Fins l’any 2028 la Generalitat té programats 40,7 milions per millorar el sanejament, el drenatge i el medi ambient al Delta del Llobregat en un seguit d’actuacions ja en marxa fonamentalment als estanys de la Murtra i les Filipines-Remolar i també acabar d’una vegada amb les inundacions del Parc Agrari amb cada tempesta.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica del Govern, Sílvia Paneque, ha girat una nova visita a la maresma de les Filipines-Remolar, a Viladecans, igual que va fer al maig passat quan inspeccionar l’estat de l’estany de la Murtra, al mateix municipis, on va presentar un pla per reduir significativament els riscos d’inundació i optimitzar els processos de drenatge davant pluges intenses, alhora que preservar aquest valuós espai natural protegit.

Els pagesos fa 20 anys que reclamen

Fa dues dècades que els pagesos del Parc Agrari del Baix Llobregat, i més en concret els de Viladecans i Gavà, reclamen a la Generalitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) inversions per evitar les inundacions dels seus camps com les produïdes durant les darreres danas que fan malbé les collites, reclamant “fets i no més paraules”. L’estany de la zona deltaica del Llobregat constitueix la via de desguàs de les aigües pluvials de tota la conca que drena a través de les rieres i de les corredores de Viladecans i Gavà. Aquesta zona humida i protegida dins dels espais naturals del delta del Llobregat també juga un paper fonamental per al sosteniment de l’activitat agrícola, que és molt diferent en temps sec i en temps de pluja.

A la visita que ara ha fet de nou Paneque ha definit aquest espai natural com “valuós, una zona humida protegida, crucial per a la biodiversitat i especialment important per a les aus, que també ajuda a regular l’aigua: redueix l’impacte de les inundacions i protegeix els aqüífers de l’entrada d’aigua salada”. Així ho ha explicat durant una visita als treballs que s’han realitzat durant més de vuit mesos per restaurar aquesta maresma del delta del Llobregat, en el marc de la celebració del Dia Mundial de l’Aigua, i acompanyada per l’alcaldessa de Viladecans, Olga Morales, el director general de Transició Hídrica, Jordi Agustí, i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Josep Lluís Armenter, entre altres autoritats.

Recuperar un espai degradat

La maresma de les Filipines-Remolar forma part d’una massa d’aigua que, segons el Pla de gestió del Districte de la conca fluvial de Catalunya 2016-2021, es trobava en estat “dolent”. “La degradació també ha arribat aquí”, ha explicat la consellera, detallant que “durant anys, les aigües de mala qualitat han perjudicat l’ecosistema i la biodiversitat”. La manca de control en la gestió de la inundació, juntament amb l’entrada d’aigua eutrofitzada procedent dels canals propers, havia provocat una degradació de l’espai amb la consegüent reducció de la biodiversitat i dels hàbitats propis de la maresma. A més, en períodes secs, la problemàtica es traduïa en l’absència total d’aigua, i una pèrdua de qualitat i de biodiversitat d’aquest espai deltaic.

“Els treballs que ha fet l’ACA faran possible la recuperació i millora gradual d’aquesta zona humida”, ha detallat Paneque, compatibilitzant la seva proximitat amb la gestió de l’aeroport. Aquestes actuacions, que han suposat una inversió d’1,3 milions d’euros, amb finançament dels fons europeus Next Generation, s’han desplegat a través d’un ampli ventall de mesures implementades en dues fases, per fer una gestió adaptativa i més eficient de la inundació en diferents espais de la maresma, així com per millorar la qualitat de l’aigua.

Tecnologia i medi ambient

“L’aigua dessalada i la regenerada ha estat determinant a l’hora de recuperar aquest espai natural” ha dit la consellera, que ha afegit que” la tecnologia punta i els alts coneixements tecnològics han estat indispensables per guanyar salut en aquesta terra” i que “la modernitat és la que recupera i recompon ferides antigues sobre l’estany i la maresma”.

En la primera de les dues fases s’han dut a terme actuacions com la construcció d’un pou de captació del freàtic que fa possible l’aportació d’aigua de bona qualitat cap a diferents zones de la maresma. De forma complementària, ha puntualitzat la consellera, “s’han anivellat motes i camins per evitar aportacions d’aigua contaminada en cas de crescudes, i s’han ajustat i reparat diferents comportes i canonades que comuniquen els diferents sectors de la maresma per millorar-ne la gestió”. L’arranjament del sistema de comportes i punts de desguàs permetrà regular quins espais s’inunden, fent així una gestió adaptativa.

Pel que fa a la segona fase dels treballs, s’ha millorat la comporta de sortida de la maresma, s’ha construït un bombament superficial que permet l’aportació d’aigua del Braç de la Vidala cap a la Bassa dels Pollancres, s’ha instal·lat una xarxa de piezòmetres a l’aqüífer superficial per al seguiment i control, i s’han col·locat sensors de mesura i control en els diferents punts d’obra.

El paper del cargol d’Arquímedes a la Murtra

L’estany de la Murtra constitueix també la via de desguàs de les aigües pluvials de tota la conca que drena a través de les rieres i de les corredores de Viladecans i Gavà. En episodis de pluges intenses, l’estany puja de cota i pot comportar la inundació de zones properes. És per aquest motiu que una de les mesures que es porten a terme se centren l’activació del cargol d’Arquímedes, un dispositiu situat a la resclosa de l’estany i que s’empra per a l’elevació de l’aigua per damunt de la resclosa, reduint així els riscos d’inundació. Aquesta infraestructura seran gestionada per les cooperatives de Gavà i Viladecans que posarien en marxa el sistema en funció de les previsions de pluja emeses pel Servei Meteorològic de Catalunya i que caldrà seguir les consignes de cotes d’aigua a l’estany per preservar la qualitat del medi, i les comunicacions que els redactors del Protocol han acordat.

Els cargols de la depuradora de Gavà-Viladecans

En cas de persistència de pluges i després de comprovar els nivells de l’estany per part de les cooperatives de Gavà i Viladecans, en cas de necessitat es podrà demanar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Aigües de Barcelona que es puguin activar d’algun dels tres cargols d’Arquímedes dels que disposa la depuradora de Gavà-Viladecans, per així poder incrementar el drenatge, complint amb tot moment amb els requisits ambientals que requereix la zona.

Un cop superat l’episodi de pluges, l’AMB i Agbar s’encarregaran de retirar els possibles residus en cas de sobreeiximents, revisar el tancament de la barra de sorra, així com la neteja del canal de la Murtra.

Prop de 7 milions d’inversions

Segons el protocol, les diferents administracions invertiran un total de 6,9 milions d’euros per executar actuacions directament vinculades a aquest espai fins a l’any 2027. Aquest finançament prové de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en col·laboració amb la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i s’emmarca en un conjunt més ampli de millores dins el Delta del Llobregat.

Entre les actuacions en marxa, destaca la que realitza l’ACA per millorar la resclosa de la Murtra, destinada a la modernització del sistema de drenatge mitjançant la instal·lació de comportes automàtiques, nous sistemes de control i quadres elèctrics, i la integració del control remot. A això s’hi sumen els treballs per analitzar i millorar l’ampliació de l’Estació de Regeneració (ERA) de Gavà/Viladecans, per incrementar l’aportació d’aigua a l’estany, i els estudis per a la incorporació de cargols d’Arquímedes addicionals i reixes de neteja automàtica.

També és rellevant l’actuació de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural per restaurar els marges de l’estany i la connexió amb les zones agrícoles. Aquesta actuació inclourà la rehabilitació de canals de drenatge, així com la implementació de filtres verds per millorar la qualitat de l’escorrentia. Aquestes intervencions contribueixen tant a la millora ecològica com a l’eficiència agrícola i hidràulica de l’espai.

Full de ruta actiu

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) finança, juntament amb l’ACA, les actuacions de millora i minimització dels sistemes dels col·lectors unitaris del sistema de sanejament de Gavà/Viladecans, la redacció dels Plans Integrals de Gestió dels Sistemes de Sanejament (PIGSS) de Gavà-Viladecans, així com l’execució de les actuacions que es defineixen en aquests plans. Aquestes actuacions tenen un cost total de 4,8 MEUR.

Per això Paneque va manifestat en la seva anterior visita al Delta que “els protocols ens han de permetre, també, actualitzar-nos. I ho farem a mesura que avancem inversions i millores.  No és un paper a l’arxiu; és un full de ruta actiu, amb seguiment i avaluació contínua. El Govern s’hi ha compromès del tot i agraeix profundament la feina de totes les persones que hi ha participat. Aquest compromís amb el Delta del Llobregat ja es tradueix en actuacions concretes”. El compromís és clar i es comença a passar de les paraules als fets.