Parlar d’aviació al Baix Llobregat és parlar d’una realitat que va molt més enllà dels avions. En una comarca on hi ha el principal aeroport de Catalunya, el sector aeronàutic no només connecta destinacions: també connecta oportunitats, formació i futur laboral. En un context en què cada vegada és més habitual viatjar i el transport aeri forma part de la vida quotidiana, l’aeroport s’ha convertit en una infraestructura clau per entendre el territori.

Formació des del territori

Aquest ecosistema no s’entén sense la formació. Al Baix Llobregat, l’aviació no és només un horitzó laboral, sinó també una via educativa cada vegada més consolidada.

L’Institut Illa dels Banyols, al Prat de Llobregat, és un referent en formació professional vinculada a l’àmbit aeronàutic i turístic. El seu cicle de grau superior en Guia, Informació i Assistència Turística integra formació en l’entorn aeroportuari i permet als estudiants acostar-se a un context professional real. Des de l’institut expliquen que es tracta d’una formació poc habitual dins del sistema educatiu: “És l’únic centre de Catalunya que ofereix aquesta formació, som un centre públic homologat”, assenyalen des de la direcció. Afegeixen, a més, que “aquesta formació normalment sol ser privada” i que l’objectiu és ampliar les oportunitats de l’alumnat en un sector amb una alta demanda.

En aquest sentit, remarquen la connexió amb el teixit empresarial: “Fem jornades tècniques durant quatre dies en què reunim empreses; aquest any, en la 15a edició, hi han participat 101 empreses”, expliquen, amb l’objectiu d’acostar l’alumnat a diferents sortides professionals.

Així mateix, posen en valor la formació integral de l’estudiant, amb una atenció especial als idiomes: “Per a nosaltres és molt important formar els estudiants, i les llengües que ensenyem són anglès, alemany i català”, afirmen. El centre, a més, impulsa activitats com fires, Erasmus o formació en sistemes com Amadeus, amb l’objectiu de mantenir un perfil dinàmic i adaptat al sector.

El cicle s’emmarca en una aposta educativa que el mateix centre va començar a impulsar el 2017, quan va sol·licitar incorporar aquesta especialitat al pla d’estudis oficial.

La via de la cabina: formar tripulants de vol

Més enllà de la formació pública, el Baix Llobregat també acull centres especialitzats en la preparació de tripulants de cabina de passatgers (TCP), una de les professions més demandades dins del sector aeri. Un d’aquests exemples és Central Escuela, fundada per Laura Comas, tripulant de cabina des de fa més de dues dècades.

“Era vocacional total des de petita”, explica Comas, que compagina els vols amb la docència. Després d’anys impartint classes en altres escoles, va detectar mancances en la preparació de l’alumnat: “Veia alumnes que potser no tenien els requisits que després una aerolínia demanava”.

El 2019 va decidir obrir Central Escuela a Sant Boi, una ubicació estratègica per la seva proximitat amb l’aeroport i la seva connexió amb el Baix Llobregat. Sis anys després, el projecte ha crescut fins a obrir seus en diferents punts d’Espanya, com Madrid o Múrcia. “El que ens diferencia és que tots els professors som tripulants en actiu i vivim la professió des de dins”, afirma.

Docents professionals

A l’escola, la docència es compagina amb l’activitat en aerolínies, ja que bona part del professorat imparteix classe en els seus dies lliures, fet que reforça el vincle directe amb la realitat del sector. Aquesta connexió es tradueix en un ensenyament pràctic, basat en l’experiència real de vol, des dels procediments d’emergència fins als processos de selecció, traslladant a l’aula situacions que els instructors viuen en el seu dia a dia. En aquest entorn, l’equip docent destaca per la seva proximitat i compromís amb l’alumnat, fruit d’una vocació que es manté dins i fora de l’aula.

La formació combina teoria i pràctica, des del dret aeronàutic fins a simulacions d’emergència, primers auxilis o anglès. “No n’hi ha prou amb obtenir la llicència; practiquem entrevistes i dinàmiques de grup”, assenyala Comas. A més, l’escola manté una relació estreta amb diverses aerolínies, algunes de les quals fan processos de selecció directament al centre.

Més enllà de la inserció laboral, per a la directora de Central el més gratificant és veure la transformació de l’alumnat: “Moltes vegades ens diuen que els ha canviat la vida”. Un reflex de com l’aviació s’ha consolidat com molt més que una sortida professional: un autèntic estil de vida.
 

Una vocació que comença des de la infància

L’experiència d’alumnes com Javier Arroyo reflecteix aquesta transformació. Avui tripulant de cabina, recorda que sempre va tenir clar el seu futur: “Des de ben petit ja deia que volia dedicar-me a l’aviació”. El seu pas per Central Escuela va marcar l’inici de la seva trajectòria professional.

Recordant la seva etapa com a estudiant, destaca la intensitat del procés: “Va ser una formació curta però molt completa. En tres mesos has d’aprendre procediments d’emergència, medicina aeronàutica i actuació en situacions crítiques”. Recorda que l’avaluació final és un dels aspectes més exigents, ja que concentra les proves en un mateix dia.

Ja en actiu, Arroyo desmunta una idea estesa: “La feina de TCP no és només servir a bord. Estem formats per actuar davant incendis, emergències mèdiques o evacuacions”.

Una professió amb llums i ombres

La realitat del sector aeri combina oportunitats i exigències. Els torns, la conciliació i els horaris variables formen part del dia a dia. “Hi ha dies que et lleves a les tres de la matinada i d’altres en què vols a un altre continent i en deu hores ets a l’altra banda del món”, explica Arroyo. Tot i així, assegura que la professió compensa per l’experiència i el contacte humà.

L’aviació es presenta així com un sector vocacional, en què l’adaptació, la resiliència i el tracte amb el públic són tan importants com la formació tècnica.

Un sector en expansió

El creixement de l’aeroport i la consolidació de la formació especialitzada dibuixen un escenari clar: l’aviació és un dels sectors amb més projecció al Baix Llobregat. La combinació d’infraestructures estratègiques, centres formatius i demanda laboral converteix la comarca en un punt clau dins del mapa aeronàutic català. El cel, en aquest cas, no és un límit, sinó un punt de partida.

Barcelona-El Prat, un gegant que no deixa de créixer

L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat s’ha consolidat com una de les grans infraestructures aèries d’Europa. Es troba entre els aeroports amb més trànsit del continent i registra prop de 57,5 milions de passatgers anuals. L’estiu passat va superar els 5,5 milions de viatgers mensuals tant al juliol com a l’agost. I des de l'inici de l'any 2026, l'Aeroport ha registrat fins l’abril 17.397.660 viatgers, xifra que també suposa un 4,1% més que en el mateix quadrimestre de l'any anterior

El seu creixement ha reobert el debat sobre el seu futur. La Generalitat, el Ministeri de Transports i Aena han acordat una proposta d’ampliació de 3.200 milions d’euros que preveu allargar 500 metres la pista més propera al mar, remodelar les terminals T1 i T2 i construir una terminal satèl·lit. L’objectiu és convertir-lo en un gran hub internacional amb més connexions de llarg radi cap a Amèrica, Àsia i Àfrica. Si es compleixen els terminis previstos, el Pla Director es podria aprovar el 2028, iniciar les obres el 2030 i culminar el projecte el 2033.

Més enllà de les xifres, el seu impacte es tradueix en ocupació, formació i especialització professional. El seu funcionament diari depèn d’una àmplia xarxa de perfils professionals, entre els quals hi ha manteniment aeronàutic, tripulació de cabina o atenció al passatger. Una realitat que explica per què l’aviació s’ha consolidat com un dels sectors amb més projecció dins del Baix Llobregat.