El metavers es presenta com una nova experiència digital immersiva que combina tecnologia, interacció social i entorns virtuals. Es tracta d’un espai al qual els usuaris accedeixen a través d’internet i on es mouen mitjançant un avatar, una representació virtual d’ells mateixos. Aquests avatars poden caminar, tocar i moure objectes, així com relacionar-se amb altres usuaris dins d’un entorn tridimensional (3D).

Per accedir al metavers es pot utilitzar un ordinador, tot i que l’experiència és molt més completa mitjançant dispositius de realitat virtual o realitat augmentada, com ara ulleres especials. Dins d’aquests mons virtuals, les persones poden dur a terme nombroses activitats: treballar, estudiar, jugar, viatjar, comprar, assistir a concerts o fins i tot participar en esdeveniments esportius, sense necessitat de desplaçar-se físicament.

Per a què serveix el metavers?

Un dels principals usos del metavers és el comerç virtual. A través de l’avatar, els usuaris podrien provar-se roba o complements de manera digital i veure com els quedarien abans de comprar-los. A més, seria possible interactuar amb venedors virtuals de manera similar a una botiga física, resolent dubtes o sol·licitant recomanacions.

Un altre àmbit clau és el treball. El metavers aspira a convertir-se en un nou espai laboral on les persones puguin reunir-se en oficines virtuals, fer presentacions, col·laborar en projectes o assistir a reunions com si fossin presencials, però des de qualsevol lloc del món.

El lleure i l’entreteniment també hi tenen un paper destacat. Assistir a concerts, esdeveniments culturals o esportius des de casa és una de les grans promeses del metavers. En el futur, molts d’aquests esdeveniments podrien celebrar-se de manera presencial, virtual o híbrida, adaptant-se a les necessitats dels espectadors.

La intel·ligència artificial i el seu paper en el món digital

La intel·ligència artificial (IA) és una branca de les ciències de la computació que s’encarrega de crear màquines capaces de dur a terme tasques de manera automàtica, sense necessitat de supervisió humana constant. La IA ja és molt present en el nostre dia a dia, tot i que moltes vegades passa desapercebuda.

Un exemple clar són els assistents de veu, com Alexa, Siri o Google Assistant. Aquestes eines utilitzen el processament del llenguatge natural per interpretar el que diem i respondre mitjançant una acció concreta o una resposta verbal.

Els telèfons intel·ligents també utilitzen intel·ligència artificial en múltiples funcions. Un cas habitual és el mode retrat de les càmeres, que ajusta automàticament la imatge per millorar la qualitat de la fotografia i ressaltar els trets de la persona.

En l’àmbit de la medicina, la IA s’utilitza en desfibril·ladors, màquines de diagnòstic o cirurgia assistida, ajudant a detectar problemes que poden passar desapercebuts per a l’ull humà i millorant la precisió dels tractaments.

La optimització de rutes és un altre exemple destacat. En sectors com la logística o el transport, la intel·ligència artificial analitza dades geogràfiques, meteorològiques i de trànsit per oferir la millor alternativa de desplaçament.

A més, la IA permet l’anàlisi d’hàbits. Combinada amb el Big Data, analitza de manera contínua les dades que generem per estudiar patrons de consum i comportament, una pràctica molt utilitzada per empreses i plataformes digitals.

Xarxes socials: beneficis i riscos

L’ús responsable de les xarxes socials pot ser una gran eina de comunicació i de canvi social. Tanmateix, també comporta riscos importants, especialment entre els joves.

Un dels principals problemes és l’addicció a les xarxes socials. L’ús excessiu del mòbil, d’internet o de les consoles pot generar efectes similars als d’una droga. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’ús abusiu de la tecnologia pot considerar-se una malaltia. Estudis d’UNICEF indiquen que un 33% dels joves d’entre 12 i 16 anys presenta un ús problemàtic de les xarxes socials.

Un altre risc són els reptes virals. Tot i que molts són inofensius, alguns poden posar en perill la salut i fins i tot la vida dels joves. Diverses investigacions assenyalen que un percentatge significatiu d’adolescents ha participat en challenges perillosos, amb conseqüències tràgiques en alguns casos.

Les notícies falses o fake news representen un altre gran problema. Moltes persones reconeixen no saber diferenciar entre informació real i falsa. La difusió d’aquestes notícies pot generar confusió, crear conflictes i manipular l’opinió pública. Per això, és fonamental contrastar les fonts i verificar la informació abans de compartir-la.

El ciberassetjament és una realitat creixent. Segons diversos estudis, una part important dels adolescents ha patit violència en línia durant la seva infància o adolescència, fet que pot tenir greus conseqüències emocionals i psicològiques.

Finalment, destaquen els discursos d’odi a internet i a les xarxes socials. Amenaces, insults i missatges discriminatoris relacionats amb la ideologia, l’orientació sexual, la identitat de gènere o el racisme són cada vegada més freqüents. Davant d’això, cal fomentar el respecte, l’educació digital i l’ús responsable de la tecnologia.

En definitiva, tant el metavers com les xarxes socials i la intel·ligència artificial ofereixen grans oportunitats, però també plantegen desafiaments i riscos que cal conèixer per poder construir un futur digital més segur, ètic i responsable. Menys odi i més respecte.