A les quatre de la matinada, quan la majoria de Barcelona encara descansa, els llums de Mercabarna ja són encesos i la seva activitat batega amb força. En aquest moment en què els carrers de la ciutat encara estan buits i silenciosos, a la Zona Franca es viu un contrast vibrant: carretons elevadors van amunt i avall, camions descarreguen palets de fruita i verdura acabada de collir, i els venedors preparen amb precisió les parades per a una nova jornada. Mercabarna no dorm mai. És un pol logístic que assegura que cada dia, a primera hora, els aliments frescos arribin a les taules de tothom.
Amb més de 90 hectàrees de superfície, aquest mercat majorista és un dels més grans d’Europa i representa una infraestructura clau per l’economia catalana. No només abasteix botigues, supermercats i restaurants de tota l’àrea metropolitana, sinó que actua també com a punt de connexió per a l’exportació i distribució arreu del territori.
Mercabarna connecta el camp del Baix Llobregat amb la taula de la metròpolis.
Però darrere el tràfec de camions, palets i carretons elevadors, hi ha un espai que va guanyant pes dins l’ecosistema de Mercabarna: el dels aliments de proximitat. Són productes frescos, sobretot hortalisses i fruites, que recorren distàncies mínimes per arribar al mercat, i que tenen el seu origen al Parc Agrari del Baix Llobregat.
Aquest parc és una de les àrees agrícoles més importants de Catalunya i està format per més de 3.500 hectàrees de terres fèrtils. Hi treballen centenars de pagesos que mantenen viu un model agrícola proper i sostenible.
La cadena curta redueix emissions i reforça un model econòmic més just.
Aquest sistema no només redueix les emissions derivades del transport, sinó que també permet mantenir la qualitat organolèptica del producte. A més, potencia un model econòmic més just, on el benefici es reparteix més equitativament entre productors i distribuïdors locals. Aquesta proximitat també facilita la comunicació directa entre pagesos i venedors, generant relacions de confiança que afavoreixen l’adaptació de l’oferta a les necessitats reals del mercat. Així, Mercabarna es converteix en una plataforma on la frescor del producte no és només una promesa, sinó una realitat quotidiana.
Oficialment, la venda a Mercabarna comença a les 9 del matí, però molt abans ja hi ha vida entre els passadissos del mercat. Des de les vuit, els operadors es mouen àgilment entre caixes, palets i carretons, col·locant el gènere amb cura i preparant els encàrrecs que han d'estar llestos abans que arribin els primers compradors.
A partir de les nou, el ritme s'accelera: el trànsit humà és intens. Botiguers, responsables de restaurants i intermediaris de distribuïdores professionals avancen amb presses, revisant qualitat, negociant preus i carregant carros plens de fruita, verdura, peix o carn. En aquest breu interval matinal, es tanquen centenars de transaccions que alimentaran bona part de la ciutat i la seva àrea metropolitana. El temps és or i tot ha de funcionar com un rellotge.
Cada matí, el mercat alimenta milers de llars en poques hores.
A mesura que s'acosta el migdia, l'activitat comença a disminuir: els passadissos es buiden lentament i els comerciants que arriben a última hora ho fan amb menys pressa, però amb la mateixa intenció d'aconseguir el millor producte. Entre les dues i les tres de la tarda, encara es poden veure algunes compres puntuals, però a les quatre, el mercat canvia de ritme completament. Els últims camions surten, les parades es tanquen i la calma torna a imposar-se, deixant enrere una nova jornada d’activitat que es repetirà l’endemà amb la mateixa intensitat.
Els operadors de Mercabarna que treballen amb producte de proximitat ho fan amb un 100% de remitents del Parc Agrari. Això garanteix frescor i un compromís amb el territori. L’agrària de Santa Coloma de Cervelló és un dels principals centres de producció i logística que abasteixen aquest canal.
Aquesta connexió directa amb el territori reforça la identitat alimentària catalana i contribueix a mantenir viu l’ofici de pagès. A més, és un valor afegit al prestigi de Mercabarna com a mercat central capaç de garantir aliments collits el mateix dia o el dia abans, capacitat que no pot oferir cap gran superfície. Aquesta relació estable també permet treballar amb varietats locals, sovint excloses de les grans cadenes per motius de conservació o logística, però que conserven sabors autèntics i una qualitat excel·lent. El compromís amb el 100% dels productors locals representa, doncs, no només una estratègia comercial, sinó un posicionament ètic i cultural.
Tot i els beneficis evidents del producte de proximitat -com la frescor, la traçabilitat o el suport al territori-, els productors reconeixen que la demanda ha anat baixant els últims anys. Un dels principals motius és el preu. “Ara la gent prefereix el que és barat. Es neguen a pagar més per un producte fresc i bo”, explica un venedor habitual de Mercabarna. Aquesta percepció es repeteix entre molts agricultors i intermediaris, que veuen com el consumidor mitjà es deixa guiar més pel cost que no pas per la qualitat o la procedència del que compra.
D’altra banda, la competència amb productes importats és enorme. Molts arriben des de països com el Marroc, on els salaris són molt més baixos i les condicions laborals, incomparables. Això fa que molts pagesos locals no puguin competir en preus i es vegin obligats a abandonar el camp. “Això passarà factura”, adverteixen. “La gent acabarà menjant dolent i car”.
El preu continua sent el principal fre del consum de proximitat.
Els hàbits de compra han canviat radicalment. L’auge dels supermercats amb preus ajustats i de les plataformes digitals com Glovo, Amazon Fresh o Uber Eats ha fet que molta gent compri per internet o en grans cadenes, sovint sense saber d’on ve el que consumeixen. “Ara venen a comprar un manat de julivert, abans compraven deu caixes”, lamenta un altre venedor, fent referència al descens de compres a l'engròs i al canvi cap a una compra més immediata, puntual i individualitzada.
Des de dins de Mercabarna, molts reconeixen que el consum responsable és encara una assignatura pendent. La majoria dels compradors es fixen només en el preu, i no valoren la procedència ni la qualitat del producte. “Aquí de consum responsable no n’hi ha gaire”, afirma un venedor. “La gent compra barat, i si no hi ha producte local, arriba de fora molt més car.”