues s'allarguen i les entrades es venen amb setmanes d'antelació, a la Cripta Güell encara hi ha lloc per a la pausa, la sorpresa i la memòria. Aquest és el turisme que construeix comunitat i que arrela, on no prima el capital econòmic, sinó més aviat l’històric. I en aquest equilibri, Gaudí continua tenint molt a dir, fins i tot lluny del centre de Barcelona.