Construït per a les proves de piragüisme dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92, el Canal Olímpic de Castelldefels ha aconseguit evitar el desús de les grans infraestructures mitjançant una diversificació d’activitats que atrau tant l’elit com el públic escolar i familiar

El Canal Olímpic de Catalunya es va inaugurar amb un propòsit clar: dotar els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 d’una làmina d’aigua òptima per a les competicions d’aigües tranquil·les. El que en aquell moment va ser una aposta tècnica d’alta competició situada al Baix Llobregat, avui s’ha consolidat com una instal·lació multiesportiva que ocupa 43 hectàrees i que destaca per ser autosuficient, ja que es finança amb els seus propis ingressos i no directament amb càrrec als pressupostos de la Generalitat. 

La transició de l’elit a l’ús ciutadà

Històricament, les seus olímpiques s’han percebut com a espais exclusius per a esportistes professionals. Tanmateix, Elena Rodríguez, directora esportiva del centre, aclareix que el Canal ha mantingut una obertura al públic des dels seus inicis. Tot i que va néixer per al piragüisme i el rem, la clau de la seva supervivència ha estat no tancar-se a aquestes disciplines.

Avui dia, el complex acull una gran varietat d’esports que permeten mantenir l’activitat durant tot l’any. Entre les seves instal·lacions hi ha pistes de pàdel, un camp de pitch & putt i un gimnàs complet amb sales de fitness i activitats dirigides. Aquesta oferta permet que el Canal no depengui exclusivament de la temporada d’estiu o de les condicions per entrar a l’aigua, i capta un soci local que utilitza el centre diàriament com el seu club de salut habitual.

El motor escolar i l’impacte de l’estiu

Un dels pilars fonamentals en l’estructura econòmica del Canal és el sector educatiu. Durant els mesos de maig i juny, la instal·lació es transforma per rebre escoles. Segons explica Rodríguez, l’afluència és massiva, amb entre 500 i 1.000 infants cada dia.

Quan acaba el curs escolar, el relleu el prenen els casals. El Canal gestiona els seus propis casals, amb entre 17 i 20 modalitats diferents que van des de la robòtica i la cuina fins al piragüisme i el futbol. En aquestes dates, la xifra de menors al recinte pot arribar als 1.500 diaris si s’hi sumen els grups externs que lloguen l’espai per passar-hi la jornada. L’objectiu d’aquests programes és que tots els infants, independentment del seu nivell esportiu, tinguin contacte amb l’esport a l’aire lliure i la salut.

Internacionalització i noves disciplines

Un canvi significatiu dels darrers anys ha estat la internacionalització del perfil de l’usuari. Elena Rodríguez destaca que la implantació del cable esquí (wakeboard), gestionat per una empresa privada dins del recinte, ha portat grups estrangers, especialment de França. 

Aquest tipus d’activitats d’esport extrem conviuen amb les federacions de rem i piragüisme, que continuen utilitzant el Canal com a seu d’entrenament per a esportistes que competeixen a escala estatal i internacional. A més, el centre és escenari de competicions de triatló, natació i fins i tot de vaixells teledirigits.

El bar, termòmetre social del Canal

Mari Angels, responsable del bar del Canal, explica que l’activitat restauradora comença molt aviat amb els usuaris del gimnàs que hi acudeixen a primera hora. “Hi ha un pic de feina després de les classes dirigides, quan la gent acaba d’entrenar i ve a esmorzar”, comenta.

A diferència del que es podria pensar, el client del bar no és exclusivament el soci del gimnàs. Mari Angels estima que aquest perfil només representa el 30% de les seves vendes. La resta prové d’usuaris externs i famílies de Castelldefels que veuen en el Canal un espai d’oci diferent.

Canvi en els hàbits de consum

La responsable del bar ha estat testimoni de com han canviat els gustos dels esportistes. Actualment, hi ha una demanda creixent de productes naturals i saludables. “La gent tendeix a menjar més healthy, per això hem implementat una carta específica amb productes més sans”, assenyala.

A l’estiu, el bar també funciona com a centre logístic per a esdeveniments socials. S’hi gestionen aniversaris infantils, amb una mitjana de 200 a 300 menors diaris, i a la nit el recinte s’adapta per a festes privades i esdeveniments d’empresa. Aquesta versatilitat permet que el negoci de restauració sigui rendible tant a l’hora del cafè com en els sopars de gran format.

El futur i el repte de la modernització

Malgrat el seu èxit, el Canal afronta els reptes propis d’una instal·lació amb més de 30 anys d’història. Elena Rodríguez menciona que, tot i que el centre és autosuficient, qualsevol gran procés de modernització tècnica dependrà de les inversions que es decideixin a escala institucional, ja que les despeses de manteniment d’una superfície de 43 hectàrees són elevades. De moment, el Canal continua sent un referent de com gestionar el llegat olímpic en benefici de la ciutadania local i del turisme esportiu. I de mar de fons està la reclamació de l’Ajuntament de Castelldefels de participar en la gestió o que el municipi sigui el principal gestor.

Detalls tècnics i curiositats del recinte

Formació Professional: El Canal no és només un espai d’oci; també és un centre educatiu tècnic. Actualment, dues escoles utilitzen les instal·lacions perquè els seus alumnes de cicles formatius de grau mitjà hi facin les pràctiques d’activitats físiques en el medi natural.

Seguretat i control de l’aigua: Per gestionar el gran volum d’infants, el Canal utilitza un sistema de subgrups. Cada activitat està controlada per monitors específics que s’encarreguen del repartiment de material i de la vigilància constant, amb un monitor de guàrdia a l’hangar principal.

Un ecosistema propi: Tot i que és una estructura artificial, la fauna ha colonitzat l’espai. Elena Rodríguez destaca la presència d’ànecs, gavines i peixos, però també curiositats com tortugues i conills.

Esdeveniments d’empresa: Més enllà de l’esport, el Canal és un reclam per al sector corporatiu. Les empreses utilitzen l’espai per a activitats de teambuilding, aprofitant tant la làmina d’aigua com les zones verdes per fomentar la cohesió dels seus treballadors fora de l’oficina.

L’èxit del Cable Ski: Aquesta instal·lació privada dins del domini públic ha estat clau per diversificar els ingressos i atreure un públic jove i apassionat pels esports de risc que, potser, no visitaria una instal·lació tradicional de rem.