Un centenar de persones han participat de l’experiència del sindicalisme unitari a Seat durant un acte a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat per assistir a la presentació del llibre “Seat 1968-1984. La ambición del sindicalisme unitario”, de la mà dels protagonistes d’aquella singular història, que a més són els seus autors: Silvestre Gilaberte, Jaume Font, Isidor Boix i Jesús A. Vila, que apareixen a la imatge que encapçala aquestes línies. 

El llibre recull la història del sindicalisme de més ressonància de l’empresa model del règim franquista, justament en els anys més conflictius de la història recent que van coincidir amb els darrers anys del franquisme i l’inici de la Transició, quan encara  existia el Sindicat Vertical però ja era considerat més que una organització sindical una rèmora per resoldre els enfrontaments cada vegada més oberts i més complexes entre treballadors i empresa. Fins al punt que, com va succeir a altres grans empreses del país, es va produir un moviment sòcio-polític d’organització obrera des de la base, que es va convertir en l’òrgan de representació de la classe treballadora més combativa.

El paper del PSUC al sindicalisme

Aquells darrers anys del franquisme, els últims anys de la dècada dels 60 i especialment entre el 70 i el 76, coincidien amb un moment de forta crisi econòmica i unes enormes contradiccions entre la reivindicació obrera cada vegada més explícita i un aparell sindical incapaç de vehicular-la. Coincidia també amb una fase de forta mobilització social que va enfortir els pressupostos del PSUC a Catalunya (i el PCE a la resta del país) encaminats a transparentar la necessitat de vincular la lluita reivindicativa de les imprescindibles millores salarials i socials per fer front a la crisi econòmica global, amb el context de dictadura que feia impossible l’assumpció dels drets fonamentals del món modern: la llibertat sindical, en primer terme, i les llibertats polítiques en general.

El llibre explica per tant, dins una anàlisi històrica del context en què es produeixen les reivindicacions obreres del moment, la manera com aquesta organització obrera es va desenvolupar en la principal indústria catalana, fins al punt que les seves mobilitzacions es van convertir en la punta de llança del moviment sindical d’aquesta fase del tardo franquisme. Sense un sindicat de classe existent i amb una estructura verticalista obsoleta, l’organització comunista del PSUC de la Seat va ser capaç d’elaborar una proposta entusiasmadora que va aplegar un amplíssim consens, amb la formulació d’un moviment sindical unitari i representatiu, les CCOO, amb una altíssima capacitat de mobilització i amb una autonomia sindical molt notable que va promoure l’aparició de líders sindicals naturals, molt escoltats i seguits per les àmplies masses de treballadors de la factoria.

Documentació lliurada a l’Arxiu Comarcal

La història sindical, l’ambició del sindicalisme de classe unitari que es va plasmar amb la constitució d’un Consell de Fàbrica representatiu, unitari molt eficaç en la reivindicació i en la mobilització, apareix en el llibre especialment documentat gràcies a l’esforç de recollida i conservació del material utilitzat en les mobilitzacions obreres i que un dels autors, Silvestre Gilaberte, va anar guardant al llarg de dècades i que ara ha servit per documentar historiogràficament el relat, però que està a la lliure disposició dels investigadors dins l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat on es va fer aquesta primera presentació.

L’acte, per tant, va reunir una colla ingent de sindicalistes de la comarca, a banda de les autoritats de la Memòria històrica del Consell Comarcal i de la Diputació de Barcelona, que han donat suport econòmic a l’edició. Com a garantia que el llibre no és només un document  nostàlgic d’uns anys de forta reivindicació i moltes victòries, sinó també una eina de reflexió sobre la importància de la unitat com a vehicle de progrés, van estar presents una vintena d’estudiants de secundària de Sant Feliu que van seguir amb molta atenció les explicacions dels autors.

Llibre únic pel que fa a la història sindical del país

Va obrir l’acte, la institució organitzadora, l’Arxiu Comarcal, per donar la paraula posteriorment a la responsable de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal, Lídia Múñoz, que va destacar la importància d’un llibre únic pel que fa a la història sindical del país. Posteriorment s’hi van referir Silvestre Gilaberte, un dels dirigents sindicals del moment a la factoria i Isidor Boix, que aleshores era l’enllaç entre els militants comunistes de la Seat i el Comité Executiu del PSUC. 

Va tancar l’acte l’alcaldessa de Sant Feliu i responsable de l’àrea de Memòria Democràtica de la Diputació, Lourdes Borrell, que va animar la joventut a fer una immersió en la història recent del darrer franquisme i la primera democràcia, per observar la necessitat de preservar una societat de drets que alguns posen, cinquanta anys més tard d’aquella extraordinària batalla per la democràcia, en dubte, ara mateix. Va fer també una crida al paper de les dones durant aquell període pel fet que van ser molt protagonistes des de les llars, des del moviment veïnal i des del moviment feminista, en plena col·laboració amb la lluita sindical dels treballadors.

El llibre es troba actualment a les principals llibreries de Barcelona i per entrar en contacte amb els autors per enllestir possibles presentacions als municipis de la comarca, espai territorial matriu de la gran massa de treballadors de Seat, cal dirigir-se directament a l’Arxiu Comarcal on els posaran directament en contacte amb el Consell de Redacció que es va encarregar de l’edició d’aquest volum de més de 500 pàgines.